aquari-1 2003-2005

L'infant no parla encara, però porta als ulls el símbol d'aquesta nova vida que anhelaves. La seva pell tan fràgil, d'amor tota envoltada, les primeres paraules de la mare, devessall de tendresa, la carícia suau, la primera mirada.

Fou com aquella nit que retrobares allò que t'havia estat negat durant un llarg silenci, aquella nit on les paraules se't fonien als ulls, on l'amor no tenia paraules, sinó d'altres silencis resseguint el teu cos una i altra vegada amb les mans de vellut i la nina de plata reflexada al teu gest, entre somnis de llum i el respirar suau que el gest a cau d'orella et bategava.
El despertar fou intens com el foc que t'abranda, i la llum del nou dia desviava envers el nou camí, ara sí, el destí de les passes que havies volgut fer cercant la dignitat, amb gest de timidesa i subtil elegància.
T'acompanyava amb mà ferma carrer avall, camí sense retorn, girant la cantonada. Enrera quedava el balcó ple de flors, la tauleta encantada, el fràgil trontollar del terra que tothora fressaves. Records de tots colors, música somniada.

Malgrat tot, no oblidaves. El teu cor generós guardava bons records convertits en paraules, una mà que s'extén a redòs dels seus dits enmig d'un tou de flors i n'escampa l'aroma, i la llavor, que s'emportarà el vent de tramuntana nord enllà quan arribi el bon temps, i l'infant rebi el primer bateig de l'aigua en una barca blava.

camí d'aigua 


Hola, Martí, soc l'Aura. T'acabo de deixar un comentari al post del dia 2. He passat per aqui i he volgut desitjar-te que passis un bon any.
Aura | 12.29.04 - 12:17 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

Martí, mai no sé què dir-te perquè els teus posts ja ho diuen tot

Una abraçada, i que el 2005 et rebi de la millor manera possible!

Aura, m'ha agradat trobar-te per aquí
Chihiro | Homepage | 12.29.04 - 4:31 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

He volgut agafar els colors de la posta de sol, per deixar-los damunt el paper.

La llum era tan intensa i brillant, que no se si he plorat d'enlluernament o impotència.

T'envio un grapat de boira olorosa i el toc de campanes de l'església del meu poble.

Bon any aquari!!!

Cirera
Cirera | 12.29.04 - 6:27 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

m'encanta perque sempre que vinc surto relaxada. Ei, bon any nou. Per casa tot està millor. UN petó.
memoria | Homepage | 12.29.04 - 11:42 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

Gràcies, que tingueu tots un bon any
martí | Homepage | 12.31.04 - 1:34 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

FELIÇ 2005

una abraçada
i un somriure
mar | 12.31.04 - 8:31 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

Que bonic...

Gràcies Martí, després de tants de dies fora... és molt reconfortant tornar-te a llegir.
I com sempre, has aconseguit fer-me fer aquell gest que va d'orella a orella.


Ishtar | 01.03.05 - 9:33 am | #

Aquest matí hi havia un home assegut en un bancal de pedra davant el mar. Estava quiet, immòbil, la mirada perduda a l'infinit. Les ones que brillaven gronxaven els seus ulls.

He segut aprop seu. Un fil gairebé invisible sortia de les seves mans en direcció al sol.

I lluny, molt lluny, l'estel.

Barcelona 

La foto és real o és un fotomontatge?
mesmarge | Homepage | 12.21.04 - 12:28 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

Hola Fermí, la foto és tal qual, feta cap al migdia des de la passera metàl.lica que hi ha a l'antic recinte del Fòrum. El que més em va cridar l'atenció varen ser les diferents tonalitats de l'aigua.
martí | Homepage | 12.21.04 - 11:30 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

Sense menysprear el vostre color... haurieu de veure el meu, ja us portaré alguna foto d'hivern

Per cert... qui poguera estar allà? (aix, ja queda menys...)
Idril | Homepage | 12.21.04 - 12:00 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

Una imatge bella, certament, la de l'home contemplant l'infinit, tot abeurant-se dels colors de l'horitzó amb la mirada. Quiet, sense pronunciar paraula, possiblement, concentrat en un somni, una idea, un record... i amb un gest de complaença sentint-se part de l'estel...
cocarroiet | 12.21.04 - 3:28 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

ens passem la vida mirant l'infinit, contemplant aquell estel sommiat, volgut, desitjat...
i no ens adonem que el tenim a l'abast de les nostres mans. Només cal recollir el fil...

però cal anar en compte, i tenir molt clar, si el que ens agrada de l'estel, és l'estel o veure'l voleiar

petons
mar | 12.21.04 - 8:56 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

L'infinit és al nostre abast, més del que de vegades creiem. No cal arribar-hi i posseir-lo per a poder-lo gaudir; sols cal que l'acollessim en els nostres pensaments.
arsvirtualis | 12.22.04 - 8:00 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

L'harmonia i la bellesa de l'estel només existeix quan queda ben emmarcat en un cel de qualsevol blau i sempre i quan el vent sigui propici... ni prou fort per desestabilitzar-lo o per trencar el fil que t'hi uneix, ni prou dèbil com per no peremetre'n ni tan sols l'enlairement.
I és sorprenent com et va embadalint més i més a mida que li vas donant llibertat.

Curiosament em passa això mateix amb les persones que estimo...

Una abraçada entranyable a tots i ...

Molt Bones Festes!!
Ishtar | 12.22.04 - 10:08 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

L'estel vola gràcies a que algú manten el cordill tens...

Una abraçada. (Una?... no!!! mooltes)
Nova | 12.30.04 - 7:24 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

Sense comentaris

Demano sisplau a la fiscalia encarregada de casa meva, que faci el favor de venir fins a casa amb mitja dotzena de cotxes policials i armats fins a les dents, i que remenin l'ordinador fins que es cansin de trobar ninotets de batalles de tots els Imperis i èpoques imaginables, emblemes d'exèrcits inexistents, embruixos màgics fets per adolescents, i videoclips de moda, i no sé quantes coses més. Després poden continuar pels prestatges de les joguines, no fos cas que algun ninotet d'aquests hagués pres vida i els desafiés en actitud agressiva.
Després poden recollir el fill de la veïna, els dos nens del segon segona i el vailet del tercer, i ens n'anirem tots contents a comissaria a passar tests psicotècnics, no fos cas que estiguem més tarats del que sembla i haguéssim ensenyat als nostres fills alguna cosa que no toqui, o que no donin als programes infantils i juvenils de qualsevol cadena de televisió. Pobres, a casa veiem poca tele, i això sí que podria suposar un greu handicap per entendre les preguntes que ens faran respondre, és clar.
Tornarem a casa amb una demanda per terrorisme, sobretot després que hagin descobert un exèrcit de les tortugues blaves format per quatre adolescents que corren abraçades pel carrer quan surten de classe.

Però abans de marxar els demanaré si em poden fer arribar, pequè m'agradaria llegir-lo amb la calma que es mereix, una còpia del text que ahir va llegir Pilar Manjón en la seva compareixença davant la comissió del 11-M.

I quan siguem a la porta, els explicaré, com aquell qui no vol la cosa, que fa uns quants anys vaig tenir el dubtós honor de tenir per veins, dos pisos més avall, els integrants del comando Hipercor, amb tot el seu instrumental inclòs. Aquells a qui ningú va ser capaç de parar els peus a temps -ni policies ni polítics-, i que no jugaven precisament a Warhammers.

PLAS, PLAS, PLAS, PLAS, PLAS, PLAS, PLAS, PLAS, PLAS, PLAS, PLAS !!!
Ju | 12.18.04 - 1:01 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

PLAS, PLAS, PLAS, PLAS, PLAS, PLAS, PLAS, PLAS, PLAS, PLAS, PLAS !!!
Ju | 12.18.04 - 1:01 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

Deu n'hi do!
Moonsa | Homepage | 12.18.04 - 2:06 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

Deu n'hi do!
Moonsa | Homepage | 12.18.04 - 2:06 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

"Girades de peu", les duien, ells, que amb el renou del tramvia els arbres no els han deixat veure el bosc! Com deim en bon mallorquí: "Segons s'al·lot, sa jugueta".

"TEJOTA!, al terrat!"


cocarroiet | 12.18.04 - 8:17 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

"Girades de peu", les duien, ells, que amb el renou del tramvia els arbres no els han deixat veure el bosc! Com deim en bon mallorquí: "Segons s'al·lot, sa jugueta".

"TEJOTA!, al terrat!"


cocarroiet | 12.18.04 - 8:17 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

Quan acabin de casa teva, que vinguin a casa meva... també.


Ishtar | 12.22.04 - 10:11 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

Només Afegir-hi un petit comentari.
A la mateixa primera plana del Punt Diari, just al costat, una altra notícia:
Una banda de neonazis amb delictes provats d'agressions i violència, locals independentistes i mesquites cremats, lesions amb arma de foc, als quals han trobat armes de tota mena... han estat alliberats... perquè tres d'ells són menors!
Jo també voldria el text de la Sra. Manjón. Cal que algú hi posi seny, i ja va sent hora!
Maia | 12.23.04 - 6:55 pm | #

La ciutat oferia un aspecte magnífic, aquell matí que l'atzar havia escollit per deixar-hi caure les passes del viatger que, lluny de ser intrèpid, era volgudament impressionable a l'univers que s'obria davant els seus ulls. Potser per primera vegada sentia la veu i, en el més profund dels seus sentits, la crida del color de les pedres ben tallades i ordenades per les mans desconegudes de la raó que féu renèixer en el seu dia els geranis i les flors ran d'una paret pintada al fresc.
El sol brillava sense dubtar quan traçava les ombres de les cases amagat rera les cantonades, reflexat per un vidre de finestra que enviava el dibuix de les puntes al coixí al bell mig de la plaça, trencat per una columna de pedra, una font, un campanar d'església tot quadrat a dalt de tot del cel, o bé per les figures inquietes i incessants que caminaven embaladides sense cap rumb ni cap destí concret.

Havia nascut molts anys abans banyada per un riu pla i silenciós, potser una mica verd o gris segons el dia, dins el qual les poques pedres que trencaven el tel finíssim de l'aigua feien sorgir petites crestes d'escuma que es perdien ràpidament al cap de res. Una simfonia a mercè de la pluja, pensava el viatger, i quan el riu creixi una mica les crestes desapareixeran, ja tampoc hi seré. Les va mirar per darrera vegada, i en aixecar la vista va veure la ciutat des de lluny, i va emmudir.
El roig atenuat pel pas del temps, la grisor de la pedra caironada, els tons ocres de les façanes pintades sense cap ordre concret en temps dispars, eren la paleta de colors d'una harmonia de volums que només tenen les ciutats molt antigues. Milers de finestres semblaven observar-lo, i ell era incapaç de fixar la vista en cap lloc concret, abandonat i rendit definitivament davant d'allò que no podria descriure mai més d'altra manera que no fos recordant la fotografia que n'acabava de fer amb els seus propis ulls.

Va tornar a la plaça per uns carrerons tranquils i poc transitats. Es va fixar repetidament en la forma de les portes de les cases, en els pica-portes, en tot allò que veia de diferent, curiós, i únic. Fins i tot les llambordes i les teulades li feien girar el cap amunt avall repetidament, com un ninot.
Poc abans d'arribar altre cop al centre neuràlgic de l'antiga ciutat, va sentir dins seu el formigueig encomanadís de la vida que transcorre sense límit de temps. La vida en aquell espai immemorial que canvia els rostres de la gent, i fa sortir l'aigua de la font sense parar, que obre i tanca paradetes de fruites i productes exòtics, i que obre i tanca mil cops els ulls al visitant, i fa passar el temps com un ocell que planeja entre les teulades cobrint amb el seu vol de seda tot l'espai que s'obre al buit amb l'ombra de les seves -majestuoses- ales.

A les façanes de les cases del cantó de llevant, on el sol mai arribarà a saber què s'amaga darrera els finestrons, una foscor humida s'havia apoderat dels murs. Gairebé tots. Només en una casa, noble, majestuosa, antiga i rica, unes mans enfilades a dalt de les bastides fetes de fusta i cordes, havien pintat personatges i escenes mitològiques, històries que ara encisen la mirada de tots aquells que hi passen dessota o les veuen de lluny. L'artista que els va donar els colors de la terra, els mateixos pigments que acoloreixen el riu però magistralment ordenats, combinats i plasmats sobre el preparat de calç i cola, va marxar tot seguit, tan bon punt va acabar, rastre perdut en infinites escenes de la vida.

Imaginava doncs, assegut al bell mig de la plaça, les incomptables passes que cada llosa havia vist passar, i els anclatges de les parades del mercat que hi havien fet cap. Sabia que quan el sol trenqués la línia perfilada de la llum i se n'anés a recès, el brogit de la plaça es faria frenètic, imparable, voldria arreplegar els darrers embats del dia abans que la foscor esdevingués la dama de la nit, i les figures baixessin de les façanes de les cases més nobles, i les noies i els nois baixessin les escales estretes de les cases dels carreros obcurs i s'hi trobessin, com cada vespre, dins la complicitat de l'ombra, i tot fos un nou món, el de la nit, que necessita de la màgia dels somnis per a poder preparar lentament i sense presses, el camí d'un nou dia.

Es va aixecar del pedrís on s'havia assegut una estona a contemplar aquell món gairebé surreal del que formava part, i va encaminar les seves passes cap al carrer que escolava l'aigua de la pluja els dies de tempesta, que també hi eren, però aquell dia no, i se'n va sentir íntimament afortunat.
Una melodia suau li arribava a l'oïda, música vinguda d'altres temps que reconeixia i taral.lejava sense adonar-se'n, servida per un jove flautista davant d'un portal renaixentista. Va mirar cap a dins. Un túnel fosc farcit d'infinitat d'escrits per les parets, fets a punta de ganivet els més antics, amb notes de colors fosforescents els més moderns. Missatges d'amor de dues paraules, de dos mots units per una línia -que podria ser recta o lobulada-, de dos noms. I al fons de tot un pati, un petit pati farcit d'infinitat d'escrits per les parets i per les reixes. I un balcó de pedra i, als seus peus, la figura d'una dona, de bronze, ombrejada per una planta enfiladissa.
El darrer raig de llum va passar entre les fulles i va fer brillar la pell eterna de l'esbelta figura, per darrera vegada ja aquell dia, un darrer reflex que va fer besar una vegada més els dos -també- eterns amants envers el seu nou somni.

Verona 

Quina joieta més rebonica Martí...
Idril | Homepage | 12.13.04 - 8:26 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

Quina joieta més rebonica Martí...
Idril | Homepage | 12.13.04 - 8:26 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

Allò que em vas dir de la fotografia...

Parlaves de la que vas fer amb la càmera o de la que vas fer amb els sentits?

Jo prefereixo la darrera. Gràcies de nou, Martí.

Una abraçada.
Ishtar | 12.15.04 - 9:57 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

Allò que em vas dir de la fotografia...

Parlaves de la que vas fer amb la càmera o de la que vas fer amb els sentits?

Jo prefereixo la darrera. Gràcies de nou, Martí.

Una abraçada.
Ishtar | 12.15.04 - 9:57 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

Vaig massa depressa...

rectifico: càmAra!


Ishtar | 12.15.04 - 9:59 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

Vaig massa depressa...

rectifico: càmAra!


Ishtar | 12.15.04 - 9:59 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

Tens raó, Ishtar: hi ha fotografies que no les podrà fer mai cap càmera, sinó l'objectiu de l'ull humà. No necessitaran ser revelades a cap laboratori, sinó que ja passaran directament a l'arxiu de la interiorització. Imatges que no caldrà explicar-les a ningú, però que igualment vendrà molt de gust poder compartir-les, i no perquè toqui, sinó perquè així ho voldrà, generosament, el seu creador.

Una besada.
cocarroiet | 12.16.04 - 1:15 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

Tens raó, Ishtar: hi ha fotografies que no les podrà fer mai cap càmera, sinó l'objectiu de l'ull humà. No necessitaran ser revelades a cap laboratori, sinó que ja passaran directament a l'arxiu de la interiorització. Imatges que no caldrà explicar-les a ningú, però que igualment vendrà molt de gust poder compartir-les, i no perquè toqui, sinó perquè així ho voldrà, generosament, el seu creador.

Una besada.
cocarroiet | 12.16.04 - 1:15 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

Coi... era Càmera !! uffff

Disculpeu-me
Ishtar | 12.20.04 - 9:30 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

bona nit senyor:
Saps?, moltes vegades m'he emocionat en un claustre, en un carrer, pensant en la gent que ha gastat les lloses del terra.

M'agrada mirar les cases de pagés esperces, i imaginar la il.lusió dels que la van aixecar...

Em fan molt de respecte les obres que han quedat...

Gràcies...
Nova | 03.02.05 - 9:35 pm | #

El meu pont

Heus ací el meu pont. Un magnífic pont grua fet peça a peça, cercant un rera d'altre el cargol i la femella que ara ajunten dues peces, i ara dues més, i després el fil que ha de passar per una rodeta sostinguda per un eix encavallat entre dues peces més, triangulars, de color groc, que s'aguanten als travessers, que al mateix temps es recolzen en les biguetes que fan la diagonal entrecreuada entre les quatre bases que es recolzen a l'engraellat blau que fa de terra...
I quan tot s'aguanta dret i la manivela roda bé i recull el fil blau amb el ganxo al final, i les guies que fan passar les rodetes no s'encallen, i el cap de la grua gira sense problemes a tavés de l'altra manivela, la que mou la roda més gran, aleshores, una espurna de joia s'escapa dels ulls d'aquell infant que tots portem a dins. Tot seguit recollim la capseta, el ninot, o el que sigui que hem deixat a l'altre cantó de la taula, i amb aquesta fantàstica màquina d'aprendre, fent-la girar de nou, ho portem fins a l'abisme del cantell de la taula i la fem baixar fins a terra a poc a poc. I tornem a pujar. I així, sentint el cric-cric suau de l'enginy, vèiem passar el temps, o el temps ens veia crèixer sense dir-nos-en res.

Un pont grua, el del meu vell Mecano, que no hagués canviat mai per cap altre pont.

Sempre penso que el dia que tingui temps em dedicaré a fer petites construccions.
Un mecano estaria bé, o potser un vaixell, o un cotxe antic, o un puzzle de mil peces,ves a saber, alguna cosa caurà.
Ara, una vegada més, només em falta...temps!!
Un petó Martí, i gràcies per les teves paraules.

Ishtar | 12.10.04 - 9:38 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

Sempre penso que el dia que tingui temps em dedicaré a fer petites construccions.
Un mecano estaria bé, o potser un vaixell, o un cotxe antic, o un puzzle de mil peces,ves a saber, alguna cosa caurà.
Ara, una vegada més, només em falta...temps!!
Un petó Martí, i gràcies per les teves paraules.

Ishtar | 12.10.04 - 9:38 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

Ei, jo només ho he escrit un cop, de debò!!
Els blogs, com la vida, són plens de misteris...
Ishtar | 12.10.04 - 9:43 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

Ei, jo només ho he escrit un cop, de debò!!
Els blogs, com la vida, són plens de misteris...
Ishtar | 12.10.04 - 9:43 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

Mira que juganer el seu nen interior.... No el perdis mai Martí, d'acord?
Ah i Felicitats verbívor , no deixis mai de jugar!
Un petonet
arte
artemísia | 12.10.04 - 12:06 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

Mira que juganer el seu nen interior.... No el perdis mai Martí, d'acord?
Ah i Felicitats verbívor , no deixis mai de jugar!
Un petonet
arte
artemísia | 12.10.04 - 12:06 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

Tan sols era una manera com quasevol altra de dir que el "pont" es pot passar de moltes maneres, i per associació d'idees, va sorgir aquest record -el joc encara el tinc, li trauré la pols un dia d'aquests

Gràcies, arte! Fa dies que no et veiem per allí...

Petons
martí | Homepage | 12.10.04 - 12:26 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

Tan sols era una manera com quasevol altra de dir que el "pont" es pot passar de moltes maneres, i per associació d'idees, va sorgir aquest record -el joc encara el tinc, li trauré la pols un dia d'aquests

Gràcies, arte! Fa dies que no et veiem per allí...

Petons
martí | Homepage | 12.10.04 - 12:26 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

Tants de ponts que no són el del Meccano i que tantes vegades hem recordat: el pont sobre el riu Kwai (fifu fufifufi fi fiiiiii); el pont d'Avignon, onidansetuzenrond; el Pont d'Arcalís, amb l'incomparable so de l'acordió diatònic (si no vaig errada); el pont de Londres; el "si construyeran un puente desde Valencia hasta Mallorca"... però sobretot el PONT DE MAR BLAVA, tan a prop, tan a tocar de dits!

Besades des de l'altra riba del PONT.
cocarroiet | 12.10.04 - 2:54 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

Tants de ponts que no són el del Meccano i que tantes vegades hem recordat: el pont sobre el riu Kwai (fifu fufifufi fi fiiiiii); el pont d'Avignon, onidansetuzenrond; el Pont d'Arcalís, amb l'incomparable so de l'acordió diatònic (si no vaig errada); el pont de Londres; el "si construyeran un puente desde Valencia hasta Mallorca"... però sobretot el PONT DE MAR BLAVA, tan a prop, tan a tocar de dits!

Besades des de l'altra riba del PONT.
cocarroiet | 12.10.04 - 2:54 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

M'ha semblat molt ingeniosa la teva associació i comparteixo amb tu la idea que no calen grans viatges per passar un bon pont i que molt sovint, les coses més petites, les més senzilles, ens poden fer gaudir dels instants més brillants

Que no em veieu per aquí no vol dir que no hi volti eh, que jo a vegades soc molt silenciosa
Un altre petonet
artemísia | 12.10.04 - 3:06 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

M'ha semblat molt ingeniosa la teva associació i comparteixo amb tu la idea que no calen grans viatges per passar un bon pont i que molt sovint, les coses més petites, les més senzilles, ens poden fer gaudir dels instants més brillants

Que no em veieu per aquí no vol dir que no hi volti eh, que jo a vegades soc molt silenciosa
Un altre petonet
artemísia | 12.10.04 - 3:06 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

Jo m'hi havia passat moltes hores amb el Meccano! Una bona joguina...
Carles | Homepage | 12.12.04 - 12:17 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

Jo m'hi havia passat moltes hores amb el Meccano! Una bona joguina...
Carles | Homepage | 12.12.04 - 12:17 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

Aquari: quina manera més bonica d'utilitzar les paraules. D'explicar el que veus.

Moltes gràcies.

M'has fet pensar en les hores que jo vaig passar construint una casa per les nines, utilitzant una gàbia d'ocells vella. i un jardí amb font que rajava de veritat, dins un test d'esparraguera barcelonina.

Repeteixo: moltes gràcies
Nova | 12.13.04 - 12:34 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

Aquari: quina manera més bonica d'utilitzar les paraules. D'explicar el que veus.

Moltes gràcies.

M'has fet pensar en les hores que jo vaig passar construint una casa per les nines, utilitzant una gàbia d'ocells vella. i un jardí amb font que rajava de veritat, dins un test d'esparraguera barcelonina.

Repeteixo: moltes gràcies
Nova | 12.13.04 - 12:34 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

ostres, per un moment he retornat a la infància... quan tenia temps per tot...
jo no acostumava a jugar amb joguines. Més aviat, corria pels camps de blat, trepitjant-lo, i fent camins (els pagesos m'odiaven)...
ara que hi penso, no vaig fer mai cap pont

en fi, que tenia tot el temps que ara em falta.
(vaig una mica massa enfeinada, i us enyoro...)
petonets
mar | 12.13.04 - 12:55 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

ostres, per un moment he retornat a la infància... quan tenia temps per tot...
jo no acostumava a jugar amb joguines. Més aviat, corria pels camps de blat, trepitjant-lo, i fent camins (els pagesos m'odiaven)...
ara que hi penso, no vaig fer mai cap pont

en fi, que tenia tot el temps que ara em falta.
(vaig una mica massa enfeinada, i us enyoro...)
petonets
mar | 12.13.04 - 12:55 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

Post en dos temps

Aquest matí, quan he llegit al diari que Rafael Sánchez Ferlosio ha estat guardonat amb el Premio Cervantes m'ha vingut un nom a la memòria: Alfanhuí.
He reviscut una sensació agradable, d'una lectura que no puc recordar amb detall però que em va deixar, de molt jove, un regust exquisit. Vaig llegir Alfanhuí quan devia tenir uns quinze o setze anys, no més. Del mateix autor no n'he tornat a llegir res més, però en coservava un record lligat a aquest nom tan curiós, que tinc present com el d'un noi del que es narraven algunes aventures. Una mena de nebulosa de colors matisats i plens de tendresa, això és el que en recordo ara mateix.

Tenia una edició de butxaca de l'Alfnahuí de Sánchez Ferlosio, que sempre m'ha anat acompanyant, en successius trasllats de casa, i mai l'he deixat a les inevitables caixes que tardes temps i temps a obrir. És un dels llibres estimats, que sempre he anat recol.locant a les prestatgeries, ara aquí, ara allà, acompanyat per tots els altres que m'han anat ajudant a formar el meu petit univers personal, que no són massa nombrosos, però que estimo per raons tan diverses com les coses que hi he descobert tot llegint-los en algun moment o altre.

Ara mateix, abans de començar a escriure aquestes ratlles, he anat als prestatges a buscar-lo. Com que l'he trobat a baix de tot, he tingut l'oportunitat de repassar d'una ullada tot allò que viatja amb mi. Alguns no els rellegiré mai més, potser, d'altres no els he acabat, alguns només els he arribat a començar - l'Ulisses se'm resisteix, sí - i els llibres de poesia que he obert a estones per qualsevol pàgina. Una mica de tot, vaja.
Buscava un llibre petit, amb alguna taca taronja o vermella a la portada. Destinolibro n.47, editat el 1977. El tinc al costat del teclat, i ara mateix l'obriré i el tornaré a començar. Conservo intacta la sensació que tenia guardada de fa molts anys. Aquesta segona lectura que començaré ara mateix no sé quina impressió em donarà, si em descabdellarà de cop el fil argumental, si m'en farà reviure l'atmòsfera, o bé serà una nova descoberta. O potser una mica de tot. Fins ara, doncs.

***********

Ara són les onze en punt de la nit, l'hora a la que en aquella època procurava sempre de tancar els ulls, ja dins el llit. Un ritual que no volia perdre, m'agradava. Acabo de llegir trenta planes d'aquest llibret entranyable, preciós, exquisit. L'he retrobat. Només em faltaven els detalls, perquè la resta d'aquesta història màgica ha anat tornant sola, com retornada d'un viatge sense data concreta. L'he tornat a tancar, demà o diumenge l'acabaré a la llum del sol.

A mi també se'm resisteix Ulysses. I fins ahir, se'm resistia una novel·la catalana famosa, que tenia a les estanteries (de tots els llocs on he viscut) fa la tira d'anys. "Solitud" de Victor Català. Ja us explicaré . Per cert Alfanhuí no l'he llegida. La buscaré. Gràcies Martí.
Moonsa | Homepage | 12.04.04 - 2:28 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

A mi també se'm resisteix Ulysses. I fins ahir, se'm resistia una novel·la catalana famosa, que tenia a les estanteries (de tots els llocs on he viscut) fa la tira d'anys. "Solitud" de Victor Català. Ja us explicaré . Per cert Alfanhuí no l'he llegida. La buscaré. Gràcies Martí.
Moonsa | Homepage | 12.04.04 - 2:28 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

Si us serveix de conhort us diré que vaig tardar uns dotze anys a poder acabar la lectura d'ARIADNA AL LABERINT GROTESC, de mestre Salvador Espriu... Es veu que n'havia perdut... "el fil"!!!!

cocarroiet | 12.04.04 - 2:38 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

Si us serveix de conhort us diré que vaig tardar uns dotze anys a poder acabar la lectura d'ARIADNA AL LABERINT GROTESC, de mestre Salvador Espriu... Es veu que n'havia perdut... "el fil"!!!!

cocarroiet | 12.04.04 - 2:38 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

hola,
Rafael Sánchez Ferlosio és prou conegut i valorat però el premi cervantes m'ha satisfet...
Alfanhuí, El Jarama, la seva obra d'assaig etc... son estones de lectura magnífica.
jonie | Homepage | 12.04.04 - 9:28 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

hola,
Rafael Sánchez Ferlosio és prou conegut i valorat però el premi cervantes m'ha satisfet...
Alfanhuí, El Jarama, la seva obra d'assaig etc... son estones de lectura magnífica.
jonie | Homepage | 12.04.04 - 9:28 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

eiii, que feu aqui, encara???
hi ha:
festa d'aniversari a can llibert (home del sac)

http://www.lamevaweb.info/519
123 | 12.05.04 - 1:40 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

eiii, que feu aqui, encara???
hi ha:
festa d'aniversari a can llibert (home del sac)

http://www.lamevaweb.info/519
123 | 12.05.04 - 1:40 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

Alfanhuí... No puc més que alegrar-me quan llegeixo que desperta records o sensacions molt semblants a les que em desvetlla a mí. Jo el vaig llegir una segona vegada, i la visio era diferent. Em vaig fixar més en la poesia, en la riquesa exuberant d'imatges... aspectes que sembla que només es puguin captar amb plenitud quan un hom és adult. Però aleshores, com ho copsa l'adolescent que en va quedar fascinat? Potser és igualment sensible a la poesia, però d'una manera més directa, menys analítica.

Ens faràs cinc cèntims de la teva "segona lectura"?
Duquena | Homepage | 12.09.04 - 3:12 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

Alfanhuí... No puc més que alegrar-me quan llegeixo que desperta records o sensacions molt semblants a les que em desvetlla a mí. Jo el vaig llegir una segona vegada, i la visio era diferent. Em vaig fixar més en la poesia, en la riquesa exuberant d'imatges... aspectes que sembla que només es puguin captar amb plenitud quan un hom és adult. Però aleshores, com ho copsa l'adolescent que en va quedar fascinat? Potser és igualment sensible a la poesia, però d'una manera més directa, menys analítica.

Ens faràs cinc cèntims de la teva "segona lectura"?
Duquena | Homepage | 12.09.04 - 3:12 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

Duquena, comparteixo aquesta mateixa sensació, i em pregunto què és realment el que va quedar d'aquella primera lectura...

Gràcies per comentar-ho, i per animar-me a fer-ne un nou comentari: un nou petit repte
martí | Homepage | 12.10.04 - 12:19 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

Duquena, comparteixo aquesta mateixa sensació, i em pregunto què és realment el que va quedar d'aquella primera lectura...

Gràcies per comentar-ho, i per animar-me a fer-ne un nou comentari: un nou petit repte
martí | Homepage | 12.10.04 - 12:19 pm | #

No tinc per costum de ficar-me allí on no em demanen, i menys en l'entorn de la blogosfera, un espai de llibertat ben entesa on cadascú fa i desfà i va al seu ritme, sense interferir als altres.
Però el que he vist avui em mereix un comentari, i no precisament favorable: fa unes setmanes es va donar de baixa un blog, força concorregut i interessant. Va estar uns dies parat, fins que la persona responsable el va despenjar.
Poc després, i amb el mateix nom, algú ha volgut aprofitar-se de que aquest enllaç encara és present a molts dels blogs catalans, per a fer-se un "nom" a les esquenes d'altri. Jo almenys ho he interpretat així.
Poso els enllaços al dia amb relativa freqüència, tant per anul.lar els que es donen de baixa com per incloure-hi aquells que vaig trobant interessants. I penso que ara torna a ser un bon moment per a fer-ho com a mesura profilàctica i com a mostra de respecte. Personalment, ho acabo de fer ara mateix.


A mi també em va fer força ràbia quan ho vaig veure. Encara tenia el blog al bloglines, i em va estranyar força. I això que a Blogger, segons diuen a l'ajuda, no donen les adreces inactives a altres persones! (ho diu aquí).
Ferran | Homepage | 12.02.04 - 1:02 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

A mi també em va fer força ràbia quan ho vaig veure. Encara tenia el blog al bloglines, i em va estranyar força. I això que a Blogger, segons diuen a l'ajuda, no donen les adreces inactives a altres persones! (ho diu aquí).
Ferran | Homepage | 12.02.04 - 1:02 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

Jo em vaig pensar que era la mateixa persona....
mirandamar | 12.02.04 - 3:42 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

Jo em vaig pensar que era la mateixa persona....
mirandamar | 12.02.04 - 3:42 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

Perdoneu per la meva poca agilitat mental però és que m'heu despertat la curiositat, no podeu donar alguna pisteta de quin blog era?
mesmarge | Homepage | 12.02.04 - 11:05 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

Perdoneu per la meva poca agilitat mental però és que m'heu despertat la curiositat, no podeu donar alguna pisteta de quin blog era?
mesmarge | Homepage | 12.02.04 - 11:05 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

aii mesmarge, que poc t'hi fixes...
només has de mirar quin dels silencis ha tret en martí de la llista: Hi falta el de l'aura, que ara obre una altra pàgina...

en fi, jo seguiria deixant el nom de l'aura allí, però sense posar-hi l'enllaç (m'agrada recordar-la)

"""un petó per ella si ens llegeix"""
mar | 12.03.04 - 12:28 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

aii mesmarge, que poc t'hi fixes...
només has de mirar quin dels silencis ha tret en martí de la llista: Hi falta el de l'aura, que ara obre una altra pàgina...

en fi, jo seguiria deixant el nom de l'aura allí, però sense posar-hi l'enllaç (m'agrada recordar-la)

"""un petó per ella si ens llegeix"""
mar | 12.03.04 - 12:28 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

Disculpa'm mar, he esborrat l'enllaç, perquè precisament no el vaig voler esmentar explícitament al post per tal de no fer propaganda gratuïta al nou "propietari" (no et sàpiga greu, sisplau).

Ferran, això de mantenir les identitats inactives sembla una bona cosa, però no semblen dur-ho a la pràctica. No ho acabo d'entendre. De totes maneres, gràcies per recordar-ho.
martí | Homepage | 12.03.04 - 9:44 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

Disculpa'm mar, he esborrat l'enllaç, perquè precisament no el vaig voler esmentar explícitament al post per tal de no fer propaganda gratuïta al nou "propietari" (no et sàpiga greu, sisplau).

Ferran, això de mantenir les identitats inactives sembla una bona cosa, però no semblen dur-ho a la pràctica. No ho acabo d'entendre. De totes maneres, gràcies per recordar-ho.
martí | Homepage | 12.03.04 - 9:44 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

Si, desseguida em vaig adonar de quin blog era, fins i tot vaig veure que algú conegut hi ha deixat un comment pensant-se que era ella mateixa. Aquestes coses son "lletges" :S
Moonsa | Homepage | 12.04.04 - 2:25 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

Si, desseguida em vaig adonar de quin blog era, fins i tot vaig veure que algú conegut hi ha deixat un comment pensant-se que era ella mateixa. Aquestes coses son "lletges" :S
Moonsa | Homepage | 12.04.04 - 2:25 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

ostres, això de l'aura és força curiós. Li han pres el blog dues vegades:
algú utilitza la mateixa adreça de blogspot per un nou blog, i algú altre n'utilitza el mateix títol "Quadern d'apunts" per un altre blog que fa pings a bitàcoles.

Serà que no hi ha prou noms al món?
flaneuse | Homepage | 12.05.04 - 2:56 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

ostres, això de l'aura és força curiós. Li han pres el blog dues vegades:
algú utilitza la mateixa adreça de blogspot per un nou blog, i algú altre n'utilitza el mateix títol "Quadern d'apunts" per un altre blog que fa pings a bitàcoles.

Serà que no hi ha prou noms al món?
flaneuse | Homepage | 12.05.04 - 2:56 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

Voleu dir que està fet amb mala idea? Sigui com sigui, a mi no em passarà mai, qui coi voldria un nom tan poc sonor (per dir un eufemisme) com el meu!
Litus | Homepage | 12.05.04 - 3:22 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

Voleu dir que està fet amb mala idea? Sigui com sigui, a mi no em passarà mai, qui coi voldria un nom tan poc sonor (per dir un eufemisme) com el meu!
Litus | Homepage | 12.05.04 - 3:22 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

A mi em resulta força sorprenent, i la veritat és que penso que sí, que està fet amb mala fe. Jo per això he deixat Sirte tancada però no pas anul.lada, per si de cas, em faria molta ràbia veure'l al blogspot si més, no utilitzat per algú altre. Com diu la Flaneuse, serà que no hi ha noms al món....
mirandamar | 12.06.04 - 6:20 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

A mi em resulta força sorprenent, i la veritat és que penso que sí, que està fet amb mala fe. Jo per això he deixat Sirte tancada però no pas anul.lada, per si de cas, em faria molta ràbia veure'l al blogspot si més, no utilitzat per algú altre. Com diu la Flaneuse, serà que no hi ha noms al món....
mirandamar | 12.06.04 - 6:20 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

Hola, Martí, gràcies pel teu comentari. La veritat és que he estat bastant despenjada dels blogs i d'Internet en general, i no l'he vist fins avui. A mi també m'ha tocat els nassos el comportament d'aquest/a individu/a, doncs el que en un principi no em va semblar fet amb mala fe, amb el temps he anat veient que potser si, que n'hi havia. No és gaire normal que algú obri un blog amb el mateix nom que el meu i no l'actualitzi mai més.
Aura | 12.29.04 - 12:09 pm | #