aquari-1 2003-2005

El teu cistellet de vímet és ple de records. Hi ha fulls de paper d'aquells fets a mà, de colors, amb frases boniques escrites per una mà estimada i dedicades als teus ulls i signades amb lletra minúscula i de traç que vol ser ferm però que tremola dels nervis de saber-te davant, acabant-te el darrer glop del cava que compartiu.
Hi ha posavasos de bars musicals entranyables, de llum tènue i tauletes baixes amb tamborets de vellut i bancs de fusta encoixinada a la paret. La mica de taca que deixa el teu got a la tauleta després que t'escrivissin les paraules que guardes amb delicadesa a la butxaca, la recollirà un cambrer, però les lletres, no, te les enduràs tu, amb tu, perquè són, i sempre seran per a tu.
Hi ha un tovalló d'aquell restaurant de voramar on vau passar un dia inoblidable respirant l'aire fresquíssim de les ones, que us portava notícies tan fresques com el peix i el vi blanc d'agulla que us acompanyava, notícies d'una vida que portaveu reflexada en la llum de la mirada i en el coloret de la pell, acompassat pel bon temps i el sol que comença a escalfar i el vi que dilata les pupil.les davant les teves paraules.
Hi ha un tronquet, un branquilló amb dues fulles grogues, de la fageda que trepitjàveu sovint a la tardor quan les fulles dels arbres altíssims us protegien del sol i us donaven el recès que cercàveu quan necessitàveu caminar en el silenci que us agradava compartir. El recordes tan bé, aquell dia.
Hi ha un llacet fet amb cordill que no vas voler desfer per tal de servar el moment en què vares obrir el llibre que et regalava amb la única il.lusió de veure, en aquell mateix instant, l'expressió dels teus ulls i el sospir que vares exhalar abans del bes a ulls clucs i l'abraçada intensa.
Hi ha sobres oberts amb obrecartes i a poc a poc, com si les lletres s'haguessin d'escapar abans que les poguessis llegir i tu no volguessis deixar-les marxar sense assaborir-les mil i una vegades. Repassaves cada mot escrit, cada coma, cada punt, i et semblaven i eren les paraules més ben escrites del món, perquè eren només per a tu. L'adreça que posa al sobre és una història, potser ni la recordes a hores d'ara, el remitent, sí, és clar. Aquella bústia metàl.lica i envellida guardava els teus secrets fins que arribaves i quan la miraves i veies la reixeta de color blanc només pensaves en arribar a dalt perquè el ritual del desplegar la carta fos més solemne, i poguessis deixar-te caure al sofà, o a la cadira de la cuina, per tancar els ulls uns breus instants mentre els teus llavis dibuixaven un somriure màgic.

El teu cistellet de vímet ha dormit massa anys, amagat, esperant el teu retorn, les teves mans curtides que ara recullen el fruit dels anhels i les vivències, i t'ofereix intactes tots i cadascun dels teus trossets de vida. Aprens a viure de nou i a saber reviure del fil que mai has trencat amb aquell passat que de nou es fa present i et fa somriure, i has après que de totes les coses que guardes al cistellet de vímet la més important és el teu somriure. El teu somriure ampli, generós i sincer, i guardes el cistellet de vímet a l'armari dels somnis i surts a regar les flors altra vegada.

Hui estrene jo els teus comentaris... quina gràcia! Me'n vaig ja a treballar, però volia deixar-te unes lletretes per donar-te les gràcies per "tenir coses a dir" i compartir-les amb tots nosaltres. Ja et vaig dir que no sempre parle i que això no vol dir que no hi estiga.

T'envie molts besets
Idril | Homepage | 04.29.04 - 6:32 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

Escrius amb una delicadesa exquisita, Martí, ja saps el que en penso de la teva forma d'escriure. Aquest relat m'ha encantat, ja que està ple d'amor i tendresa. I de sensibilitat, una cosa que aprecio molt en la gent ja que acostuma a faltar, moltes vegades. Un petó, Aura
Aura | Homepage | 04.29.04 - 7:44 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

Jo també voldria un cistellet com aquest.

Com sempre magnífic, Martí. Anem fent camí camí, com digué en Biel majoral....
mirandamar | Homepage | 04.29.04 - 9:26 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

Poca cosa puc afegir... "elles" sempre se m'adelanten!! )
gemma | Homepage | 04.30.04 - 12:32 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

Bon dia, Martí,

Un somriure no venç batalles, no guanya guerres, no es cotitza en Borsa, no desgrava a Hisenda, no es ven a les grans superfícies comercials, no es pot comprar amb la targeta de crèdit... Un somriure és un do generós, es regala, sense esperar res a canvi... Un somriure còmplice, amatent, amical, fratern... Un somriure per a tots, amb aroma de salabror i pintat amb els vius colors de l'arc de Sant Martí... Un somriure per als bons amics de cada riba del Mirall a partir de la lectura d'un text tan preciós. Gràcies per voler compartir-lo amb tots nosaltres.

)
a l'altra riba del Mirall | 05.01.04 - 12:37 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

m'ha agradat

salut!
not a pretty girl | Homepage | 05.02.04 - 1:29 pm | #

En un descampat allunyat de la il.luminació artificial, la nit estava lleugerament ennuvolada, però permetia observar els estels amb una certa nitidesa.
No havia anat mai a una sessió d'observació d'astres. Sempre els he mirat a ull nu, a vegades amb la melangia d'un viatge sense retorn que sovint anhelem però que no gosem començar, i a vegades amb aquella incontrolable sensació que d'un moment a l'altre desapareixerem engolits per la força torbadora de l'univers silenciós que ens embolcalla i ens fa sentir petits, petits, petits, infinitament petits.
El guia portava un telescopi amb un ocular de 50 augments, suficient per a poder veure alguns detalls de la lluna i d'alguns planetes. Em vaig perdre tot intentant localitzar en una carta del cel les constel.lacions que ell veia i ens expicava amb tota naturalitat. Tots els puntets de llum se'm feien un garbuix, fins que vaig poder situar l'estrella Polar i ja em vaig donar per satisfet.

El que més em va xocar va ser veure per primer cop els anells de Saturn. No deu ser res de l'altre món per a les persones acostumades a l'observació del cel, però per a un neòfit com jo la visió va tenir el pes d'una lliçó magistral vinguda del fons dels temps. Sóc incapaç de saber quina és la distància que ens separa d'aquell immens planeta, ni cap paràmetre que el definiexi. Senzillament, veure en directe aquell puntet del cel convertit en la mítica imatge dels llibres i les pel.lícules em va capgirar les nocions d'espai i temps en les que ens acostumem a moure. Sense cap afany de filosofar o d'aprofundir en el sentit del temps i de la vida. Un cop més, el sentit de la relativitat de totes les coses va passar com un cop d'aire per davant dels meus ulls, mentre el món continua donant voltes, i jo li continuo donant voltes a tot, menys al món. Què més voldria.

M'has fet recordar les negres nits que miravem el cel el meu avi i jo, mentres m'ensenyava a identificar algunes constel.lacions. Bonic post. Un petó, Aura
Aura | Homepage | 04.27.04 - 6:21 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

Evidentment, al poble, que a Barcelona les nits s'han tornat de color taronja...
Aura | Homepage | 04.27.04 - 6:22 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

Jo mai mai he anat a una observació del astres com cal, vull dir que, allò típic de sortir al terrat o anar a la platja a mirar estrelles, si que ho he fet molts cops, però amb estris i telescopis, etc, no. M'agradaria anar. Tinc una amiga, de la que m'enrecordo força sovint, que li agradava molt el tema i abans m'explicava coses de les observacions.
memoria | Homepage | 04.28.04 - 9:46 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

ai, un petonet.
memoria | Homepage | 04.28.04 - 9:46 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

Doncs mira, la fotografia que he trobat per al post és la que més s'assembla al que vaig veure pel telescopi, i la veritat és que impressiona de debó... tan lluny i tan aprop alhora.

petons
martí | Homepage | 04.28.04 - 10:29 am | #

El Penós

Durant anys ens ha fet companyia tots els vespres. A l’hora d’anar a dormir, quan en tancar el llum de l’habitació només quedava el reflexe tènue del passadís, arribava el nostre personatge. Era un hipopòtam carregat de bonhomia i amb uns ulls enormes, enormes, i un somriure dòcil. Patós com ell tot sol, cosa que tocava, cosa que esguerrava, lloc on anava, lloc on passaven les mil i una aventures. Tenia una pell gruixuda i una veu profunda i lenta, amb uns finals de paraula allargassats en una cantarella inequívoca. Havia nascut feia anys en un poble de Catalunya que mai vam arribar a endevinar, tot i que amb tota probabilitat devia ser aprop del nostre, ja que el Penós coneixia bé la contrada i les seves passes el portaven en un tres i no res d’una punta a l’altra de la comarca, atravessant els rius pel seu nom i creuant pobles i més pobles que junts hem anat coneixent. De tant en tant dormia en algun antic monestir, o en una vall, o al costat d’un llac. Sovint, també, viatjava a terres llunyanes on les aventures prenien un aire menys casolà però singularment exòtic. Com tots els personatges dels contes, s’entenia amb tothom parlant en català, i a través d’ell havíem conegut un munt de coses curioses que es poden trobar per aquests móns de Déu.
Cada vespre arribava puntual a la seva cita, al peu del llit. Al principi èrem tres, després, dos, amb alguna visita esporàdica de la germana gran que somreia complaguda recordant les bones estones que havíem rigut a cor què vols tot veient les aterrissades de morros del penoset o la seva mirada incrèdula davant la desaparició sobtada d’una safata de macarrons que no s’arribava a menjar ni per casualitat, tot i que el seu plat preferit eren els senglars a l’estil Astèrix.
Fa pocs dies el Penós estava voltant per terres australianes, atravessant aquells immensos deserts, on intentava infructuosament extreure aigua dels cactus sense punxar-se (ara que hi penso, hi ha cactus a Austràlia?) i perseguia els cangurs tot fent uns bots que feien tremolar mitja humanitat. Aquella nit, cansat de botar i mig mort de gana i de set, va arribar finalment a un poblet on una bona senyora li va donar una mica de menjar i el va convidar a dormir al corral, on, per cert, l’endemà només hi varen trobar els ossos i les plomes de les pobres gallines.
I així cada nit el seu rostre dibuixava un somriure nítid que l’ajudava a viatjar lluny, lluny, i el riure esclatant d’algunes escenes allunyava les pors i els malestars que haguessin pogut quedar amagats en el seu cor durant el dia. I s’adormia, com sempre, com un angelet, al cap d’un momentet de res.
Té una mica més de deu anys i li agrada somniar despert, fer volar la imaginació com qualsevol nano de la seva edat. Avui, com cada dia, s’ha posat el pijama, ha remugat una mica a l’hora de rentar-se les dents i s’ha estirat al llit. El cos li demanava repòs.
M’ha mirat amb els seus ulls diàfans i m’ha dit “avui, últim capítol del Penós”, i s’ha quedat mirant-me en silenci durant uns breus instants.

M’he quedat mirant els ulls d'aquell infant que porta a dins i que vol crèixer.

Li he fet el petó de bona nit, l’he acaronat i li he dit que el darrer capítol li reservo per demà, vigília del seu sant. I s’ha adormit complagut.

Magnífic. De veritat.
Jo sovint tinc una mena de complexe de culpabilitat, de ser una mala mare, ja que em passo o m'he passat moltes hores a l'ordinador.
Nosaltres teníem també un conte nostre i propi, que anàvem redreçant cada dia. L'argument era més o menys sempre el mateix, però alhora ens permetia uns certs canvis.
Algun dia us l'explicaré.
miranda | Homepage | 04.22.04 - 6:52 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

Què bonic!! Com m'agradaria poder contar una història com aquesta i explicar-li contes a un nano abans de dormir. O que me'ls expliqui ell a mi. Feliç Diada als dos i per tu, Martí, amb partida doble; diada i sant alhora.
tecnecio | Homepage | 04.23.04 - 7:34 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

L'anterior era jo, estava fent una prova amb els meus comentaris i ha mantingut el nom. A veure si ara es canvia.
aura | Homepage | 04.23.04 - 9:21 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

ui, s'ha modificat l'smiley :D Exactament volia escriure: : )))

XD
not a pretty girl | Homepage | 04.26.04 - 12:08 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

Aquests dies ens dediquem a llegir còmics i posar-hi una mica de collita pròpia... anit ens va arribar un telegrama del "penoset" carregat de petons.

Miranda, a veure quan ens expliques els teus contes
Gràcies Aura, vam passar un Sant Jordi ben agradable.
Pretty, el somriure és una gran medicina. Petonet.
martí | Homepage | 04.27.04 - 9:50 am | #

- Vine...

S'acosta al seu cos amb la lentitud del desig latent

- Vine..

La seva mirada l'emmudeix

- Vine.

I tanca els ulls

-Vine
i obre els sentits

Què bonic, Martí. Un petó
Aura | Homepage | 04.18.04 - 2:55 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

Ai aquesta primavera Martí... quines coses més precioses et fa expressar...
Me n'alegro de veure com comença a emergir tot allò que em deies que estava encallat.
Un petonet virolat de primavera
artemisia | 04.18.04 - 9:00 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

Molt sensual i molt dolç, Martí, per començar un dilluns, no està gens malament. Però no hi crec en aquesta primavera :S
ai l'abril...i divendres sant jordi!! quina sort per qui estigui enamorat, jo em compraré un bon llibre i faré un passeig. UN petó
memoria | Homepage | 04.19.04 - 9:40 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

Uei, Martí, després de retrobar el camí per accedir a aquesta primaveral finestra res millor que una abrilenca margarida... ara només hi manca el mussol i... l'Abril ja fa non-non! Una besada des de mar enllà!
a l'altra riba del Mirall | 04.19.04 - 7:12 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

holaquari

GRÀCIES per incloure l'adreça del miniprint.

4 coses:

1. Ja explicaré a la familia que ens has posat a la secció "d'afins" ( encara que ells entendran que estem a la secció "de fins" que també mola !! i que si volem ser fins cal fer les correccions. )

2. Ai... que bé !!

3. Personalment, recomano la visita al museu, veure les imatges i llegir els textes que hi ha a la i ( que crec que és i d'informació, però que va !! geeeens d'informació )

4. jastà
besito
mia
Anonymous | 04.20.04 - 12:39 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

Obrir els sentits al que ens envolta... és l'única manera de saber-nos vius!

Un petonet
toguna | 04.21.04 - 2:13 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

Que tingueu una feliç primavera curulla de flors de tots colors
martí | Homepage | 04.27.04 - 9:52 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

Igualment
Aura | Homepage | 04.28.04 - 9:05 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

Aquesta tarda a la feina ha sonat el telèfon. He vist un número que no coneixia, com tantes altres vegades, i he despenjat mirant de fer la veu més correcta possible que les angines que arrossego de fa dies em permeten. A l'altre cantó del fil -encara és un fil, sí, li deu quedar poca vida- una veu desconeguda ha preguntat per mi, i he respost afirmativament. Immediatament s'ha identificat. No havíem parlat mai malgrat ens coneixíem força. Per tant, no se'ns ha fet estranya la conversa.
Sempre hi ha la curiositat de conèixer la veu de les persones amb qui et comuniques de forma no verbal o presencial, i amb qui pots compartir maneres de veure les coses, opinions, aficions,i, perquè no, discutir de temes d'actualitat.
Ens havíem intercanviat uns llibres, i ha decidit de fer un truc per comentar-ho, i de passada saber com anava tot, ja que feia força dies que no sabíem res l'un de l'altre. Com és normal, cadascun dels dos ha trobat a l'altre cantó del fil telefònic algú amb inquietuds compartides, algun que altre problema, il.lusions, ganes de xerrar una mica.

A l'era de la immediatesa, quan sembla que res no pot ser pausat ni tranquil, mantenir una amistat a distància una mica a l'antiga és potser una manera de compensar l'allau de comunicacions inal.làmbriques i digitals que ens envaeixen, la major part de vegades amb continguts que, en el fons, no ens importen un rave. Tots -penso- devem intentar pouar, una hora o altra, dins nosaltres mateixos per trobar-hi alguna cosa que doni sentit a la nostra necessitat de comunicació, i compartir-la.

Sense anar més lluny, repasso de tant en tant la correspondència que guardo de fa uns quants anys, quan el correu postal i el telèfon eren els mitjans més usuals que fèiem servir per comunicar-nos. I penso en l'ús que feia jo mateix del correu postal, ja fos en format de carta o de tarja postal. Un escrit a mà sempre és fruit d'un procés de reflexió més o menys profund, més o menys lent segons la intensitat de les emocions o el caràcter amb què intentes impregnar les teves paraules per tal de donar a entendre allò que vols transmetre de manera que penses inequívoca. I que potser als ulls de qui ho llegeixi no serà exactament així. La cura en la cal.ligrafia, sovint artificiosa, podia delatar un estat de nervis determinat, un afany de voler fer les coses massa bé.

És clar, la correspondència que repasso és la que rebia. La que havia enviat deu haver tingut destins tan incerts com nosaltres mateixos. Alguna, desapareguda en un canvi de vida radical d'aquells que precisen fer cau i neta de tot i partir de zero. D'altra, perduda en trasllats diversos. Alguna, potser, guardada amb estima en una carpeta. I alguna enduta pel vent que un bon dia entra per la finestra i rebufa sobre tot el que troba.

Imatges suggerents que ens aporten el testimoniatge viu de les inquietuds que dia a dia mouen les nostres vides, i que resten disperses i fragmentades per l'univers dels nostres records.

Ara mateix, escric -sí, ara- potser ni tan sols sé el perquè, ni molt menys per a qui, i tampoc sabria dir si ho faig per necessitat o per plaer, o potser per ambdues coses.
I com que no tinc costum de rellegir mai res abans d'enviar-ho -ni les cartes d'amor, rellegia quan les escrivia, i així anava- doncs clico el post-publish, que un cop publicat sempre seré a temps a corregir alguna falta. Que tampoc és un article ni un llibre, que això ja serien figues d'un altre paner.

Doncs està molt ben escrit, noi. No cal que canviïs ni una coma.

Una de les situaciones que recordo amb més afecte és sentir per primer cop la veu d'una persona amiga que vaig conéixer a travès de la paraula escrita. Al parlar per primer cop amb ella per telèfon, vaig sentir com si la conegués de tota la vida i em vaig sentir molt propera a ella.
Aura | Homepage | 04.17.04 - 1:14 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

Jo també feia servir les cartes abans! tinc una maleta plena dels meus amics dels estius. Algunes cartes son de quan tenia 12 anys!molt divertides. També vaig tenir, com l'Aura, alguna amiga i amic postal que després vaig conéixer en persona, el primer cop que vaig anar a Madrid va ser per això. I si si,és veritat que si intentes fer bona lletra sembla menys sincera! Escrius rebé. Nanit :*
memoria | Homepage | 04.17.04 - 2:09 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

Doncs jo, ehem, en un dels meus "arrebatos" ho vaig llençar tot, ehe ehem....
mirandamar | Homepage | 04.17.04 - 2:03 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

Jo encara guardo amb zel la meva correspondència juvenil en una capsa metàl.lica de galetes Birba. I un diari personal que vaig iniciar als 14-15 anys en un 'Multifin' (res de quaderns cursis amb candauets daurats) i que em fa certa vergonya llegir. Quanta innocència!. Tampoc és que hagi canviat tant, hehehe . Petonets
Aura | Homepage | 04.17.04 - 2:45 pm | #

ARAGO XXI



Aquest de la fotografia és el senyor Aragó XXI.

Aragó XXI, et presento els lectors del blog.
Amics lectors, us presento Aragó XXI.

Encara que tingui un nom propi de la ciència ficció dels anys setanta del segle passat, aquest bon home -un jove d'uns vint-i-tants anys- és un dels personatges més coneguts d'Europa. Molts de vosaltres segurament ja el coneixereu, si més no de referències, com l'home de Tautavel.
Va viure fa cosa de 450.000 anys, que aviat és dit, aprop de la vall de l'Aude, al Llengaudoc. I va caçar total mena d'animals, grans i petits, per tal de poder subsistir al costat dels seus congèneres, un petit grup d'homo erectus que s'havien instal.lat a viure temporalment en una gran cavitat una mica elevada sobre el riu.
De fet, aquella colla de personatges no estaven per gaires orgues perquè ja tenien prou feina a subsistir i no s'entretenien massa a pensar en abstracte. Ben mirat, oi...

El Museu de Tautavel ens mostra de forma molt ben documentada les troballes paleontològiques de la cova de l'Aragó, situada a poca distància del poble actual. Començant pels aspectes geològics i paleoambientals que ens situen una mica en aquell període, el discurs ens ensenya com el treball estratigràfic permet recomposar els diferents períodes d'hàbitat del lloc, el clima dominant, la fauna, la vegetació.
No és gens fàcil fer un salt tan gran en el temps i anar a parar tan lluny. La nostra concepció del dia a dia, del temps que se'ns escola als dits, xoca amb el temps vist, o viscut, des de la perspectiva del viure pel viure mentre duri la vida. Perspectiva, ni tan sols percepció. Parlem de períodes de cent mil anys com aquell qui res, i quan ens aturem un moment a pensar en el què això signigica, ens adonem que és un encadenament de generacions que se'ns fa, senzillament, inabastable.
Després d'un llarg discurs sobre el medi, l'hàbitat i la fauna, les sales del Museu de Tautavel ens porten fins a la mare dels ous, o sigui, el crani batejat com Aragó XXI, acompanyat per algunes peces òssies fragmentades corresponents al mateix esquelet. Un estudi paleontològic fet amb totes les de la llei ha permès documentar i analitzar una i altra vegada aquestes restes, que bé ho mereixen. Encara que no podem arribar a gaudir de la màgia que significa veure la peça original -innegable i certa, la sensació de tenir al davant un element d'aquesta excepcionalitat- les reproduccions ens permeten fer-nos una idea exacta de com era la closca d'aquest bon home.
En un apartat de l'exposició s'explica el context de la troballa. Una vitrina reprodueix un dels estrats de l'excavació, on es pot veure un escampall d'ossos d'animals, alguns trencats expressament per tal de menjar-ne el moll i posteriorment llençats a la pila de les restes. D'altres, amb senyals d'haver rosegat la carn que els envoltava.I pel mig, un crani humà de cap per avall amb un percutor a dins la closca.
No deixa de ser xocant imaginar la mort, probablement circumstancial, d'aquell home jove, i com els seus congèneres en varen aprofitar les restes per alimentar-se de la forma més natural del món. El crani Aragó XXI presenta restes d'haver estat obert a cop de pedra per extrure'n el cervell, ja que les vísceres són, com en tots els animals, la part més rica. I un cop devorat, apa, a la pila i a caçar altra vegada...

I és que, ben mirat, no som gaire res.



Vall de l'Aude, prop de Carcassona... Heu pujat fins a França? M'al.legra llegir-te de nou.
Aura | Homepage | 04.13.04 - 12:38 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

Osti Martí, trobo que les vacances t'han probat i has tornat amb les piles ben recarregades! )
gemma | 04.13.04 - 12:50 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

M'he deixat de dir-te que me'n alegro!!
gemma | 04.13.04 - 12:50 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

Molt de gust Sr. Aragó XXI ...

Ja ens anirem veient per aquí doncs..

(fot cara emprenyat)

Ara que si hagués vist la meva a les 8 del matí d'avui ...

Apa siau...
yadnus | 04.13.04 - 1:46 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

.......i és que és tan bo el moll de l'os.......
mirandamar | Homepage | 04.13.04 - 2:16 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

Ai el senyor Aragó...Això és una mirada profundaaaaaaa!!! M'agrada mirar als ulls dels senyors que observo o amb qui parlo, però la veritat és que no sé, aquesta mirada del teu senyor m'impressiona una mica... )
artemisia | 04.16.04 - 3:42 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

Una mica esprimatxat, està aquest senyor, oi?
Aura | Homepage | 04.17.04 - 2:47 pm | #

SETMANA SANTA...

...santa setmana



Mmmmmmm...... Cadaquès!! Què bonic!.....
Aura | Homepage | 04.08.04 - 12:42 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

ohhh! quina sort, a veure si acompanya el temps. Que ho passis bé!
memoria | Homepage | 04.08.04 - 10:29 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

mmm. i port lligat, i el cap de creus, la reserva de tortugues .....

Que tingueu molt bona estada.
mirandamar | Homepage | 04.08.04 - 11:23 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

Quan veig una foto de Cadaquès, comença a funcionar, imparable, la meva màquina dels somnis. Quin poble més bonic i quins bons records en tinc de les estances aqui! Un petó, Aura
Aura | Homepage | 04.11.04 - 10:10 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

Des del silenci imposat per la nit i sense música escolto el clam que m'aparta del teu record i no et defujo. Els teus darrers mots em van esquarterar i no retrobo la calma necessària per refer el camí que junts vam perdre. Mai he sabut si són certes les paraules que t'adreço o si la pols ha fet gris el camí per sempre més. Conservo però la teva llum en el més recòndit averany. Allí on només tu sabries retrobar-la. Avui, ja saps perquè t'escric aquestes ratlles. Malgrat sé que no les llegiràs. Malgrat tot.



"La vida flueix com els rius i ningú pot banyar-se dues vegades en la mateixa aigua". Com n'aprenem valorant cada una de les nostres immersions! ... A vegades són plaents i ens fan somriure, d'altres gèlides i punyents, fent-nos vessar amargues llàgrimes, però a la fi són allò que comforma la nostra vida, que els hi dóna sentit i ens fa créixer.

petonet de xocolatina
artemisia | 04.03.04 - 9:53 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

Cóm dolen les pèrdues quan hi hem posat tants sentiments, però aquestes coses són les que fan que la nostra vida no sigui un camí anodí.

He trobat un poema molt bonic per tu, és de Miquel Martí i Pol. Diu així:

A PLENITUD

I si de sobte algú tanca la porta
i tot és trist i hostil, què podem fer
sinó esperar en silenci que la vida
reprengui el curs de sempre, poderosa,
i ens alliberi d'aquell fosc domini?
És en la mort on aprenem de viure,
bevent-ne el licor fort a glops lentíssims,
sentint que ens incendia les entranyes
mentre ens revela tota la bellesa
d'aquell restar contra tots els designis.

Mira aquesta frase, "És en la mort on aprenem de viure". Un vers que diu tant en només onze síl.labes.

Una abraçada molt forta.
Aura | Homepage | 04.03.04 - 2:40 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

Gràcies per la calidesa de les vostres paraules.

petons
martí | Homepage | 04.03.04 - 5:55 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

ostres! com vols que et contesti si li poses tot això. És pura contradicció...
Per cert... on conserves el llum-averany?
(no sabem per què les escrius. Va plica)
era | 04.03.04 - 9:53 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

Ai.....! les contradiccions.....uin bé ens fa saber-les entomar, assimilar i aplacar-les. Queixajada a la xocolata negra....NYAMM/NYAMM....
mirandamar | Homepage | 04.04.04 - 1:15 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

Volia dir queixalada, clar.....
mirandamar | Homepage | 04.04.04 - 1:15 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

D'acord, pura contradicció, però un és com és i no em surt d'escriure d'altra manera.

O sigui que mossegada de xocolata, a escriure una estona, i apa!
martí | 04.04.04 - 8:37 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

Hola, ja he estrenat casa. M'ha costat decidir-me a habitar-la... Sembla que tot està funcionant bé. Petons, Aura
(Cóm va tot? Estas una mica més animat?)
Aura | Homepage | 04.05.04 - 9:13 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

Sé que quan no són les que estàs esperant, no hi ha paraules que omplin aquests silencis. Però avui no m'he sabut estar de fer-te arribar aquestes... i una abraçada.
piltrafeta | 04.05.04 - 7:36 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

Suposso que el temps deu esborrar aquest gust amarg que queda quan algú et fereix. Si oi? Quan hi ha paraules dites que no deixen de donar voltes pel cap, fent massa soroll, i fent mal. Parlo de desenganys, de quan tens records d'algú que ara ja no coneixes, que sents que ha canviat. No ho sé. Reguitzell de petons!
memoria | Homepage | 04.07.04 - 9:42 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

Pitjor seria una patada al fetge, home !!

Des del tiovivo, estiro bracet i dits.

Besito
mia | 04.07.04 - 11:03 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

Ah ! volia dir-te...

Perquè no poses un vincle a la pàgina del miniprint ??

( a vegades... una imatge val més que mil paraules )


mia | 04.07.04 - 11:15 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

I tant, memoria, sobretot quan els desenganys de la vida te'ls provoques tu mateix...

Hola mia, tinc pendent de posar diversos enllaços, entre ells el miniprint, i t'ho volia comentar abans de fer-ho


petons i bones "minivacances" a tothom
martí | 04.07.04 - 3:03 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

Te'n vas de minivacances, Martí? Avui he començat les meves, però seguiré treient el cap per aqui i per altres recons amics. Que gaudeixis dels dies i del temps. Un petó carinyós per tu.
Aura | Homepage | 04.07.04 - 8:48 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

Hi ha paraules que no calen ser llegides, ni escoltades. El que importa és que hi siguin i que volin... perquè he arribat a entendre com poden arribar a oprimir-te si no te n'alliberes.
I tens raó... amb el temps, agafen tot un altre significat.
Moltíssimes gràcies.
Cromàtica | 02.14.05 - 6:59 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

Ups! Se m'ha acabat... podré esperar fins a les 5?



Té, perque no et calgui esperar fins les cinc.
Aura | Homepage | 04.02.04 - 3:54 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

mmmmm....... que bo!!!

Moltes gràcies
martí | Homepage | 04.02.04 - 6:10 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------

mmmmmmmmmm!!!!!!
Entre la teva fotografia, les de l'aura i algun que altre record "xocolater" , m'esteu empenyent cap a la nevera. voyyyyyyyyyy!!!
artemisia | 04.03.04 - 9:23 am | #

--------------------------------------------------------------------------------

mmmmmmmm..... xokolata....
akest irrrrrrrrrrrresistible menjar....
sem fa la bocoa aigua....
ai! aixo no va gents b pel cutis!
a kagar el cutis!
xokolata, ara vink!
erakkia | 04.16.04 - 7:41 pm | #

--------------------------------------------------------------------------------