aquari-1 2003-2005

Ahir pensava sobre el què i el perquè de tot el que he estat fent durant els dos darrers anys aquí mateix, en aquest espai virtual que, ara mateix, compartim: el blog.
Imagino que la mateixa curiositat o interès que sento pels altres blogs que segueixo en pot ser l'explicació.

Avui fa just dos anys, en un vespre d'estiu xafogós, que vaig obrir-lo. N'havia estat seguint alguns durant unes quantes setmanes, i hi vaig descobrir un mitjà d'expressió que s'adeia força bé al que m'agradaria fer. I de seguit m'hi vaig sentir la mar de còmode. Després d'uns mesos d'anar investigant a poc a poc en aquest món tan peculiar, hi vaig instal.lar un sistema de comentaris, i em vaig sorprendre en veure que, efectivament, algú ho llegia, i me'n deixava alguna que altra opinió, i algun somriure tàcit -que agraeixo molt, malgrat que no els responc gairebé mai. Més endavant hi vaig posar un comptador de visites.
M'ha agradat mantenir-lo en un petit racó sense fer gaire soroll, deixant que els lectors hi arribin mig per casualitat, i mai l'he enllaçat als registres d'actualització de bitàcoles. Ho prefereixo així.
Hi he anat posant enllaços a d'altres blogs, alguns dels quals, apart del seu interès intrínsec, com a plataformes d'accés a altres seleccions de blogs fetes amb molt bon criteri.
I del contingut, no sabria gaire què dir-vos-en. He mirat una mica per sobre el que hi he anat abocant, una mena de barreja forjada a base d'inquietuds, d'exercicis d'estil, d'escenes de vida, algun polsim escadusser d'actualitat, alts i baixos, moments, complicitats, distàncies, silencis. Dispers, com jo mateix.

Avui, quan he començat a escriure aquestes ratlles volia posar-hi un enllaç al primer post, però he vist que ja no m'hi dóna accés. Segurament el blog deu haver arribat al límit de la seva capacitat. Aprofito doncs per capbussar-me en un rentat d'imatge que ja li convindria, i a mirar una mica com ho redefineixo tot plegat, aprofitant els dies de vacances que s'atansen.

Fins aviat, doncs. Gràcies a tots per ser-hi.

"Iniciar una aventura com aquesta em resulta tan difícil com fascinant, però ben cert que per un lloc o altre havia de començar. El repte de la pàgina en blanc, reconversió del full de paper que malgrat tot no he oblidat -sempre amb tinta negra- continua essent màgic, personal i intransferible. Així doncs em pregunto què hi faig aquí i la resposta no m'és fàcil ni ràpida; malgrat tot continuo abocant lletres al teclat, talment un deliri que m'empeny a dir alguna cosa. On em portarà aquesta petita aventura?
Tant de bo la relectura d'aquestes paraules, d'aquí a un temps, m'ajudi a entendre alguna cosa i doni sentit a l'expressió escrita com a mitjà per arribar a conèixer-se un mateix.
Sigueu doncs benvinguts a aquesta nova casa que avui obre discretament les seves portes a tots aquells que hi vulguin donar un tomb i compartir opinions, somnis, desitjos i aficions..."

22/7/03