30.3.04
Si ahir al vespre hagués escrit aquest post, les lletres haguessin sortit entelades pel baf d'un respirar feixuc i dens, i no s'haguessin pogut llegir amb claretat darrera el vidre de la pantalla.
Haurien estat lletres buides i tristes. Per això necessitaven el repòs de la nit. Per això els feia falta la distància del temps -d'unes hores- per tal de poder sortir a la llum amb la certesa que no són paraules buides de sentit.
Quan hom té la impressió que perd alguna cosa valuosa degut a tot i a res, el món se li fa un núvol i s'enfonsa en les aigües tenebroses de la tristor i el dubte.
I una amistat sincera amb la mirada abatuda pel desencís, no s'oblida.
Ahir, dins meu, alguna cosa va canviar per sempre. I en el fons tinc l'esperança, i el desig, de ser capaç de sortir-ne enfortit.
Quin paisatge més fantàstic has triat per acompanyar aquest post. Anims.....
mirandamar | Homepage | 03.30.04 - 2:57 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Ànims, Martí...
En sortiras enfortit, ja veuras com si... Aquestes coses ajuden a créixer, malgrat el mal que fan.
Aura | Homepage | 03.30.04 - 10:06 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Unes paraules dels meus amics xinesos:
"No pots impedir que el ocells de la tristesa volin sobre el teu cap, però sí evitar que facin niu als teus cabells".
Ànims Martí, les experiències que ens dolen almenys ens fan créixer. Un petonet de tendresa
artemisia | 03.31.04 - 10:47 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Martí, no sé què dir... només espere que estigues bé...
Idril | Homepage | 03.31.04 - 5:09 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Sort que ja ens hem parlat, nano...Per cert com és el portàtil???. Ens el mostraràs en foto????.jeje(
mirandamar | Homepage | 03.31.04 - 10:16 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Ànims Martí, sigui el que sigui. Cerca una mà que t'ajudi. Petons
memoria | Homepage | 03.31.04 - 10:37 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Escriure aquest post em va ajudar a esvair fantasmes i afrontar-ho tot de cara... curiós. Suposo que necessitava expressar-ho d'una o altra manera.
Gràcies per ser-hi.
El portàtil? molt mono, blanc, petit i malparit com tots aquests estris diabòlics
Ja te l'ensenyaré en directe, no siguis tan cara de veure...
martí | 03.31.04 - 10:39 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
És cert, Martí, que escriure esvaeix fantasmes, quan sóm capaços de plasmar-ho en paraules ens sentim millor. Celebro que estiguies més bé!
gemma | Homepage | 04.01.04 - 12:32 am | #
Haurien estat lletres buides i tristes. Per això necessitaven el repòs de la nit. Per això els feia falta la distància del temps -d'unes hores- per tal de poder sortir a la llum amb la certesa que no són paraules buides de sentit.
Quan hom té la impressió que perd alguna cosa valuosa degut a tot i a res, el món se li fa un núvol i s'enfonsa en les aigües tenebroses de la tristor i el dubte.
I una amistat sincera amb la mirada abatuda pel desencís, no s'oblida.
Ahir, dins meu, alguna cosa va canviar per sempre. I en el fons tinc l'esperança, i el desig, de ser capaç de sortir-ne enfortit.
Quin paisatge més fantàstic has triat per acompanyar aquest post. Anims.....
mirandamar | Homepage | 03.30.04 - 2:57 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Ànims, Martí...
En sortiras enfortit, ja veuras com si... Aquestes coses ajuden a créixer, malgrat el mal que fan.
Aura | Homepage | 03.30.04 - 10:06 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Unes paraules dels meus amics xinesos:
"No pots impedir que el ocells de la tristesa volin sobre el teu cap, però sí evitar que facin niu als teus cabells".
Ànims Martí, les experiències que ens dolen almenys ens fan créixer. Un petonet de tendresa
artemisia | 03.31.04 - 10:47 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Martí, no sé què dir... només espere que estigues bé...
Idril | Homepage | 03.31.04 - 5:09 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Sort que ja ens hem parlat, nano...Per cert com és el portàtil???. Ens el mostraràs en foto????.jeje(
mirandamar | Homepage | 03.31.04 - 10:16 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Ànims Martí, sigui el que sigui. Cerca una mà que t'ajudi. Petons
memoria | Homepage | 03.31.04 - 10:37 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Escriure aquest post em va ajudar a esvair fantasmes i afrontar-ho tot de cara... curiós. Suposo que necessitava expressar-ho d'una o altra manera.
Gràcies per ser-hi.
El portàtil? molt mono, blanc, petit i malparit com tots aquests estris diabòlics
Ja te l'ensenyaré en directe, no siguis tan cara de veure...
martí | 03.31.04 - 10:39 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
És cert, Martí, que escriure esvaeix fantasmes, quan sóm capaços de plasmar-ho en paraules ens sentim millor. Celebro que estiguies més bé!
gemma | Homepage | 04.01.04 - 12:32 am | #
27.3.04
AAAAAAAAAAGGGGGGGGGGGHHHHHHHHH !!!!!!!!!!
GGGGGGGGGGRRRRRRRRRRRR !!!!!!!!!!!!
BBBBBBBBBRRRRRRRRR !!!!!!!!
JJJJRRRRRRRRR !!!!
BUUUFFF !!!!!
PFFF !!!
(......)
M ??
UM...
UMMM .....
OH .....
MMMMM .....
MMMMMMMM ...............
MMMMMMMMMMMMM ...............
MMMMMMMMMMM ...............
MMMMMMMM ...............
MMMMMM ...............
MMM ...............
M .....
Z...
ZZZ...
ZZZZZZZZ..........
Veig que ha estat una migdiada mooooolt intensa.....
Aura | Homepage | 03.27.04 - 9:29 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Caram, caram.....
mirandamar | Homepage | 03.28.04 - 12:10 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
et trobes bé bitxo ???
yadnus | 03.28.04 - 1:17 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
perfecta ment
martí | 03.28.04 - 2:38 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
La de qui?
Aura | Homepage | 03.28.04 - 9:38 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
coi, que només era un somni, com sou...
martí | Homepage | 03.29.04 - 8:36 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
El que no acabo d'entendre és l' última fotografia ... tampoc és que hagi de tenir un significat però ... és una porta ajustada ??
azimut | 03.29.04 - 6:49 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
azimut, no cal entendre-ho sempre tot...
gemma | Homepage | 03.29.04 - 7:55 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
és la porta dels somnis, azimut
martí | 03.29.04 - 10:41 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Que buen post. Muy onírico y sugerente.
El anterior también me gustó mucho y que sean tan diferentes entre sí me parece muy bueno.
petons y bessets
Carmen | Homepage | 03.30.04 - 9:40 am | #
25.3.04
El nen es passeja enmig de la festa amb aire avorrit. Porta camisa blanca, llacet i americana, i va reclenxinat. El cabell curt li fa els ulls més grans. La música que no sentim sona alegrement, i les parelles joves giravolten sota els arbres del bosc on es celebra la festa. Ells, impacablement trajats, i elles amb vestits suposadament blancs i barrets de diversos tipus que els cobreixen el cap. Els seus moviments acompassats em recorden els autòmates que de molt petit havia vist al Tibidabo, dins uns diorames encaixats a les parets, que funcionaven amb una moneda.
La càmera recorre amb mà ferma l’escenari, d’esquerra a dreta. Sempre en aquest sentit, com el traç de la nostra escriptura, com la mà que acompanya la descripció d’un paisatge, com el recompte de peces sobre una taula. Són talls de pocs segons, potser vuit o deu, un darrera l’altre. Ens descriuen l’espectacle amb un silenci que no era real però que deixa entreveure l’harmonia de sons i colors del moment.
El nen passa per davant la càmera, fixa en aquell moment, tot venint de la dreta. La destresa i la màgia del cineasta Fructuós Gelabert, varen deixar que les parelles del ball anessin passant pel seu davant, ara l’una, ara l’altra, deixant entreveure algun somriure, alguna paraula amable i cavalleresca, algun gest que procuraven elegant i formal. Els gestos que havien de portar més endavant alguna que altra història, i qui sap si una mica de la nostra.
Gira el cap a l’esquerra mentre dos balladors passen rabents entre ell i la càmera, i la veu. Mou una mica el cap, observa. Passa una altra parella. El noi insisteix en veure aquell artilugi que l’apunta amb un vidret rodó encerclat amb una arandela de coure i algunes rodetes al voltant. Un home manega la màquina, i el xicotet no deixa de mirar-la fixament mentre el ball segueix el seu curs.
Els seus ulls són grans, innocents, incrèduls, propis de la seva edat. La seva mirada quedaria perduda per sempre més dins aquella caixa fosca.
En una altra escena, un nen petit mirava el ball des d’un racó. Quedava a la dreta de la imatge. Ell mirava el ball, els balladors miraven les seves parelles i de reüll la conveniència, la càmera mirava el nen i el ball i prenia bona nota de tot plegat, perquè avui, en la projecció de les pel.lícules més antigues filmades al Vallès (1902, 1907) ens poguéssim imaginar que tot era molt bonic. Que poguéssim pensar una vegada més que no ens ho hem inventat tot fa quatre dies. Que poguéssim gaudir d’algunes de les imatges més boniques filmades a les nostres contrades ara fa cosa d’un segle, mentre pensem que, en el fons, la mirada de l’infant i la mirada de la història comparteixen alguna cosa més que el temps que immortalitzaran.
Un post molt bonic; es pot veure perfectament allò que hi expliques, com si ens passés davant els ulls
Vas veure el reportatge que van fer fa pocs dies per TV3 al voltant del Gelabert?
(M'ha agradat molt la imatge també)
not a pretty girl | Homepage | 03.25.04 - 1:46 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Gràcies, pretty. Em vaig perdre el reportatge... quina ràbia!
Demà intentaré reduir una mica la imatge, ara no me'n surto
martí | 03.25.04 - 2:25 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
És un article preciós, Martí. Coincideixo amb la Pretty, és talment com si m'hi trobés, com si estigués passant l'escena davant dels meus ulls... I aquestes il.lustracions antigues... Què boniques! Petons i que tinguis bon dia.
Aura | Homepage | 03.25.04 - 7:42 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Tens una "coseta especial"... per pintar allò que hi ha al darrere de la retina. Un altre bocinet preciós. Moltes gràcies, Marti.
Idril | Homepage | 03.25.04 - 12:36 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Era dins el programa "El meu avi", que feien dimecres a la nit. Va ser interessant
not a pretty girl | Homepage | 03.25.04 - 3:08 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
La càmera recorre amb mà ferma l’escenari, d’esquerra a dreta. Sempre en aquest sentit, com el traç de la nostra escriptura, com la mà que acompanya la descripció d’un paisatge, com el recompte de peces sobre una taula. Són talls de pocs segons, potser vuit o deu, un darrera l’altre. Ens descriuen l’espectacle amb un silenci que no era real però que deixa entreveure l’harmonia de sons i colors del moment.
El nen passa per davant la càmera, fixa en aquell moment, tot venint de la dreta. La destresa i la màgia del cineasta Fructuós Gelabert, varen deixar que les parelles del ball anessin passant pel seu davant, ara l’una, ara l’altra, deixant entreveure algun somriure, alguna paraula amable i cavalleresca, algun gest que procuraven elegant i formal. Els gestos que havien de portar més endavant alguna que altra història, i qui sap si una mica de la nostra.
Gira el cap a l’esquerra mentre dos balladors passen rabents entre ell i la càmera, i la veu. Mou una mica el cap, observa. Passa una altra parella. El noi insisteix en veure aquell artilugi que l’apunta amb un vidret rodó encerclat amb una arandela de coure i algunes rodetes al voltant. Un home manega la màquina, i el xicotet no deixa de mirar-la fixament mentre el ball segueix el seu curs.
Els seus ulls són grans, innocents, incrèduls, propis de la seva edat. La seva mirada quedaria perduda per sempre més dins aquella caixa fosca.
En una altra escena, un nen petit mirava el ball des d’un racó. Quedava a la dreta de la imatge. Ell mirava el ball, els balladors miraven les seves parelles i de reüll la conveniència, la càmera mirava el nen i el ball i prenia bona nota de tot plegat, perquè avui, en la projecció de les pel.lícules més antigues filmades al Vallès (1902, 1907) ens poguéssim imaginar que tot era molt bonic. Que poguéssim pensar una vegada més que no ens ho hem inventat tot fa quatre dies. Que poguéssim gaudir d’algunes de les imatges més boniques filmades a les nostres contrades ara fa cosa d’un segle, mentre pensem que, en el fons, la mirada de l’infant i la mirada de la història comparteixen alguna cosa més que el temps que immortalitzaran.
Un post molt bonic; es pot veure perfectament allò que hi expliques, com si ens passés davant els ulls
Vas veure el reportatge que van fer fa pocs dies per TV3 al voltant del Gelabert?
(M'ha agradat molt la imatge també)
not a pretty girl | Homepage | 03.25.04 - 1:46 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Gràcies, pretty. Em vaig perdre el reportatge... quina ràbia!
Demà intentaré reduir una mica la imatge, ara no me'n surto
martí | 03.25.04 - 2:25 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
És un article preciós, Martí. Coincideixo amb la Pretty, és talment com si m'hi trobés, com si estigués passant l'escena davant dels meus ulls... I aquestes il.lustracions antigues... Què boniques! Petons i que tinguis bon dia.
Aura | Homepage | 03.25.04 - 7:42 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Tens una "coseta especial"... per pintar allò que hi ha al darrere de la retina. Un altre bocinet preciós. Moltes gràcies, Marti.
Idril | Homepage | 03.25.04 - 12:36 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Era dins el programa "El meu avi", que feien dimecres a la nit. Va ser interessant
not a pretty girl | Homepage | 03.25.04 - 3:08 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
23.3.04
Ehem... si quedava algun despistat amb una butlleta premiada al sorteig de la loteria de Nadal, que sàpiga que ahir li va caducar.
Advertencia: si encara no ho havíeu mirat millor que no ho feu... i penseu que sí, que la salut és molt important. Només faltaria.
Ei, gràcies per la info! Precissament, mai en compro XD
not a pretty girl | Homepage | 03.23.04 - 4:25 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Martí... m'acaves de "destrossar" el matí!!!! ;-( Porto unes quantes butlletes a la bossa amb intenció d'anar-les a cobrar des de Nadal i m'acaves de recordar que ja les puc llençar. Snifffffffff!!!
Em consolo pensant que amb els quatre euros que em tornaven poca cosa puc fer en els temps que corren Millor una bona salut, si senyor!
Petonets
artemisia | 03.24.04 - 9:24 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
jajajajaja
precisamente... (yo ya lo siento, pero no sé escribir en catalán, y desde que hablo portugués me hago unos líos... pero lo leo y lo entiendo todo, faltaría más)
a lo que iba, hace dos días fui a una administración de loterias con una participación, para comprobar. Y la lotera me dijo: uyyyyyy casi, casi te quedas sin el reintegro...
los despistados somos así, yo miro si está caducado y si es así ni lo compruebo, por si acaso. Me parece que la administración de loterías se está forrando a mi costa.
Carmen | Homepage | 03.24.04 - 10:51 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Hahahaha arte.... per si et consola, acabo de trobar una butlleta de Nadal premiada amb el reintegrament... "por la boca muere el pez"
Carmen, encantat de veure't per aquí i tranquila, parla com vulguis que sempre ens entendrem
(aclariment: la foto és la més antropofreaky que he trobat, no és que li tingui cap carinyo especial...)
martí | Homepage | 03.24.04 - 11:58 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
¡Hola, Carmen! Pues este año fui rauda a cobrarla (este año, digo, jaja, como si me tocara siempre) porque me cayó una pedrea de las gordas. Doscientos €. Me hizo ilusión, fijatetú.
Artemísia, jo també en tinc una per cobrar, és d'aquestes butlletes que et sents pràcticament obligada a comprar als companys de la feina i em tornaven els quartos. En aquest cas he perdut un euro.
Petons a tots.
Aura | Homepage | 03.24.04 - 6:44 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Menys mal que no sóc la única que mai cobra la loteria del super o de les botigues del barri... En compro molt poca de loteria, perquè no confio que em toqui mai, però sempre tinc aquell cuquet de comprar la dels llocs que visito habitualment, no fos cas que toqués la grossa i em morís del disgust. Precisament aquest any, em vaig quedar sense loteria de la feina, perquè vaig agafar la baixa sense haver-la comprat, i quan per fi vaig decidir-me a anar a la lotera ja no en quedava. Si arriba a tocar......
gemma | Homepage | 03.25.04 - 12:51 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
la foto és genialllllll
discrepo | 03.26.04 - 9:14 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Advertencia: si encara no ho havíeu mirat millor que no ho feu... i penseu que sí, que la salut és molt important. Només faltaria.
Ei, gràcies per la info! Precissament, mai en compro XD
not a pretty girl | Homepage | 03.23.04 - 4:25 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Martí... m'acaves de "destrossar" el matí!!!! ;-( Porto unes quantes butlletes a la bossa amb intenció d'anar-les a cobrar des de Nadal i m'acaves de recordar que ja les puc llençar. Snifffffffff!!!
Em consolo pensant que amb els quatre euros que em tornaven poca cosa puc fer en els temps que corren Millor una bona salut, si senyor!
Petonets
artemisia | 03.24.04 - 9:24 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
jajajajaja
precisamente... (yo ya lo siento, pero no sé escribir en catalán, y desde que hablo portugués me hago unos líos... pero lo leo y lo entiendo todo, faltaría más)
a lo que iba, hace dos días fui a una administración de loterias con una participación, para comprobar. Y la lotera me dijo: uyyyyyy casi, casi te quedas sin el reintegro...
los despistados somos así, yo miro si está caducado y si es así ni lo compruebo, por si acaso. Me parece que la administración de loterías se está forrando a mi costa.
Carmen | Homepage | 03.24.04 - 10:51 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Hahahaha arte.... per si et consola, acabo de trobar una butlleta de Nadal premiada amb el reintegrament... "por la boca muere el pez"
Carmen, encantat de veure't per aquí i tranquila, parla com vulguis que sempre ens entendrem
(aclariment: la foto és la més antropofreaky que he trobat, no és que li tingui cap carinyo especial...)
martí | Homepage | 03.24.04 - 11:58 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
¡Hola, Carmen! Pues este año fui rauda a cobrarla (este año, digo, jaja, como si me tocara siempre) porque me cayó una pedrea de las gordas. Doscientos €. Me hizo ilusión, fijatetú.
Artemísia, jo també en tinc una per cobrar, és d'aquestes butlletes que et sents pràcticament obligada a comprar als companys de la feina i em tornaven els quartos. En aquest cas he perdut un euro.
Petons a tots.
Aura | Homepage | 03.24.04 - 6:44 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Menys mal que no sóc la única que mai cobra la loteria del super o de les botigues del barri... En compro molt poca de loteria, perquè no confio que em toqui mai, però sempre tinc aquell cuquet de comprar la dels llocs que visito habitualment, no fos cas que toqués la grossa i em morís del disgust. Precisament aquest any, em vaig quedar sense loteria de la feina, perquè vaig agafar la baixa sense haver-la comprat, i quan per fi vaig decidir-me a anar a la lotera ja no en quedava. Si arriba a tocar......
gemma | Homepage | 03.25.04 - 12:51 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
la foto és genialllllll
discrepo | 03.26.04 - 9:14 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
21.3.04
Un bon punt de vista
El nano arriba d'una cursa d'atletisme escolar:
- Hola, pare
- Hola fill, ha anat bé la cursa?
- Sí, molt bé. He quedat quart
- Magnífic .../... Quants èreu?
- (seriós): Quatre
Jo tinc una anècdota semblant i de fa només dos dies. Una nena torna d'un campionat de natació a l'escola i duu una medalla. Entra saltant a casa i la mare li pregunta com ha anat. Ella respon: "Molt bé, he arribat després de la penúltima!", i segueix saltant, contenta.
Tina | Homepage | 03.21.04 - 4:36 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
És curiós cóm ens ensenyen, els nanos, de vegades... Petons
Aura | Homepage | 03.21.04 - 5:59 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Conversa dinant: La gran arriba de col·laborar en una paradeta d'una ONG. Parla dels negres. La petita diu: "No sóm tots iguals, tenim els mateixos drets, pero iguals no sóm".
Té raó.
gemma | Homepage | 03.21.04 - 7:41 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
mmm solo venia a devolverte la visita y a ojear tu blog.. pero malamente porque nu se catalan jeje
asi que simplemente te dejo un saludito!
Beca | Homepage | 03.22.04 - 1:00 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Gràcies per la visita, Beca, m'agrada llegir el teu blog, és com arribar a una font d'aigua fresca i seure tranquil.lament al costat de la doll.
petonet
marti | Homepage | 03.22.04 - 1:34 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
XD qué anécdota tan graciosa.
un besito
Carmen | Homepage | 03.22.04 - 6:08 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
marti... jejeje... sigo sin entender nada de lo que dices!! (algo me imagino lo que significa) jaja
Beca | Homepage | 03.23.04 - 12:04 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
El nano arriba d'una cursa d'atletisme escolar:
- Hola, pare
- Hola fill, ha anat bé la cursa?
- Sí, molt bé. He quedat quart
- Magnífic .../... Quants èreu?
- (seriós): Quatre
Jo tinc una anècdota semblant i de fa només dos dies. Una nena torna d'un campionat de natació a l'escola i duu una medalla. Entra saltant a casa i la mare li pregunta com ha anat. Ella respon: "Molt bé, he arribat després de la penúltima!", i segueix saltant, contenta.
Tina | Homepage | 03.21.04 - 4:36 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
És curiós cóm ens ensenyen, els nanos, de vegades... Petons
Aura | Homepage | 03.21.04 - 5:59 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Conversa dinant: La gran arriba de col·laborar en una paradeta d'una ONG. Parla dels negres. La petita diu: "No sóm tots iguals, tenim els mateixos drets, pero iguals no sóm".
Té raó.
gemma | Homepage | 03.21.04 - 7:41 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
mmm solo venia a devolverte la visita y a ojear tu blog.. pero malamente porque nu se catalan jeje
asi que simplemente te dejo un saludito!
Beca | Homepage | 03.22.04 - 1:00 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Gràcies per la visita, Beca, m'agrada llegir el teu blog, és com arribar a una font d'aigua fresca i seure tranquil.lament al costat de la doll.
petonet
marti | Homepage | 03.22.04 - 1:34 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
XD qué anécdota tan graciosa.
un besito
Carmen | Homepage | 03.22.04 - 6:08 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
marti... jejeje... sigo sin entender nada de lo que dices!! (algo me imagino lo que significa) jaja
Beca | Homepage | 03.23.04 - 12:04 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
17.3.04
Suma 6, igual que la data del meu naixement comptant dia mes i any.
És curiós, però a mi també m'agrada sumar les matrícules dels cotxes. I fer combinacions de números. Em va saber greu que deixéssin de fer el programa 'Cifras y letras', m'instal.lava a veure'l llàpis i paper en mà. Aura
Aura | Homepage | 03.17.04 - 6:33 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
8 (hahahahaha)
Idril | Homepage | 03.18.04 - 12:33 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
ummmmmmmmmmm
uixxxxxxxxxxxxxx
TREMPA-TRES
o sigui...........6
fiuuuuuuuuuuuuuuuuu
azimut | 03.18.04 - 11:00 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Zero patatero!!
(no tinc cotxe....)
gemma | Homepage | 03.18.04 - 5:12 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
hahaha no sé quina és la matrícula del meu cotxe :S
XD
not a pretty girl | Homepage | 03.19.04 - 7:25 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Pretty, not-a-chicaguapa, m'encanta trobar els teus comments Petonets
Aura | Homepage | 03.19.04 - 8:00 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
No em sé la matrículaaa del meu cotxe!! Tot i així tampoc et podria fer un càlcul ràpid XD
Jo jugava a encertar de quina ciutat eren, per la lletra...
repetons
memoria | Homepage | 03.20.04 - 1:16 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Ostres pensava que era la única... Jo tampoc me la sé!! Sempre m'he fixat més en les lletres que en els números De petita, quan viatjavem, recordo que amb els meus germans jugavem a associar les lletres finals a paraules. Ens ho passavem d'allò més bé!
Quina feinada té la teva ment xiquet entre números de matrícul.les, colors... uffffffffff ))
Un petonet Martí
artemisia | 03.20.04 - 9:15 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
matrícules (perdó) ;-(
artemisia | 03.20.04 - 9:16 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Hola, Artemísia!!!!
Doncs jo sí que tinc molta memòria per les matrícules i també pels números de telèfon, me'n recordo fins i tot de la matrícula del primer cotxe que va tenir el meu pare (un 600). Entre éll i l'avi em van educar per aquestes coses i m'he tornat un 'pájaro de cuenta', hahaha (en el bon sentit de la paraula) Petonets, m'ha agradat veure't aqui.
Aura | Homepage | 03.20.04 - 1:03 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Ei aura bonica!!!
Quina enveja!!! No m'aniria malament fixar-me una mica més en els numerets, així em va cada final de mes )
Un petonet dolcet i també estic molt contenta de retrobar-te a casa del nostre amic Martí.
Fins aviat
artemisia | 03.20.04 - 4:38 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
He anat a la calculadora del windows del portàtil que m'han deixat (un Hundix Pentium 4-2600) i he fet la suma. O sigui que ràpida ràpida no he anat. Suposo que he fet bé la suma. Imagino que s'ha d'anar sumant fins reduïr-la a només una xifra.
El resultat és 7.
mirandamar | 03.20.04 - 5:28 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Tenia un munt de coses d'aquestes guardades en un floppy del primer 286 que vaig tenir... per cert, algú té un lector de floppys
Bé, la meva suma 20. O bé 2, si ho voleu reduït
martí | 03.21.04 - 11:29 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Et refereixes a aquells diskettes flexibles que utilitzaven la unitat B?
Aura | Homepage | 03.22.04 - 12:32 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Podem mirar si te'n podem aconseguuir algun, jejeje......
mirandamar | Homepage | 03.22.04 - 9:32 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Sí Aura, amb aquell ditxós >C/: o com s'escrigués, allí tot sol a dalt a l'esquerra de la pantalla negra, i que només em sabia dir "error".... quin horror!!
martí | Homepage | 03.22.04 - 9:36 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Uix!! Quan penso en tant com dominava el WP 5.1 i, tot plegat, no me'n recordo de res!!
El primer ordinador que vaig utilitzar (no éra meu), va ser cap allà l'any 87 i éra un 'portàtil' de 7 ò 8 kg de pes amb la pantalla verda i les lletres negres. Per tornar-s'hi mico, vaja. I l'havia de dur a sobre per a fer un treball de camp!!!!
Aura | Homepage | 03.23.04 - 12:11 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
16.3.04
Em permeto recomanar la lectura dels posts dels darrers dies - 11 al 15 de març- d'aquest blog:
Ari28
Impressionant.
La neboda d'un company de la feina, que és de Madrid, estava a un dels trens dels atemptats. Anava a la universitat. No va resultar ferida, però ara té por de pujar al tren. Ha degut ser tot tan horrorós...
Aura | Homepage | 03.20.04 - 1:19 pm | #
Ari28
Impressionant.
La neboda d'un company de la feina, que és de Madrid, estava a un dels trens dels atemptats. Anava a la universitat. No va resultar ferida, però ara té por de pujar al tren. Ha degut ser tot tan horrorós...
Aura | Homepage | 03.20.04 - 1:19 pm | #
15.3.04
13 de març, 14 de juliol
El 14 de juliol de 1789 el poble de París va sortir al carrer i va dir prou. La revolta va esclatar de cop, i va còrrer com la pòlvora per tots els barris humils de la ciutat. Armats amb el primer que van trobar per tal de fer front al que poguessin, els citoyens havien perdut la por. I varen assaltar i prendre la presó de la Bastille, el símbol del poder i de la repressió.
El malestar s'havia gestat durant ays i anys de misèria sota el pes d'una monarquia que era el símbol de l'Antic Règim.
Les setmanes i els mesos anteriors a la revolta que va donar la clau de volta a la història de l'Europa moderna foren convulsos, plens de revoltes camperoles arreu del pais, al mateix temps que a les Corts Generals l'anomenat Tercer Estat maldava per introduir algunes minses i tímides reformes per tal d'aplacat les ires de la població. Des de dins del mateix règim algunes veus clamaven per la reforma abans que fos massa tard. Lluis XVI, altiu, prepotent, intransigent, s'hi va negar. Per què accedir a les peticions de reforma si això havia d'implicar una pèrdua dels privilegis de la noblesa i el clergat, que ostentaven el poder per divina gràcia des de feia segles? Des de les finestres de palau el monarca, sol, mirava amb despreci la massa silenciosa dels seus súbdits.
El 14 de juliol de 1789 Paris va dir prou, i tot França va respirar alleujada.
El 13 de març de 2004 el pobles d'Espanya, el Pais Basc i de Catalunya varen sortir al carrer i van dir prou. La nit va ser un passeig de ciutadans indignats que sortien al carrer per reclamar justícia informativa, acompanyats per un concert de cassoles i cullerots. Un cop al carrer tothom es va sentir més valent. Sense por, sense represàlia possible. Les armes en foren unes altres, ràpides, invisibles. Varen arribar davant els edificis emblemàtics com una currua imparable, procedents de tots els racons de pobles i ciutats.
El govern de l'estat intentava resistir les darreres hores d'una credibilitat ja perduda, altiu, prepotent, intransigent. Per què el poble no havia de creure en la seva paraula, per què el poble no callava i esgotava tancat a casa les seves darreres hores "de reflexió"?
El rostre del govern esdevingué rígid. Les mans obertes del poble el fuetejaven. Els governants observaven amb ira els seus súbdits des de les finestres dels seus despatxos.
El 14 de març de 2004 els nostres pobles van respirar alleujats. S'havia acabat el malson.
El 14 de juliol de 1789 el poble de París va sortir al carrer i va dir prou. La revolta va esclatar de cop, i va còrrer com la pòlvora per tots els barris humils de la ciutat. Armats amb el primer que van trobar per tal de fer front al que poguessin, els citoyens havien perdut la por. I varen assaltar i prendre la presó de la Bastille, el símbol del poder i de la repressió.
El malestar s'havia gestat durant ays i anys de misèria sota el pes d'una monarquia que era el símbol de l'Antic Règim.
Les setmanes i els mesos anteriors a la revolta que va donar la clau de volta a la història de l'Europa moderna foren convulsos, plens de revoltes camperoles arreu del pais, al mateix temps que a les Corts Generals l'anomenat Tercer Estat maldava per introduir algunes minses i tímides reformes per tal d'aplacat les ires de la població. Des de dins del mateix règim algunes veus clamaven per la reforma abans que fos massa tard. Lluis XVI, altiu, prepotent, intransigent, s'hi va negar. Per què accedir a les peticions de reforma si això havia d'implicar una pèrdua dels privilegis de la noblesa i el clergat, que ostentaven el poder per divina gràcia des de feia segles? Des de les finestres de palau el monarca, sol, mirava amb despreci la massa silenciosa dels seus súbdits.
El 14 de juliol de 1789 Paris va dir prou, i tot França va respirar alleujada.
El 13 de març de 2004 el pobles d'Espanya, el Pais Basc i de Catalunya varen sortir al carrer i van dir prou. La nit va ser un passeig de ciutadans indignats que sortien al carrer per reclamar justícia informativa, acompanyats per un concert de cassoles i cullerots. Un cop al carrer tothom es va sentir més valent. Sense por, sense represàlia possible. Les armes en foren unes altres, ràpides, invisibles. Varen arribar davant els edificis emblemàtics com una currua imparable, procedents de tots els racons de pobles i ciutats.
El govern de l'estat intentava resistir les darreres hores d'una credibilitat ja perduda, altiu, prepotent, intransigent. Per què el poble no havia de creure en la seva paraula, per què el poble no callava i esgotava tancat a casa les seves darreres hores "de reflexió"?
El rostre del govern esdevingué rígid. Les mans obertes del poble el fuetejaven. Els governants observaven amb ira els seus súbdits des de les finestres dels seus despatxos.
El 14 de març de 2004 els nostres pobles van respirar alleujats. S'havia acabat el malson.
12.3.04
11.3.04
(9.15 matí)
Madrid és, a hores d'ara, un bany de sang.
La sang que diumenge ELLS portaran de nou a les urnes,
la sang dels innocents,
la sang.
Dilluns sortiran somrients a la televisió.
Els morts ja estaran enterrats.
I ells fumaran havans per seguir enterbolint l'aire que respirem.
NO
què més ha de passar ?
ara si que "hi ha motiu" ... urgent i necessari ... abans no posin preu a la nostra consciència ... si és que ens en queda ...
ja ni ha prou !!
azimut | 03.11.04 - 9:52 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Segueixo sense tenir paraules. Desolació, indignació, ràbia, tristesa per aquestes vides segades, on està la justícia? on està la dignitat? on està la raó?
Diumenge cal dir NO, i avui, i demà i sempre. I quan els resultats de les votacions ens confirmin el que tan temem, seguir amb el cap ben alt dient NO!
gemma | Homepage | 03.11.04 - 11:24 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Això sí, el futbol que no falti....
PERÒ AIXÒ QUE ÉS???
martí | Homepage | 03.11.04 - 1:19 pm | #
Madrid és, a hores d'ara, un bany de sang.
La sang que diumenge ELLS portaran de nou a les urnes,
la sang dels innocents,
la sang.
Dilluns sortiran somrients a la televisió.
Els morts ja estaran enterrats.
I ells fumaran havans per seguir enterbolint l'aire que respirem.
NO
què més ha de passar ?
ara si que "hi ha motiu" ... urgent i necessari ... abans no posin preu a la nostra consciència ... si és que ens en queda ...
ja ni ha prou !!
azimut | 03.11.04 - 9:52 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Segueixo sense tenir paraules. Desolació, indignació, ràbia, tristesa per aquestes vides segades, on està la justícia? on està la dignitat? on està la raó?
Diumenge cal dir NO, i avui, i demà i sempre. I quan els resultats de les votacions ens confirmin el que tan temem, seguir amb el cap ben alt dient NO!
gemma | Homepage | 03.11.04 - 11:24 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Això sí, el futbol que no falti....
PERÒ AIXÒ QUE ÉS???
martí | Homepage | 03.11.04 - 1:19 pm | #
9.3.04
E. Munch: The Cry, 1893
Aquesta és la imatge que tenia pensada per posar el dissabte........sembla que tinguem telepatia.
mirandamar | Homepage | 03.09.04 - 4:19 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Jo vaig estar a punt de posar un poema de Bukowski, un altre autor que reflectia el seu món atormentat a travès de l'art... Munch pintava el patiment psíquic per sobre de qualsevol consideració estètica; el vaig descobrir fa relativament poc i és d'aquests pintors que no deixen indiferent.
No tindra pas a veure aquest quadre amb el vostre estat d'ànim?....... Miranda del Mar, Aquari, quins noms d'aigua més bonics que teniu els dos. Petonets, Aura
Aura | Homepage | 03.09.04 - 4:47 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
M'agradat això d'un fantasma menys a la meva vida. Haurem de cridar més sovint, encara que sigui per dins. Un petonàs.
memoria | Homepage | 03.09.04 - 7:21 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Aura, no té res a veure en absolut amb el meu estat d'ànim. Només és una història que m'he muntat per no parlar de política ni un dia durant la campanya electoral.
mirandamar | Homepage | 03.09.04 - 8:03 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Per cert, algú de vosaltres em sap explicar com carai surten aquests anuncis aquí spta els comentaros, que quan els piques vas a parar a altres blogs?????
mirandamar | Homepage | 03.09.04 - 8:05 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
D'acord, mirandamar. Es que aquest quadre l'he trobat sempre molt inquietant, i de vegades triem les coses en funció del que sentim en un moment donat. Per això ho deia.
M'imagino que et refereixes als trackbacks, a les referències externes. No sé com s'utilitzen, però avui estava llegint precisament el blog d'un noi que s'ho acaba de posar i feia referència a un altre lloc, et passo l'enllaç per si et poden servir les explicacions. Sembla que funciona amb Haloscan. Petons, Aura
Aura | Homepage | 03.09.04 - 9:30 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
La meva filla sempre tenia el mateix malson: un home amb aspecte raro, ple de llumetes... Un dia li vaig dir que el dibuixés. No va tornar a tenir el malson. I "el llumetes" des d'aquell dia del dibuix va passar a ser un més de casa. Li preguntavem: "I el llumetes? que ha vingut avui?" I reiem tots plegats.
Llàstima, crec que no guardo aquell dibuix.
gemma | Homepage | 03.09.04 - 9:44 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
He dedicat el post a la persona a qui va passar això, ara fa un parell de nits.
Un petó molt fort, si em llegeixes, els fantasmes s'allunyen tan bon punt es fan reals
martí | 03.09.04 - 11:07 pm | #
7.3.04
S'ha mort el meu veí.
Teníem una relació entranyable. Sabia viure i transmetre el seu sentit de la vida. Home de poques paraules i de mirada neta. Havia fet mil feines i havia viscut a mil llocs diferents, i ara vivia al segon segona. I tan tranquil. Les seves mudances de casa eren força peculiars, unes quantes caixes de cartró, una taula, quatre cadires, un llit i quatre coses més sense massa parafernàlia. Amb la seva companya havien après a fer-se la vida a mida d'on anaven a parar a cada moment. L'envoltava una certa bohèmia, d'aquelles que es porten a dins amb tota naturalitat.
S'havia procurat una cultura sòlida en el transcurs dels anys, i sabia quines eren les coses que a cada hora del dia li resultaven més profitoses. Molts vespres a casa seva hi havia trobades familiars amb amics, música, truites de patates i pastissets fets per la gent que s'hi acostava. I eren la mar de feliços.
Ens trobàvem cada matí al cafè, pels volts de les nou, a vegades abans, alguna vegada fins i tot a quarts de vuit. Solia seure a la tauleta que dóna al carrer i que queda una mica ocultada per la planta de l'entrada, i des d'allí llegia el diari i veia passar la vida. L'havien prejubilat fa uns anys, i es dedicava al que li venia de gust, mai s'avorria.
L'altre dia -no recordo exactament quin d'aquesta setmana- ens vam saludar i em vaig quedar a prendre el cafè amb ell. Tenia un sentit de la ironia tan extraordinari que donava gust de sentir-lo callar a mitja frase, perquè l'altra mitja ja anava inclosa amb el seu somriure mofeta.
Li agradava pintar. Havia estat home d'ofici, i tenia les mans avesades al tracte amb les eines, aquests instruments tan delicats que en bones mans fan sorgir meravelles del no-res. I s'havia fet amic dels pinzells. El darrer quadre que va pintar és una escena d'un barri d'una ciutat russa amb una cúpula daurada al fons. Li va donar una llum grogosa, com d'una tarda de finals d'hivern quan el sol és nítid i a punt de pondre's. Una figura femenina, el pati d'una casa. Un enquadrament ben escollit.
El va pintar per a la seva filla i li va regalar pocs dies abans de morir.
L'altre dia, en sortir, el vaig despedir i ell em va dedicar el seu gest de sempre, una mirada i un somriure. Avui, quan he anat cap al cafè -els diumenges també m'agrada d'anar-hi- he alentit el pas pocs metres abans d'arribar. Havíem parlat moltes vegades del sentit de la vida i la mort. La seva templança revestida d'ironia en feia fugir l'ombra. He mirat a través de la planta de l'entrada. Afortunadament no li havien pres el lloc, i a l'entrar l'he saludat per darrera vegada, i m'ha somrigut, com sempre.
Fins a sempre, Enric.
Quin buit. Preciosos el records que tens d'ell. Petó
memoria | Homepage | 03.07.04 - 2:03 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Ho sento, Martí, quin buit que deixen aquestes persones que es van convertir en entranyables. Una abraçada molt forta.
Aura | Homepage | 03.07.04 - 2:44 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
em sap greu ...
yadnus | 03.07.04 - 6:20 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Som aquí encara que a vegades distants.
mirandamar | Homepage | 03.07.04 - 11:53 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
El seu lloc l'ocuparà un altra persona, molt aviat. Diuen "Llei de vida"
Què queda d'ell? Ni tant sols els quadres que va pintar. No. Els objectes estan.Si.
El que queda és el record. Si recordem algú, encara viu amb nosaltres.
Continua saludant-lo fins i tot quan estigui el seu lloc ocupat...
ellegant | 03.08.04 - 10:06 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Què trista és la força major d'obligar-nos a no poder gaudir de la companyia o presència d'algunes persones... Sort que encara la memòria ens pot ajudar a suavitzar les pèrdues i, amb el seu record podem mantindre l'estranya quotidianitat que ens és tan necessària...
Molts besets, i gràcies per fer-nos memòria del teu veí.
Idril | 03.08.04 - 11:11 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Quina tristesa és la força major que ens obliga a no poder gaudir de la simple presència de les persones...
Sort que encara tenim la memòria que ens ajuda a superar aquesta buidor...
Molts besets i gràcies per compartir amb nosaltres ton bocinet sa memòria.
Idril | 03.08.04 - 11:20 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Gràcies a tots, per la vostra companyia en forma de paraula.
martí | Homepage | 03.08.04 - 1:03 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Teníem una relació entranyable. Sabia viure i transmetre el seu sentit de la vida. Home de poques paraules i de mirada neta. Havia fet mil feines i havia viscut a mil llocs diferents, i ara vivia al segon segona. I tan tranquil. Les seves mudances de casa eren força peculiars, unes quantes caixes de cartró, una taula, quatre cadires, un llit i quatre coses més sense massa parafernàlia. Amb la seva companya havien après a fer-se la vida a mida d'on anaven a parar a cada moment. L'envoltava una certa bohèmia, d'aquelles que es porten a dins amb tota naturalitat.
S'havia procurat una cultura sòlida en el transcurs dels anys, i sabia quines eren les coses que a cada hora del dia li resultaven més profitoses. Molts vespres a casa seva hi havia trobades familiars amb amics, música, truites de patates i pastissets fets per la gent que s'hi acostava. I eren la mar de feliços.
Ens trobàvem cada matí al cafè, pels volts de les nou, a vegades abans, alguna vegada fins i tot a quarts de vuit. Solia seure a la tauleta que dóna al carrer i que queda una mica ocultada per la planta de l'entrada, i des d'allí llegia el diari i veia passar la vida. L'havien prejubilat fa uns anys, i es dedicava al que li venia de gust, mai s'avorria.
L'altre dia -no recordo exactament quin d'aquesta setmana- ens vam saludar i em vaig quedar a prendre el cafè amb ell. Tenia un sentit de la ironia tan extraordinari que donava gust de sentir-lo callar a mitja frase, perquè l'altra mitja ja anava inclosa amb el seu somriure mofeta.
Li agradava pintar. Havia estat home d'ofici, i tenia les mans avesades al tracte amb les eines, aquests instruments tan delicats que en bones mans fan sorgir meravelles del no-res. I s'havia fet amic dels pinzells. El darrer quadre que va pintar és una escena d'un barri d'una ciutat russa amb una cúpula daurada al fons. Li va donar una llum grogosa, com d'una tarda de finals d'hivern quan el sol és nítid i a punt de pondre's. Una figura femenina, el pati d'una casa. Un enquadrament ben escollit.
El va pintar per a la seva filla i li va regalar pocs dies abans de morir.
L'altre dia, en sortir, el vaig despedir i ell em va dedicar el seu gest de sempre, una mirada i un somriure. Avui, quan he anat cap al cafè -els diumenges també m'agrada d'anar-hi- he alentit el pas pocs metres abans d'arribar. Havíem parlat moltes vegades del sentit de la vida i la mort. La seva templança revestida d'ironia en feia fugir l'ombra. He mirat a través de la planta de l'entrada. Afortunadament no li havien pres el lloc, i a l'entrar l'he saludat per darrera vegada, i m'ha somrigut, com sempre.
Fins a sempre, Enric.
Quin buit. Preciosos el records que tens d'ell. Petó
memoria | Homepage | 03.07.04 - 2:03 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Ho sento, Martí, quin buit que deixen aquestes persones que es van convertir en entranyables. Una abraçada molt forta.
Aura | Homepage | 03.07.04 - 2:44 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
em sap greu ...
yadnus | 03.07.04 - 6:20 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Som aquí encara que a vegades distants.
mirandamar | Homepage | 03.07.04 - 11:53 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
El seu lloc l'ocuparà un altra persona, molt aviat. Diuen "Llei de vida"
Què queda d'ell? Ni tant sols els quadres que va pintar. No. Els objectes estan.Si.
El que queda és el record. Si recordem algú, encara viu amb nosaltres.
Continua saludant-lo fins i tot quan estigui el seu lloc ocupat...
ellegant | 03.08.04 - 10:06 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Què trista és la força major d'obligar-nos a no poder gaudir de la companyia o presència d'algunes persones... Sort que encara la memòria ens pot ajudar a suavitzar les pèrdues i, amb el seu record podem mantindre l'estranya quotidianitat que ens és tan necessària...
Molts besets, i gràcies per fer-nos memòria del teu veí.
Idril | 03.08.04 - 11:11 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Quina tristesa és la força major que ens obliga a no poder gaudir de la simple presència de les persones...
Sort que encara tenim la memòria que ens ajuda a superar aquesta buidor...
Molts besets i gràcies per compartir amb nosaltres ton bocinet sa memòria.
Idril | 03.08.04 - 11:20 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Gràcies a tots, per la vostra companyia en forma de paraula.
martí | Homepage | 03.08.04 - 1:03 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
6.3.04
BRRRRRRRRUUUUUUUMMMMMMM!!!!!!!!!!!
Emerson Fittipaldi, Österreich 1973
Lotus 72E
ahahahah
ara fuig d'estudi
)) que punyeterooooooooo
demà comença l'espectacle !!!
yad | 03.06.04 - 5:22 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Ei, que se'n va sense dir-nos la frase...
Aura | Homepage | 03.06.04 - 5:23 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
tranqui Aura, no porta massa combustible, i li he posat xinxetes a les rodes .... tornarà a boxes d'aquí a un periqu-ette !!!!
fiuuuuuuuuuuuuuuuu
yad | 03.06.04 - 5:41 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
ei, poca broma amb el meu ídol!
(frase, what frase?)
martí | 03.07.04 - 12:00 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Com ho has fet per fer petita la foto?. Allò del ninot que riu, t'ho enviaré per correu certificat, jejejeje has d'escriure lol, amb dos punts al davant i dos punts al darrera de la parauleta
mirandamar | Homepage | 03.07.04 - 12:37 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
sóc molt "ciberbobo", ja ho saps... la foto m'encantava però n'he hagut de buscar una de més petita perquè em feia saltar tota la pantalla... vaig a provar això del ninotet , però coi, no sé si són seguits o un sobre l'altre....
martí | Homepage | 03.07.04 - 1:40 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Vas enviar els enllaços a baix de tot perque no cabien a la pantalla, amb aquella foto tan gran Benvingut al club dels ciberbobos, jo també en sóc. Ciberboba i cibercuriosa, una barreja perillosa.
Aura | Homepage | 03.07.04 - 2:42 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Veig que finalment no hauré de certificar cap correu,jejeje.
mirandamar | Homepage | 03.07.04 - 5:40 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
:
gemma | Homepage | 03.07.04 - 6:10 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
uisss.... dos punts al davant i dos punts al darrera? NO EM SURT!!
gemma | Homepage | 03.07.04 - 6:11 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Bon dia...
Sé que arribe una miqueta tard... pel comentari, però saps qui està ara mateix allà? T'ho dic només per despertar una espurneta de gelosia sana, eh? L'etnies!... Ja ens contarà en tornar com l'aigua del vàter girava en direcció contrària (que em sembla li feia tanta gràcia com veure els cotxes....) Besets
Idril | 03.08.04 - 11:05 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
L'etnies era aquell que saludava quan passava el Ferrari?
Si que em faria gràcia de veure l'aigua anant del revés, perquè això de que els australians no caminin de cap per avall encara no ho he acabat d'entendre mai...
Un petò, Idril
martí | Homepage | 03.09.04 - 12:31 pm | #
Emerson Fittipaldi, Österreich 1973
Lotus 72E
ahahahah
ara fuig d'estudi
)) que punyeterooooooooo
demà comença l'espectacle !!!
yad | 03.06.04 - 5:22 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Ei, que se'n va sense dir-nos la frase...
Aura | Homepage | 03.06.04 - 5:23 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
tranqui Aura, no porta massa combustible, i li he posat xinxetes a les rodes .... tornarà a boxes d'aquí a un periqu-ette !!!!
fiuuuuuuuuuuuuuuuu
yad | 03.06.04 - 5:41 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
ei, poca broma amb el meu ídol!
(frase, what frase?)
martí | 03.07.04 - 12:00 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Com ho has fet per fer petita la foto?. Allò del ninot que riu, t'ho enviaré per correu certificat, jejejeje has d'escriure lol, amb dos punts al davant i dos punts al darrera de la parauleta
mirandamar | Homepage | 03.07.04 - 12:37 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
sóc molt "ciberbobo", ja ho saps... la foto m'encantava però n'he hagut de buscar una de més petita perquè em feia saltar tota la pantalla... vaig a provar això del ninotet , però coi, no sé si són seguits o un sobre l'altre....
martí | Homepage | 03.07.04 - 1:40 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Vas enviar els enllaços a baix de tot perque no cabien a la pantalla, amb aquella foto tan gran Benvingut al club dels ciberbobos, jo també en sóc. Ciberboba i cibercuriosa, una barreja perillosa.
Aura | Homepage | 03.07.04 - 2:42 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Veig que finalment no hauré de certificar cap correu,jejeje.
mirandamar | Homepage | 03.07.04 - 5:40 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
:
gemma | Homepage | 03.07.04 - 6:10 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
uisss.... dos punts al davant i dos punts al darrera? NO EM SURT!!
gemma | Homepage | 03.07.04 - 6:11 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Bon dia...
Sé que arribe una miqueta tard... pel comentari, però saps qui està ara mateix allà? T'ho dic només per despertar una espurneta de gelosia sana, eh? L'etnies!... Ja ens contarà en tornar com l'aigua del vàter girava en direcció contrària (que em sembla li feia tanta gràcia com veure els cotxes....) Besets
Idril | 03.08.04 - 11:05 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
L'etnies era aquell que saludava quan passava el Ferrari?
Si que em faria gràcia de veure l'aigua anant del revés, perquè això de que els australians no caminin de cap per avall encara no ho he acabat d'entendre mai...
Un petò, Idril
martí | Homepage | 03.09.04 - 12:31 pm | #
5.3.04
M'acaba de dir una veritat com un temple, cara a cara i al mig de la plaça, on ens hem trobat després de molts dies sense veure'ns.
Hem conversat una estoneta, tenir els matins mig lliures mig ocupats permet aquestes coses. Ens arribava el primer solet del dia, agradable, i ens hi hem posat bé. Encara fa fresca i no és qüestió de despreciar l'escalforeta i el benestar que dóna un raig de llum a les nou del matí d'un dia d'hivern.
Hem repassat un munt de coses, d'altres les hem posades al dia i n'hem passades algunes per sobre, de puntetes. Però les mirades no enganyen, i no val la pena esquivar els comentaris punyents sobre allò a què tard o d'hora uns i altres ens haurem d'enfrontar.
En les converses de carrer s'acostuma a començar pels temes externs, o sigui, pels altres, fins que a poc a poc t'acostes a tu mateix. Un procés lent durant el qual les dues persones mesuren i valoren el que diuen, abans d'anar a parar al seu propi univers que tots ens resistim a mostrar en tota la seva plenitud o en tota la seva profunditat, amb llum o sense.
Afortunadament la confiança és bona i no ens fa por de parlar de tot allò que sabem que en pot ferir o ens pot remoure les entranyes, sempre a fi de bé,i al final ens hi hem ficat de ple sense deixar de mirar-nos de fit a fit.
Ens hem trobat just davant el cafè, i la temptació era massa gran, l'hora era l'adequada i tots dos necessitàvem una dosi de cafeïna i de llet calenta per poder-nos aclarir les idees i començar a empènyer el dia que ens espera.
Quan ens hem descobert mirant de reüll la porta del cafè, ens hem fet un fart de riure i cap a dins s'ha dit. Allí dins ens esperava l'escalforeta de la cafetera i el filet de fum que surt del pot de la llet, i hem celebrat el ritual de tots els matins, uns a una hora, d'altres a una altra, i que avui ens ha fet trobar. De fet feia dies que teníem ganes de xerrar una estoneta, i ens ha vingut la mar de bé. A peu de barra la conversa ha sigut força més intrascendent, l'amo de la cafeteria la sap molt llarga, i les tauletes estan plenes d'oïdes subtils amagades rera converses de veinatge o de diaris oberts per pàgines que passen sense massa interès pels ulls dels seus lectors.
En sortir del cafè ja no feia tanta fresca, i cadascú ha anat cap a fer les seves coses. I ha estat en aquell moment, quan ja ens despediem, que m'ha mirat somrient i m'ha dedicat una sola frase, i no l'ha repetida. I era una veritat com un temple, a fe que sí.
![]()
Hola Martí mira, m'has fet viure l'escena...i també t'he de dir que tinc molta curiositat per saber que t'ha dit!? de què heu parlat!? quina és l'última frase que és una veritat com un temple!! eii, que això no es fà :S ...m'han vingut ganes de fer un cafè i de tafanejar una mica :P
Petonets
memoria | Homepage | 03.05.04 - 11:02 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Ostres quin greu, ara m'he quedat sense.... memoria
martí | Homepage | 03.05.04 - 4:03 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
jajajajaja molt bona XD
memoria | Homepage | 03.05.04 - 6:03 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
I què t'ha dit????. per Déu, que això no es fa de deixar-nos així......continuarà????jajaja
mirandamar | Homepage | 03.05.04 - 6:16 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
ajajajaj mirandamar
realment toca la pera llimonera que et deixin amb l'interrogant ...
tinc la impressió que la veritat com el temple no deu ser massa bona ... d'aquelles que ... i engaltada amb un somriure ....
(a veure si entre totes el piquem i ens ho explica no ????)
yad | 03.05.04 - 6:48 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
No tinc repòs, sempre estic ocupat
a recordar cada mínim indici
d'un gest feliç provocat per l'amor
que el pensament, el cor i el cos m'enganyi.
azimut | 03.05.04 - 7:08 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Heu vist Lost in Traslation? Recordeu com acaba: ell li diu a ella una cosa a cau d'orella. No s'acaba d'entendre què li diu, i l'espectador es queda sense saber-ho. Però ella, la noia, sí que sap què li ha dit, i somriu. Marxa somrient, ell també. El que li ha dit ha estat important. Com a espectadora vaig pensar: què importa què li ha dit, el que importa és que a ella li ha agradat.
Ara que.... no sabem si al Martí li ha agradat el que li han dit.....
gemma | Homepage | 03.05.04 - 7:33 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
No sé quina frase t'ha dit, pero en aquesta conversa hi veig complicitat, secret i un munt de sentiments... Ui com em sona aquesta situació...
Aura | Homepage | 03.05.04 - 8:04 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
De moment, només sabem que li ha dit una veritat com un temple... però li ha agradat?......
... el Martí seguirà callat....???
)
gemma | Homepage | 03.05.04 - 8:14 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
No xerrarà no, aquest noi......
mirandamar | Homepage | 03.05.04 - 8:17 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
marti, tu si ets ric.
Potser això t'ha dit. Realment no és important la frase, sinò, la que com tu tant bé descrius, la situació.
Enhorabona!!
P.D.: Continua compartint la teva fortuna amb nosaltres.
ellegant | 03.05.04 - 8:22 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Sembla que tots ens hem posat d'acord per posar comentaris al mateix moment, jeeje.
ellegant | 03.05.04 - 8:24 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
mmmm.....
me'n vaig a sopar!
martí | Homepage | 03.05.04 - 8:43 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Bon profit! Hummmm... la que has armada!! Demà tindras cincuanta comentaris.
Aura | Homepage | 03.05.04 - 9:07 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Que sopis de gust!! Que segur que ho faràs, que t'ho has quedat tot per a tu.... jejeje...
gemma | Homepage | 03.05.04 - 9:19 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
uixxxxxxxxxxxxxxx
ets un mal parit i un punyetero !!!
estic convençuda :
a) que tot és fictici i producte de la teva imaginació ... ens has ensarronat de bon rotllo ...
b) que t'has trobat al capellà del poble i t'ha llegit la cartilla (feia temps que et buscava)...
c) que aquell boig que a vegades et clava aquelles parrafades, s'ha palplantat enmig de la plaça ... pensant-se que avui era mitja reencarnació de vés a saber quina verge retrobada ... i t'ha dit "textualment" ... "martí, avui et diré una veritat com un temple".
saturn | 03.06.04 - 1:06 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
no saturn... el pitjor de tot és que és veritat... avui li ha dit una veritat com un temple... i mai, MAI, sabrem quina.....
gemma | Homepage | 03.06.04 - 1:14 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
no ho sé gemma .... però si això no es desencalla, endagarem una recollida de firmes i durem el cas on sigui .... no ens quedarem de braços plegats ... l'assumpte és seriós ...
saturn | 03.06.04 - 1:24 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Tava yo bucando una pàgina datrologia que man dixo etá mu bié y queriendo bebé no sé como mencontrao en medio dete fregao !!! (el jonatan no mabrá apuntao bien toa la letra demilio o de webo elestronica o como se diga ... ete finde lo dejo sin paga)
El xico ca crito eto tá mu enfurruñao ensimimo i mimamente va liando a to quisqui, a mi me pondria de mu mala lexe, y i ensima va y noh deja a do vela al finá ... si corin tellao se pusiera de pié le daba un par de sopapo bien daos !!
lamalamadre | 03.06.04 - 1:46 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Segur que en Martí deu estar rient d'amagat, ara... Ens en déus una, noi enigmàtic !!
Petonets, Aura
Aura | Homepage | 03.06.04 - 6:20 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
D'amagat? No pas...
ben cert és que ara vinc de fer el cafè amb llet com cada matí, i el cafeter m'ha dit que....
i arribo aquí i em trobo amb una "nit mogudeta", total per una frase de no-res.... o no.....
Tot sigui per riure una estoneta... que tingueu un bon dia !
------------------
PD. Saturn, la frase és certa i real, i res de mossens ni pintors visionaris
martí | Homepage | 03.06.04 - 9:24 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
No sé com ho veus Martí, però a hores d'ara ja pots anar pensant d'organitzar una costellada, perquè com a mínim ja tens un equip complet de futbol, amb tots els que ens hem quedat així amb les ganes de saber quina és aquesta "veritat", jejejeje.
mirandamar | 03.06.04 - 11:06 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
D'això se'n diu tenir poder de convocatòria, hahaha
Molts petons a tothom
Aura | Homepage | 03.06.04 - 2:20 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Costellada? quan vulgeu, però la frase .....
petons
martí | Homepage | 03.06.04 - 5:11 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
i una xocolatada martí? ets un bon trapella eh!
artemisia | 03.07.04 - 5:07 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Jo m'apunto a les dues coses, a la costellada i a la xocolatada! Una frase NO DITA ben bé s'ho val!!
gemma | Homepage | 03.07.04 - 6:09 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
D'acord, d'acord..... no la diré pas, i així podrem anar a menjar costelles amb xocolata!
martí | Homepage | 03.07.04 - 7:34 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
M'hi apunto, que m'agrada molt provar coses noves. Costelles amb xocolata... i de postre, allioli desfeta amb melindros
Aura | Homepage | 03.08.04 - 7:44 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Hem conversat una estoneta, tenir els matins mig lliures mig ocupats permet aquestes coses. Ens arribava el primer solet del dia, agradable, i ens hi hem posat bé. Encara fa fresca i no és qüestió de despreciar l'escalforeta i el benestar que dóna un raig de llum a les nou del matí d'un dia d'hivern.
Hem repassat un munt de coses, d'altres les hem posades al dia i n'hem passades algunes per sobre, de puntetes. Però les mirades no enganyen, i no val la pena esquivar els comentaris punyents sobre allò a què tard o d'hora uns i altres ens haurem d'enfrontar.
En les converses de carrer s'acostuma a començar pels temes externs, o sigui, pels altres, fins que a poc a poc t'acostes a tu mateix. Un procés lent durant el qual les dues persones mesuren i valoren el que diuen, abans d'anar a parar al seu propi univers que tots ens resistim a mostrar en tota la seva plenitud o en tota la seva profunditat, amb llum o sense.
Afortunadament la confiança és bona i no ens fa por de parlar de tot allò que sabem que en pot ferir o ens pot remoure les entranyes, sempre a fi de bé,i al final ens hi hem ficat de ple sense deixar de mirar-nos de fit a fit.
Ens hem trobat just davant el cafè, i la temptació era massa gran, l'hora era l'adequada i tots dos necessitàvem una dosi de cafeïna i de llet calenta per poder-nos aclarir les idees i començar a empènyer el dia que ens espera.
Quan ens hem descobert mirant de reüll la porta del cafè, ens hem fet un fart de riure i cap a dins s'ha dit. Allí dins ens esperava l'escalforeta de la cafetera i el filet de fum que surt del pot de la llet, i hem celebrat el ritual de tots els matins, uns a una hora, d'altres a una altra, i que avui ens ha fet trobar. De fet feia dies que teníem ganes de xerrar una estoneta, i ens ha vingut la mar de bé. A peu de barra la conversa ha sigut força més intrascendent, l'amo de la cafeteria la sap molt llarga, i les tauletes estan plenes d'oïdes subtils amagades rera converses de veinatge o de diaris oberts per pàgines que passen sense massa interès pels ulls dels seus lectors.
En sortir del cafè ja no feia tanta fresca, i cadascú ha anat cap a fer les seves coses. I ha estat en aquell moment, quan ja ens despediem, que m'ha mirat somrient i m'ha dedicat una sola frase, i no l'ha repetida. I era una veritat com un temple, a fe que sí.
Hola Martí mira, m'has fet viure l'escena...i també t'he de dir que tinc molta curiositat per saber que t'ha dit!? de què heu parlat!? quina és l'última frase que és una veritat com un temple!! eii, que això no es fà :S ...m'han vingut ganes de fer un cafè i de tafanejar una mica :P
Petonets
memoria | Homepage | 03.05.04 - 11:02 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Ostres quin greu, ara m'he quedat sense.... memoria
martí | Homepage | 03.05.04 - 4:03 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
jajajajaja molt bona XD
memoria | Homepage | 03.05.04 - 6:03 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
I què t'ha dit????. per Déu, que això no es fa de deixar-nos així......continuarà????jajaja
mirandamar | Homepage | 03.05.04 - 6:16 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
ajajajaj mirandamar
realment toca la pera llimonera que et deixin amb l'interrogant ...
tinc la impressió que la veritat com el temple no deu ser massa bona ... d'aquelles que ... i engaltada amb un somriure ....
(a veure si entre totes el piquem i ens ho explica no ????)
yad | 03.05.04 - 6:48 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
No tinc repòs, sempre estic ocupat
a recordar cada mínim indici
d'un gest feliç provocat per l'amor
que el pensament, el cor i el cos m'enganyi.
azimut | 03.05.04 - 7:08 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Heu vist Lost in Traslation? Recordeu com acaba: ell li diu a ella una cosa a cau d'orella. No s'acaba d'entendre què li diu, i l'espectador es queda sense saber-ho. Però ella, la noia, sí que sap què li ha dit, i somriu. Marxa somrient, ell també. El que li ha dit ha estat important. Com a espectadora vaig pensar: què importa què li ha dit, el que importa és que a ella li ha agradat.
Ara que.... no sabem si al Martí li ha agradat el que li han dit.....
gemma | Homepage | 03.05.04 - 7:33 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
No sé quina frase t'ha dit, pero en aquesta conversa hi veig complicitat, secret i un munt de sentiments... Ui com em sona aquesta situació...
Aura | Homepage | 03.05.04 - 8:04 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
De moment, només sabem que li ha dit una veritat com un temple... però li ha agradat?......
... el Martí seguirà callat....???
)
gemma | Homepage | 03.05.04 - 8:14 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
No xerrarà no, aquest noi......
mirandamar | Homepage | 03.05.04 - 8:17 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
marti, tu si ets ric.
Potser això t'ha dit. Realment no és important la frase, sinò, la que com tu tant bé descrius, la situació.
Enhorabona!!
P.D.: Continua compartint la teva fortuna amb nosaltres.
ellegant | 03.05.04 - 8:22 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Sembla que tots ens hem posat d'acord per posar comentaris al mateix moment, jeeje.
ellegant | 03.05.04 - 8:24 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
mmmm.....
me'n vaig a sopar!
martí | Homepage | 03.05.04 - 8:43 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Bon profit! Hummmm... la que has armada!! Demà tindras cincuanta comentaris.
Aura | Homepage | 03.05.04 - 9:07 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Que sopis de gust!! Que segur que ho faràs, que t'ho has quedat tot per a tu.... jejeje...
gemma | Homepage | 03.05.04 - 9:19 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
uixxxxxxxxxxxxxxx
ets un mal parit i un punyetero !!!
estic convençuda :
a) que tot és fictici i producte de la teva imaginació ... ens has ensarronat de bon rotllo ...
b) que t'has trobat al capellà del poble i t'ha llegit la cartilla (feia temps que et buscava)...
c) que aquell boig que a vegades et clava aquelles parrafades, s'ha palplantat enmig de la plaça ... pensant-se que avui era mitja reencarnació de vés a saber quina verge retrobada ... i t'ha dit "textualment" ... "martí, avui et diré una veritat com un temple".
saturn | 03.06.04 - 1:06 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
no saturn... el pitjor de tot és que és veritat... avui li ha dit una veritat com un temple... i mai, MAI, sabrem quina.....
gemma | Homepage | 03.06.04 - 1:14 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
no ho sé gemma .... però si això no es desencalla, endagarem una recollida de firmes i durem el cas on sigui .... no ens quedarem de braços plegats ... l'assumpte és seriós ...
saturn | 03.06.04 - 1:24 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Tava yo bucando una pàgina datrologia que man dixo etá mu bié y queriendo bebé no sé como mencontrao en medio dete fregao !!! (el jonatan no mabrá apuntao bien toa la letra demilio o de webo elestronica o como se diga ... ete finde lo dejo sin paga)
El xico ca crito eto tá mu enfurruñao ensimimo i mimamente va liando a to quisqui, a mi me pondria de mu mala lexe, y i ensima va y noh deja a do vela al finá ... si corin tellao se pusiera de pié le daba un par de sopapo bien daos !!
lamalamadre | 03.06.04 - 1:46 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Segur que en Martí deu estar rient d'amagat, ara... Ens en déus una, noi enigmàtic !!
Petonets, Aura
Aura | Homepage | 03.06.04 - 6:20 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
D'amagat? No pas...
ben cert és que ara vinc de fer el cafè amb llet com cada matí, i el cafeter m'ha dit que....
i arribo aquí i em trobo amb una "nit mogudeta", total per una frase de no-res.... o no.....
Tot sigui per riure una estoneta... que tingueu un bon dia !
------------------
PD. Saturn, la frase és certa i real, i res de mossens ni pintors visionaris
martí | Homepage | 03.06.04 - 9:24 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
No sé com ho veus Martí, però a hores d'ara ja pots anar pensant d'organitzar una costellada, perquè com a mínim ja tens un equip complet de futbol, amb tots els que ens hem quedat així amb les ganes de saber quina és aquesta "veritat", jejejeje.
mirandamar | 03.06.04 - 11:06 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
D'això se'n diu tenir poder de convocatòria, hahaha
Molts petons a tothom
Aura | Homepage | 03.06.04 - 2:20 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Costellada? quan vulgeu, però la frase .....
petons
martí | Homepage | 03.06.04 - 5:11 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
i una xocolatada martí? ets un bon trapella eh!
artemisia | 03.07.04 - 5:07 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Jo m'apunto a les dues coses, a la costellada i a la xocolatada! Una frase NO DITA ben bé s'ho val!!
gemma | Homepage | 03.07.04 - 6:09 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
D'acord, d'acord..... no la diré pas, i així podrem anar a menjar costelles amb xocolata!
martí | Homepage | 03.07.04 - 7:34 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
M'hi apunto, que m'agrada molt provar coses noves. Costelles amb xocolata... i de postre, allioli desfeta amb melindros
Aura | Homepage | 03.08.04 - 7:44 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
2.3.04
"En todo el mundo, según la revista Forbes, el hombre más rico es, por décimo año consecutivo, el fundador de Microsoft, Bill Gates, con una fortuna de 46.600 millones de dólares, seguido del financiero Warren Buffet, con 42.900 millones de dólares"
..... i ?
Potser caldria que abans ens preguntéssim... Què entenem per riquesa?
Petonets, Aura
Aura | Homepage | 03.02.04 - 8:45 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Trobo una inmoralitat fer aquest ranking, i molt més donar-li la difusió com li han donat als mitjans.
Per què no fan el ranking al més pobre? Doncs, perquè segurament les decenes de milions de primers classificats, ja hauran mort de fam abans de saber que tenien aquest miserable honor.
ellegant | 03.03.04 - 8:16 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Ara entenc el perquè portava una setmana inquieta ... hi havia quelcom que em neguitejava ...
Ha estat conèixer la notícia i trobar-me millor quasibé a l'instant ...
On anirem a parar ?
azimut | 03.03.04 - 8:39 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Evidentment no és el mateix ser l'home més ric del món que ser l'home amb més diners.
L'home més ric del món, penso, és un mateix. La riquesa interior, personal i intransferible, a la mesura de cadascú, i que aquests "pobres rics" (sic) vés a saber si arribaran a trobar mai.
Com diu la dita, "no se'ls enduran pas".
martí | Homepage | 03.03.04 - 9:26 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Senzillament em sembla el triomf de l'egoisme.
Núria | 03.03.04 - 1:04 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Coneixo un home ric, molt ric, inmensament ric..
Al mateix temps és un home sol, molt sol, inmensament sol..
Un home que a organitza menjars de luxe per poguer tenir gent seient a la seva taula, gent a la que anomena amics, que ha de trucar a un empleat quan és ingressat a l'hospital per algun dels quadres depressius en els que cau sovint, que ha de pagar si desitja la carícia d'una dona..
Quan he coincidit amb ell i veig els ulls, dono gràcies per no ser rica.
Un petonet
artemisia | 03.03.04 - 4:14 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Un antic dit xinès diu:
"No és més ric qui més té sino qui menys desitja"
artemisia | 03.03.04 - 4:34 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Em sento rica, sense un p... euro, però rica. Em penso que tots els que ens trobem per aquest món dels blogs, ho som una mica rics... oi?
Gemma | Homepage | 03.03.04 - 6:07 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Per mi la riquesa té connotacions molt més amplies que els diners, per això les sentències com aquesta del Bill Gates em deixen freda...
Aura | Homepage | 03.03.04 - 8:00 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
..... i ?
Potser caldria que abans ens preguntéssim... Què entenem per riquesa?
Petonets, Aura
Aura | Homepage | 03.02.04 - 8:45 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Trobo una inmoralitat fer aquest ranking, i molt més donar-li la difusió com li han donat als mitjans.
Per què no fan el ranking al més pobre? Doncs, perquè segurament les decenes de milions de primers classificats, ja hauran mort de fam abans de saber que tenien aquest miserable honor.
ellegant | 03.03.04 - 8:16 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Ara entenc el perquè portava una setmana inquieta ... hi havia quelcom que em neguitejava ...
Ha estat conèixer la notícia i trobar-me millor quasibé a l'instant ...
On anirem a parar ?
azimut | 03.03.04 - 8:39 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Evidentment no és el mateix ser l'home més ric del món que ser l'home amb més diners.
L'home més ric del món, penso, és un mateix. La riquesa interior, personal i intransferible, a la mesura de cadascú, i que aquests "pobres rics" (sic) vés a saber si arribaran a trobar mai.
Com diu la dita, "no se'ls enduran pas".
martí | Homepage | 03.03.04 - 9:26 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Senzillament em sembla el triomf de l'egoisme.
Núria | 03.03.04 - 1:04 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Coneixo un home ric, molt ric, inmensament ric..
Al mateix temps és un home sol, molt sol, inmensament sol..
Un home que a organitza menjars de luxe per poguer tenir gent seient a la seva taula, gent a la que anomena amics, que ha de trucar a un empleat quan és ingressat a l'hospital per algun dels quadres depressius en els que cau sovint, que ha de pagar si desitja la carícia d'una dona..
Quan he coincidit amb ell i veig els ulls, dono gràcies per no ser rica.
Un petonet
artemisia | 03.03.04 - 4:14 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Un antic dit xinès diu:
"No és més ric qui més té sino qui menys desitja"
artemisia | 03.03.04 - 4:34 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Em sento rica, sense un p... euro, però rica. Em penso que tots els que ens trobem per aquest món dels blogs, ho som una mica rics... oi?
Gemma | Homepage | 03.03.04 - 6:07 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Per mi la riquesa té connotacions molt més amplies que els diners, per això les sentències com aquesta del Bill Gates em deixen freda...
Aura | Homepage | 03.03.04 - 8:00 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
