27.2.04
Ara mateix acabo de passar un d'aquells moments de profunda i sobtada solitud. Arriben a poc a poc i sense fer soroll, fins que tot d'una et trobes abocat a un silenci aterridor, a un entorn inhòspit i sol, terriblement sol. M'he sentit respirar lentament, abatut, i la meva mirada no aconseguia de posar-se enlloc. Cap punt d'interès al meu voltant. Només una immensa llacuna interior, com el llac d'aigües somortes al fons d'una cavitat de la terra. I silenci. El soroll del carrer m'arribava somort i no en percebia els detalls.
M'he sentit flaquejar les mans.
Han passat uns minuts més llargs del compte, i alguns més, durant els quals intentava de fer alguna cosa, i res no em sortia bé. Ho he deixat estar tot. Tot era un immens silenci al meu voltant.
Quan m'he adonat que plovisquejava he vingut a escriure.
M'agraden molt aquests moments de pau, el silenci. Visc en un barri massa sorollós pel meu gust (sort del doble vidre als balcons...) i he fet dels darreres de casa el meu espai. Una abraçada, Aura
PD.: El meu servidor de blogs té problemes i si no s'arreglen passaré a Blogspot, ja estic fent proves... a veure si me'n surto, si no ja et demanaré ajut.
Aura | Homepage | 02.27.04 - 9:44 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Aquests són els bons, nen,! aprofita, aprofita. Heu tingut neu per aquí dalt???.
Un petó.
mirandamar | 02.27.04 - 11:02 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
preciós
before the rain ...
buidarem el què portem dins ...
per omplir-nos de nou ...
de què ? de qui ? fins ?
azimut | 02.28.04 - 11:22 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Estic d'acord amb tu "azimut".
mirandamar | Homepage | 02.28.04 - 1:21 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Sí Aura, són moments que ajuden a posar una mica les coses a lloc...
Demà anirem a toca una mica la neu al Montseny, mirandamar
Ai, azimut, qui tingués respostes...!!
martí | 02.28.04 - 3:57 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Vinga, ànim, estas trist? El Montseny deu estar nevat que fa goig. Que passis un bon dia, demà
Aura
Aura | Homepage | 02.29.04 - 1:01 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Ahir vaig veure de lluny el Montseny. L'espectacle era impactant. Abans de travessar el tunel ja el veia, mai m'hi havia fixat. Realment és espectacular.
Salut i petons
mirandamar | Homepage | 02.29.04 - 12:01 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
ahir a la tarda ... queien volves desconegudament blanques ... glaçades, i mentre sentia la llunyana remor dels nens ... excitats ... fent gresca i xerinola des de tots els petits parcs i raconets del poble ... vaig pujar caminant ... sense més aixopluc ... fins als camps i boscos que s'alçen per sobre de casa ... l'espectacle era impressionant ... per sobre del montseny ... el sol mostrava els seus últims raigs amb absoluta provocació ... sota una petita franja escandalosament blava ... i tota la resta era gris ... encapotat
Vaig romandre com un estaquirot més de mitja hora ... esmorteïnt el glaç inofensiu que em queia per sobre ...
Sobre l'herba ... si hi vaig deixar reposar... alguna llàgrima.
yad | 02.29.04 - 2:34 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Aura, mirandamar, yad, avui, al Montseny s´hi podia veure i viure la majestuositat de la muntanya d'ametistes. Ens ha començat a nevar a mig camí del Matagalls, i mentre vèiem el sol al fons de tot, els peus se'ns enfonsaven dos pams a la neu... feia un fred que pelava però hem tornat amb les piles ben carregades
martí | 02.29.04 - 7:37 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Aquesta tarda ens ha nevat a Barcelona, ha estat un espectacle insòlit... i preciós. Petons, Aura
Aura | Homepage | 03.01.04 - 12:31 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Anava a tancar ja l'ordinador, quan he anat a parar al teu blog. D'això ja fa una bona estona, massa estona de fet, que demà no em podré llevar. Però és que no he pogut deixar de llegir-lo. L'he llegit sencer. M'ha agradat tant...
Martí, tens una nova veïna!
Gemma | Homepage | 03.01.04 - 2:06 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Bon dia Gemma, benvinguda!
Espero que t'hagis pogut llevar... i portar les nenes a l'escola a temps
Et tinc a mig llegir, et vaig descobrir fa pocs dies però encara no t'havia dit res.. per cert, com t'has pogut empassar tot aquest blog... Déu meu!!
Una abraçada, i abriga't que fa molt fred!! .-)
martí | Homepage | 03.01.04 - 9:33 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Per sort, les nenes ja van soles a escola... Algun avantatge ha de tenir que ja siguin adolescents!
Gemma | Homepage | 03.01.04 - 10:59 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Avui fa sol i fred ..feina soroll espero las 6 de la tarda pau i tranquilitat ..musica lectura tardana de articles de fons dels diaris (si es que n'hi ha algun que valgui la pena cosa dificil en aquests dies de eleccions)..si no un bon llibre si el trobo per les estanteries de casa..cosa no gaire dificil..penso ..res de tele ni la teva ni la meva..CAP ...
Salut
truckin | 03.02.04 - 1:29 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Hola, Gemma, amb el teu blog m'ha passat el mateix que al Martí, ha estat un bon descobriment per la meva part. Fa molts pocs dies que el conec i m'està agradant molt. T'acabo de deixar un comentari al teu darrer article. Benvinguda al món dels noctàmbuls , jo també en sóc, el problema és que no em deixen ser-ho. Petonets, Aura
Aura | Homepage | 03.02.04 - 8:42 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
M'he sentit flaquejar les mans.
Han passat uns minuts més llargs del compte, i alguns més, durant els quals intentava de fer alguna cosa, i res no em sortia bé. Ho he deixat estar tot. Tot era un immens silenci al meu voltant.
Quan m'he adonat que plovisquejava he vingut a escriure.
M'agraden molt aquests moments de pau, el silenci. Visc en un barri massa sorollós pel meu gust (sort del doble vidre als balcons...) i he fet dels darreres de casa el meu espai. Una abraçada, Aura
PD.: El meu servidor de blogs té problemes i si no s'arreglen passaré a Blogspot, ja estic fent proves... a veure si me'n surto, si no ja et demanaré ajut.
Aura | Homepage | 02.27.04 - 9:44 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Aquests són els bons, nen,! aprofita, aprofita. Heu tingut neu per aquí dalt???.
Un petó.
mirandamar | 02.27.04 - 11:02 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
preciós
before the rain ...
buidarem el què portem dins ...
per omplir-nos de nou ...
de què ? de qui ? fins ?
azimut | 02.28.04 - 11:22 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Estic d'acord amb tu "azimut".
mirandamar | Homepage | 02.28.04 - 1:21 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Sí Aura, són moments que ajuden a posar una mica les coses a lloc...
Demà anirem a toca una mica la neu al Montseny, mirandamar
Ai, azimut, qui tingués respostes...!!
martí | 02.28.04 - 3:57 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Vinga, ànim, estas trist? El Montseny deu estar nevat que fa goig. Que passis un bon dia, demà
Aura
Aura | Homepage | 02.29.04 - 1:01 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Ahir vaig veure de lluny el Montseny. L'espectacle era impactant. Abans de travessar el tunel ja el veia, mai m'hi havia fixat. Realment és espectacular.
Salut i petons
mirandamar | Homepage | 02.29.04 - 12:01 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
ahir a la tarda ... queien volves desconegudament blanques ... glaçades, i mentre sentia la llunyana remor dels nens ... excitats ... fent gresca i xerinola des de tots els petits parcs i raconets del poble ... vaig pujar caminant ... sense més aixopluc ... fins als camps i boscos que s'alçen per sobre de casa ... l'espectacle era impressionant ... per sobre del montseny ... el sol mostrava els seus últims raigs amb absoluta provocació ... sota una petita franja escandalosament blava ... i tota la resta era gris ... encapotat
Vaig romandre com un estaquirot més de mitja hora ... esmorteïnt el glaç inofensiu que em queia per sobre ...
Sobre l'herba ... si hi vaig deixar reposar... alguna llàgrima.
yad | 02.29.04 - 2:34 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Aura, mirandamar, yad, avui, al Montseny s´hi podia veure i viure la majestuositat de la muntanya d'ametistes. Ens ha començat a nevar a mig camí del Matagalls, i mentre vèiem el sol al fons de tot, els peus se'ns enfonsaven dos pams a la neu... feia un fred que pelava però hem tornat amb les piles ben carregades
martí | 02.29.04 - 7:37 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Aquesta tarda ens ha nevat a Barcelona, ha estat un espectacle insòlit... i preciós. Petons, Aura
Aura | Homepage | 03.01.04 - 12:31 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Anava a tancar ja l'ordinador, quan he anat a parar al teu blog. D'això ja fa una bona estona, massa estona de fet, que demà no em podré llevar. Però és que no he pogut deixar de llegir-lo. L'he llegit sencer. M'ha agradat tant...
Martí, tens una nova veïna!
Gemma | Homepage | 03.01.04 - 2:06 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Bon dia Gemma, benvinguda!
Espero que t'hagis pogut llevar... i portar les nenes a l'escola a temps
Et tinc a mig llegir, et vaig descobrir fa pocs dies però encara no t'havia dit res.. per cert, com t'has pogut empassar tot aquest blog... Déu meu!!
Una abraçada, i abriga't que fa molt fred!! .-)
martí | Homepage | 03.01.04 - 9:33 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Per sort, les nenes ja van soles a escola... Algun avantatge ha de tenir que ja siguin adolescents!
Gemma | Homepage | 03.01.04 - 10:59 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Avui fa sol i fred ..feina soroll espero las 6 de la tarda pau i tranquilitat ..musica lectura tardana de articles de fons dels diaris (si es que n'hi ha algun que valgui la pena cosa dificil en aquests dies de eleccions)..si no un bon llibre si el trobo per les estanteries de casa..cosa no gaire dificil..penso ..res de tele ni la teva ni la meva..CAP ...
Salut
truckin | 03.02.04 - 1:29 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Hola, Gemma, amb el teu blog m'ha passat el mateix que al Martí, ha estat un bon descobriment per la meva part. Fa molts pocs dies que el conec i m'està agradant molt. T'acabo de deixar un comentari al teu darrer article. Benvinguda al món dels noctàmbuls , jo també en sóc, el problema és que no em deixen ser-ho. Petonets, Aura
Aura | Homepage | 03.02.04 - 8:42 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
25.2.04
Vocals, colors i números
Des de petit he associat, de forma natural, les cinc vocals amb uns determinats colors i números. O dit d'una altra manera, he posat lletres als colors, o he posat colors als números i les vocals.
I aquesta relació entre les tres seqüències segueix vigent encara en el meu subconscient. Seria incapaç de raonar el perquè i, de fet, tant me fa, perquè m'agrada així, que és tal com em ve. Com que no m'he dedicat a remenar manuals de psicologia a la recerca de cap explicació, ho deixo tal i com està.
Algunes vegades ho he explicat en alguna conversa, i la única cosa que n'he recollit són expressions diverses tendents a l'escepticisme, per no dir a la incomprensió absoluta. I penso, coi, no dec ser pas l'únic ésser en aquest món que associa aquestes coses....
La primera seqüència és molt primària, i en certa manera, lògica:
A - blanc - zero
Té una certa raó de ser, són els primers elements de les tres sèries.
A partir d'aquí la cosa comença a complicar-se i la lògica, si és que n'hi havia alguna, es perd pels passadissos del subconscient. Total, que la cosa queda així:
A blanc 0 (zero)
E vermell 3
I verd 5
O marró 8
U gris 9
Ben mirat, les tres sèries segueixen un ordre ascendent, correlatiu, o cromàtic en el cas dels colors. Però aleshores, perquè un dia em vaig posar a defensar aferrissadament el vermell de la E davant d'una persona que me la posava de color groc, i associada amb el número 4? Si ben mirat, tan és, però no... impossible!!
De totes maneres he de confessar que sóc especialment bel.ligerant amb la I, el verd i el 5. Absolutament intocables... per mi, és clar.
Ara us convido a dir-hi la vostra. De premi, una caixa de colors Alpino d'aquelles de cartró que s'obren per dalt, perquè tots plegats continuem veient la vida de tots colors, que en definitiva d'això es tracta.
Segons m'han dit (perquè a mi no m'ha passat mai això) és veritat que hi ha una de cada 15.000 persones aprox. gent que li passa aquest mateix fenòmen. Alguns diuen que la E va associada al groc i la O al negre, la I al vermell,i la U blava. Es veu que el tio que va inventar el HTML (Hiper text meta language) també li passava això. I com bé insinues, de fet aquest fenòmen ha estat estudiat i té un nom, que jo ara no te'l sé dir perque no el sé, així com la dislèxia està associada als canvis en l'ordre de les lletres, aquest fenòmen té el seu propi nom.
Salut i petons.
mirandamar | Homepage | 02.25.04 - 9:45 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Vaja, ara resulta que això és objecte d'estudi i podré ser conillet d'índies! No en tenia ni idea, la veritat, sempre m'ho he pres com una curiositat meva... en fi, gràcies per comentar-ho mirandamar
martí | 02.25.04 - 11:51 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
A mi hi ha números que em cauen malament i d'altres que em cauen bé, igual que els colors, que n'hi ha que m'agraden i n'hi ha que no
Ara en sèrio D'això se'n diu SINESTÈSIA, que és la facultat de que una cosa n'evoqui d'altres. Per exemple, lletres que evoquen colors, sons que evoquen sabors. És un fenòmen que afecta a persones molt sensibles, i no és res dolent sino que, simplement, és com si tinguéssin un sisè sentit. Així que et pots considerar afortunat, Martí Jo l'únic que tinc és bon oïde per la música i prou )
Mira, et passo un enllaç que he trobat sobre això:
http://orbita.starmedia.com/~psicodelicos/ Sinestesia.htm
Aura | Homepage | 02.26.04 - 12:55 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Gràcies Aura, m'he quedat enganxat a l'enllaç que m'has donat... ja ho deien a casa que el nen els havia sortit un pèl raret
Comparteixo amb tu el gust per la música, ja ens veurem per algun concert
martí | Homepage | 02.26.04 - 10:43 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Bones Martí!encantada de llegir-te! Jo també associo lletres i números amb colors, tot i que faig unes associacions diferents a les teves. Per exemple, per mi la E és verda, però crec que és per la mateixa paraula "verd" "verde" porta e XD i la U es blava, la a és vermella, la i és groga, i la O es negre negre. Suposso que per cadascú és diferent...recordo quan ens ensenyàven a escriure, i ens feien pintar les vocals de diferents colors...potser vé d'aquí. Un petonàs.
memoria | Homepage | 02.26.04 - 7:13 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Jo ho associo així:
A blanc
E blau
I groc
O marró
U gris
No tinc associats números a les vocals...
Gemma | Homepage | 03.01.04 - 12:47 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Oh, vaya que curioso lo de los colores, yo no tengo números
A rojo
E naranja
I amarillo
O verde
U marrón
mini | 03.06.04 - 3:33 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Fa uns dies li comentava això de la sinestèsia a la meva mare, i em diu sense pensar-s'ho ni un moment : "el dolor és gris"..................
mini, benvinguda, un petó
martí | Homepage | 03.10.04 - 1:11 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
He anat a parar a la teva adreça sense saber ben bé com.
Mentida! He posat al buscador "Mobiliari Nadons" i... ja t'imagines.
El que no sé ben bé com (pq estic bastant enfeinada amb el tema anterior) m'he enganxat a llegir-ho tot.
I quina gràcia m'ha fet això de les lletres, dels números i dels colors!
Així que ara, improvitzant, (de debò)i ja que jo he pres una mica d'atenció a les teves relacions... aquí van les meves:
A - Vermella - 4
E - Blau - 3
I - Taronja - 2
O - Negre - 1
U - Verd - 5
No ho sé... Ho he fet sense pensar gaire... Però ja no ho canvio!
Una abraçada,
Lídia
Lídia | 09.18.04 - 10:37 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Hola!
Sort que he descobert la manera d'identificar comentaris en posts antics que si no...
I quina santa paciència, la teva, de llegir-te tot això d'una tacada... bufff... estàs bé? necessites una aspirina?
ah, en una cosa segur que estem d'acord: el verd i el cinc
m'ha fet molta gràcia això del cercador, ho he provat... hehehe, molt divertit, no recordava haver fet servir aqeusta expressió.
Encantat de veure't per aquí, un petó
martí | Homepage | 09.19.04 - 10:42 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Des de petit he associat, de forma natural, les cinc vocals amb uns determinats colors i números. O dit d'una altra manera, he posat lletres als colors, o he posat colors als números i les vocals.
I aquesta relació entre les tres seqüències segueix vigent encara en el meu subconscient. Seria incapaç de raonar el perquè i, de fet, tant me fa, perquè m'agrada així, que és tal com em ve. Com que no m'he dedicat a remenar manuals de psicologia a la recerca de cap explicació, ho deixo tal i com està.
Algunes vegades ho he explicat en alguna conversa, i la única cosa que n'he recollit són expressions diverses tendents a l'escepticisme, per no dir a la incomprensió absoluta. I penso, coi, no dec ser pas l'únic ésser en aquest món que associa aquestes coses....
La primera seqüència és molt primària, i en certa manera, lògica:
Té una certa raó de ser, són els primers elements de les tres sèries.
A partir d'aquí la cosa comença a complicar-se i la lògica, si és que n'hi havia alguna, es perd pels passadissos del subconscient. Total, que la cosa queda així:
Ben mirat, les tres sèries segueixen un ordre ascendent, correlatiu, o cromàtic en el cas dels colors. Però aleshores, perquè un dia em vaig posar a defensar aferrissadament el vermell de la E davant d'una persona que me la posava de color groc, i associada amb el número 4? Si ben mirat, tan és, però no... impossible!!
De totes maneres he de confessar que sóc especialment bel.ligerant amb la I, el verd i el 5. Absolutament intocables... per mi, és clar.
Ara us convido a dir-hi la vostra. De premi, una caixa de colors Alpino d'aquelles de cartró que s'obren per dalt, perquè tots plegats continuem veient la vida de tots colors, que en definitiva d'això es tracta.
Segons m'han dit (perquè a mi no m'ha passat mai això) és veritat que hi ha una de cada 15.000 persones aprox. gent que li passa aquest mateix fenòmen. Alguns diuen que la E va associada al groc i la O al negre, la I al vermell,i la U blava. Es veu que el tio que va inventar el HTML (Hiper text meta language) també li passava això. I com bé insinues, de fet aquest fenòmen ha estat estudiat i té un nom, que jo ara no te'l sé dir perque no el sé, així com la dislèxia està associada als canvis en l'ordre de les lletres, aquest fenòmen té el seu propi nom.
Salut i petons.
mirandamar | Homepage | 02.25.04 - 9:45 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Vaja, ara resulta que això és objecte d'estudi i podré ser conillet d'índies! No en tenia ni idea, la veritat, sempre m'ho he pres com una curiositat meva... en fi, gràcies per comentar-ho mirandamar
martí | 02.25.04 - 11:51 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
A mi hi ha números que em cauen malament i d'altres que em cauen bé, igual que els colors, que n'hi ha que m'agraden i n'hi ha que no
Ara en sèrio D'això se'n diu SINESTÈSIA, que és la facultat de que una cosa n'evoqui d'altres. Per exemple, lletres que evoquen colors, sons que evoquen sabors. És un fenòmen que afecta a persones molt sensibles, i no és res dolent sino que, simplement, és com si tinguéssin un sisè sentit. Així que et pots considerar afortunat, Martí Jo l'únic que tinc és bon oïde per la música i prou )
Mira, et passo un enllaç que he trobat sobre això:
http://orbita.starmedia.com/~psicodelicos/ Sinestesia.htm
Aura | Homepage | 02.26.04 - 12:55 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Gràcies Aura, m'he quedat enganxat a l'enllaç que m'has donat... ja ho deien a casa que el nen els havia sortit un pèl raret
Comparteixo amb tu el gust per la música, ja ens veurem per algun concert
martí | Homepage | 02.26.04 - 10:43 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Bones Martí!encantada de llegir-te! Jo també associo lletres i números amb colors, tot i que faig unes associacions diferents a les teves. Per exemple, per mi la E és verda, però crec que és per la mateixa paraula "verd" "verde" porta e XD i la U es blava, la a és vermella, la i és groga, i la O es negre negre. Suposso que per cadascú és diferent...recordo quan ens ensenyàven a escriure, i ens feien pintar les vocals de diferents colors...potser vé d'aquí. Un petonàs.
memoria | Homepage | 02.26.04 - 7:13 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Jo ho associo així:
A blanc
E blau
I groc
O marró
U gris
No tinc associats números a les vocals...
Gemma | Homepage | 03.01.04 - 12:47 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Oh, vaya que curioso lo de los colores, yo no tengo números
A rojo
E naranja
I amarillo
O verde
U marrón
mini | 03.06.04 - 3:33 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Fa uns dies li comentava això de la sinestèsia a la meva mare, i em diu sense pensar-s'ho ni un moment : "el dolor és gris"..................
mini, benvinguda, un petó
martí | Homepage | 03.10.04 - 1:11 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
He anat a parar a la teva adreça sense saber ben bé com.
Mentida! He posat al buscador "Mobiliari Nadons" i... ja t'imagines.
El que no sé ben bé com (pq estic bastant enfeinada amb el tema anterior) m'he enganxat a llegir-ho tot.
I quina gràcia m'ha fet això de les lletres, dels números i dels colors!
Així que ara, improvitzant, (de debò)i ja que jo he pres una mica d'atenció a les teves relacions... aquí van les meves:
A - Vermella - 4
E - Blau - 3
I - Taronja - 2
O - Negre - 1
U - Verd - 5
No ho sé... Ho he fet sense pensar gaire... Però ja no ho canvio!
Una abraçada,
Lídia
Lídia | 09.18.04 - 10:37 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Hola!
Sort que he descobert la manera d'identificar comentaris en posts antics que si no...
I quina santa paciència, la teva, de llegir-te tot això d'una tacada... bufff... estàs bé? necessites una aspirina?
ah, en una cosa segur que estem d'acord: el verd i el cinc
m'ha fet molta gràcia això del cercador, ho he provat... hehehe, molt divertit, no recordava haver fet servir aqeusta expressió.
Encantat de veure't per aquí, un petó
martí | Homepage | 09.19.04 - 10:42 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
21.2.04
Fa uns quants dies estàvem mirant un reportatge televisiu sobre l'última andròmina que els científics han fet arribar al planeta Mart per tal de cercar les traces dels "marcianitos" que no es deixen veure ni amb fum de sabatots.
Amb aquell trastet amunt i avall buscant pedretes per fer les corresponents anàlisis científiques d'incalculable valor, no podia fer altra cosa que somriure. Un somriure a mig camí entre la gràcia que fa contemplar tan gran proesa, i la ràbia que un sent quan pensa en el perquè de tot plegat.
Els humans han deixat la seva petja al planeta roig, el planeta que simbolitza les passions, l'energia desbocada, la guerra. Quin millor símbol, volem anar a la conquesta de l'espai perquè aquí ja no som capaços d'entendre'ns?
Haig de reconèixer que té la seva cosa pensar que ja hi ha tres o quatre Pathfinders i Mars Explorer d'aquests per la superfície de Mart, perduts en un racó de món i plens de pols. Enhorabona, hem inaugurat una nova deixalleria còsmica. Qui se'ls trobi algun dia els portarà a la Terra per incloure'ls a les meravelloses colleccions del Museu de l'Espai com els primers testimonis de la conquesta de l'univers. I així anar fent.
Devia ser pels mateixos dies que es va parlar de la criogenització en alguns mitjans de comunicació. No en recordo el motiu concret, però no deixa de semblar-me significativa la coincidència d'ambudes informacions.
Semblaven compartir un objectiu comú a llarg plaç, o, dit d'una altra manera, començar a estovar l'opinió pública per tal que no ens sembli aberrant -el dia que arribi- el fet d'enviar una persona a l'espai sabent que no en tornarà viva. Potser ens costarà de païr, a alguns més que a d'altres, i el debat ètic i moral sobre el tema deixarà de banda els morts als camps de batalla terrenals, cosa que a la indústria de l'armament no li vindrà gens malament... etcètera.
El meu fill, tot mirant el reportatge, va comentar com aquell qui res: "aviat enviaran bebés a l'espai..."
És la primera vegada que visito el teu blog, encara no he pogut el que m'agradaria llegir de tu. M’agrada com escrius. La veritat, no sé a què et dediques, però amb el bé que escrius podries ser escriptor. De moment m'aprofitaré de tu. Ara és gratuït, jeje.
Respecte al que ens contes de la Mars, jo penso que a tots ens costa molt entendre la despesa que es fa i s’ha fet en investigació espaial. I és ben normal, és difícil d'explicar. Gràcies les investigacions en aquest camp, han sortit molts invents que ara podem gaudir, com el telèfon mòbil, les imatges digitals, la televisió per satèl•lit.... Clar que aquests enginys van sortir, els millors científics i gran part dels diners en investigació estaven treballant en la cursa espaial. Si s'haguessin dedicat a la lluita contra la fam, o contra les desigualtats del nostre planeta, no s'hagués avançat molt més del que es podia imaginar i ara tindríem un món molt millor a l'actual?
ellegant | 02.21.04 - 11:17 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Tantes coses com hi ha a La Terra per arreglar...
Em sembla molt bé que experimentin, que estudiïn les condicions de l'espai, dels altres planetes i dels satèl.lits que els envolten, tot això contribueix a generar coneixement; però al mateix temps implica una inversió enorme per part del països desenvolupats, que, amb tants problemes com hi ha a altres sectors del món, no deixa indiferent...
El pitjor és que en molts casos, a les grans potències tampoc els interessa posar les bases per a resoldre o minimitzar certs problemes de caràcter social...
Aura | Homepage | 02.21.04 - 3:59 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Què savis són a vegades els petits eh Martí i com capten les bogeries que fem els adults!
Serà pótser que en Jordi intueix que molts bebés que aquí al planeta Terra pateixen fam i misèries, "van al cel" degut a la seva precarietat i sofriment?
Segur que ja comença a veure que si es destinessin més recurssos al seu futur, a ensenyar als pares d'aquests bebés a treballar el sòl, real i palpable, aquell que toquen amb els seus peus, a procurar els aliments que necessiten, se'n sortirien molt millor que amb totes aquestes volades a d'altres planetes que en res ajuden a guanyar el pa de cada dia...
artemisia | 02.21.04 - 4:07 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Hola ellegant, gràcies per les teves paraules... sigues benvingut/da per aquí
Pel que heu comentat, sembla evident que la investigació espaial no quadra amb el desenvolupament terrenal en l'aspecte més humà, i és una gran llàstima pensar, per exemple, que algú que s'estigui morint de gana pugui trucar per un mòbil, o coses per l'estil.... que malauradament cada dia en veiem més, i mé punyents.
martí | Homepage | 02.24.04 - 4:47 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Amb aquell trastet amunt i avall buscant pedretes per fer les corresponents anàlisis científiques d'incalculable valor, no podia fer altra cosa que somriure. Un somriure a mig camí entre la gràcia que fa contemplar tan gran proesa, i la ràbia que un sent quan pensa en el perquè de tot plegat.
Els humans han deixat la seva petja al planeta roig, el planeta que simbolitza les passions, l'energia desbocada, la guerra. Quin millor símbol, volem anar a la conquesta de l'espai perquè aquí ja no som capaços d'entendre'ns?
Haig de reconèixer que té la seva cosa pensar que ja hi ha tres o quatre Pathfinders i Mars Explorer d'aquests per la superfície de Mart, perduts en un racó de món i plens de pols. Enhorabona, hem inaugurat una nova deixalleria còsmica. Qui se'ls trobi algun dia els portarà a la Terra per incloure'ls a les meravelloses colleccions del Museu de l'Espai com els primers testimonis de la conquesta de l'univers. I així anar fent.
Devia ser pels mateixos dies que es va parlar de la criogenització en alguns mitjans de comunicació. No en recordo el motiu concret, però no deixa de semblar-me significativa la coincidència d'ambudes informacions.
Semblaven compartir un objectiu comú a llarg plaç, o, dit d'una altra manera, començar a estovar l'opinió pública per tal que no ens sembli aberrant -el dia que arribi- el fet d'enviar una persona a l'espai sabent que no en tornarà viva. Potser ens costarà de païr, a alguns més que a d'altres, i el debat ètic i moral sobre el tema deixarà de banda els morts als camps de batalla terrenals, cosa que a la indústria de l'armament no li vindrà gens malament... etcètera.
El meu fill, tot mirant el reportatge, va comentar com aquell qui res: "aviat enviaran bebés a l'espai..."
És la primera vegada que visito el teu blog, encara no he pogut el que m'agradaria llegir de tu. M’agrada com escrius. La veritat, no sé a què et dediques, però amb el bé que escrius podries ser escriptor. De moment m'aprofitaré de tu. Ara és gratuït, jeje.
Respecte al que ens contes de la Mars, jo penso que a tots ens costa molt entendre la despesa que es fa i s’ha fet en investigació espaial. I és ben normal, és difícil d'explicar. Gràcies les investigacions en aquest camp, han sortit molts invents que ara podem gaudir, com el telèfon mòbil, les imatges digitals, la televisió per satèl•lit.... Clar que aquests enginys van sortir, els millors científics i gran part dels diners en investigació estaven treballant en la cursa espaial. Si s'haguessin dedicat a la lluita contra la fam, o contra les desigualtats del nostre planeta, no s'hagués avançat molt més del que es podia imaginar i ara tindríem un món molt millor a l'actual?
ellegant | 02.21.04 - 11:17 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Tantes coses com hi ha a La Terra per arreglar...
Em sembla molt bé que experimentin, que estudiïn les condicions de l'espai, dels altres planetes i dels satèl.lits que els envolten, tot això contribueix a generar coneixement; però al mateix temps implica una inversió enorme per part del països desenvolupats, que, amb tants problemes com hi ha a altres sectors del món, no deixa indiferent...
El pitjor és que en molts casos, a les grans potències tampoc els interessa posar les bases per a resoldre o minimitzar certs problemes de caràcter social...
Aura | Homepage | 02.21.04 - 3:59 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Què savis són a vegades els petits eh Martí i com capten les bogeries que fem els adults!
Serà pótser que en Jordi intueix que molts bebés que aquí al planeta Terra pateixen fam i misèries, "van al cel" degut a la seva precarietat i sofriment?
Segur que ja comença a veure que si es destinessin més recurssos al seu futur, a ensenyar als pares d'aquests bebés a treballar el sòl, real i palpable, aquell que toquen amb els seus peus, a procurar els aliments que necessiten, se'n sortirien molt millor que amb totes aquestes volades a d'altres planetes que en res ajuden a guanyar el pa de cada dia...
artemisia | 02.21.04 - 4:07 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Hola ellegant, gràcies per les teves paraules... sigues benvingut/da per aquí
Pel que heu comentat, sembla evident que la investigació espaial no quadra amb el desenvolupament terrenal en l'aspecte més humà, i és una gran llàstima pensar, per exemple, que algú que s'estigui morint de gana pugui trucar per un mòbil, o coses per l'estil.... que malauradament cada dia en veiem més, i mé punyents.
martí | Homepage | 02.24.04 - 4:47 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
15.2.04
bonica foto ....
l'altre dia, llegint uns comentaris i articles sobre l'estrena d'una pel.lícula (21 gramos), a veure si puc anar-la a veure aquesta tarda ... em va quedar gravada una coseta ... que anava escrita més o menys així :
"Diuen que 21 grams és el pes que fa la nostra ànima quan abandona el nostre cos"
Bona resta de diumenge !!!!
yad | 02.15.04 - 5:25 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Aquesta frase m'ha recordat un pare que fa uns mesos va perdre un dels seus fills (un amic). Quan estava malalt, segur que l'haurà pensada. Sobreviure a un fill ha de ser una de les coses més cruels. Un petó, Aura
Aura | Homepage | 02.15.04 - 5:35 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Crec que la frasse que has posat al post és la que pensam tots.
Una abraçada!
J. Quinn | Homepage | 02.17.04 - 10:12 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
De quina intensitat i bellesa són els sentiments que ens poden fer expressar una frase com la que apuntes.. Em vé la imatge de la d' un home o una dona, en el silenci de la nit, mirant amb tendresa a qui estima profundament mentre dorm..
artemisia | 02.17.04 - 5:24 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
És una frase plena d'amor que no deixa indiferent... M'ha agradat molt la foto de les llàgrimes de gel. Petons, Aura
Aura | Homepage | 02.17.04 - 7:27 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Jo m'he quedat sense paraules
mirandamar | 02.17.04 - 10:55 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Ostres...llàgrimes de gel! Que bonic!
M'alegra que us hagi suggerit tantes coses...inclòs el teu silenci, mirandamar.
martí | 02.18.04 - 12:12 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
(deixant de banda els fills)
... morir abans que qui?
Pensa-t'ho bé.
Les llàgrimes de gel estan bé com a imatge, però quan ens mullen la cara és quan ens adonem que estem vius.
Núria | Homepage | 02.18.04 - 2:29 pm | #
11.2.04
A la sueca
Aquest matí m'he permès el luxe d'anar a pasturar -o més ben dit, perdre el temps i alguns calés- a l'Ikea.
Caminant a ritme que cansa sense fer res concret, i amb la remor de l'aire acondicionat com a sintonia de fons amanida amb un fil musical light, observava l'expressió dubtosa dels visitants davant un tamboret estrambòtic de nom inpronunciable, o d'una mena de bossa penjada d'un moble, i que ningú acabava de saber per a què devia servir, però que vés a saber, també ens podria quedar bé en un raconet de casa.
Els primers compassos de la visita a l'Ikea, el magatzem de somnis inútils més gran i de més èxit que conec, comencen amb un bany de comoditat. Segui, segui als nostres sofàs de colors de teletubis, i quan estigui una mica relaxat (...però si acabo d'arribar!) ja li anirem ensenyant més i més coses, i tot li semblarà imprescindible per redecorar la seva bonica llar.
I bé, després de provar uns sofàs la mar de bonics, he continuat l'aventura de buscar res concret. Unes tauletes petitones, un butacó de lectura, un llum amb forma d'aranya galàctica que quan el toques és de plàstic de color d'acer, capses foradades...
Tot intentant evadir el sentit del ridícul que t'acompanya quan et quedes palplantat davant d'una cosa que no t'haguessis imaginat mai de la vida, he anat seguint els itineraris que amb molta subtilesa i amb grans dosis d'enginyeria comercial -això sí, cal reconèixer-ho- et fan passar dels sofàs als llits, dels llits a les prestatgeries, per arribar a les taules de menjador, les cadires, els despatxos domèstics, i tota la pesca.
M'agrada visitar l'Ikea mirant el sostre, què hi farem. Sota la teulada prefabricada s'hi amunteguen les viguetes de formigó entrecreuades, i a sota mateix hi ha un entramat absolutament grotesc de ferralla i cablejat que dóna vida a tot aquell univers fictici. D'allí pengen els llums, les cortines, els plafons, els endolls.
Mirant amunt t'adones de la fantasia que tens al davant.
Dues dones estaven parades davant un model d'habitació, i comentaven que si el llum de la tauleta, que si la vànua, que si el mirall de la paret. I una li diiu a l'altra "en general, nadie es original". Primera perla del dia.
He arribat finalment a la cafeteria. Oh, per fi, un reducte per prendre un cafetó amb tranquil.litat! Sort que demanes un cafè amb llet i te'l serveixen, perquè, sincerament, en suec no sé com es deu dir. Idem del croissant.
Algunes taules veïnes estaven ocupades per gent que comentaven les troballes fetes fins al moment. Això ho posarem aquí, això allà... generalment, un parlava i l'altre escoltava amb cara de resignació, o amb un desinterès mal dissimulat. En alguns casos sí que es donava la coincidència d'interessos, i aleshores la conversa sobre l'enèsima bajanada que acabaven de comprar superava les previsions més optimistes. I això que encara no havien arribat a la planta baixa, el reialme del pica-pica.
Mentre prenia el cafè m'he sentit estrany. No m'havia interessat absolutament cap de les idees -o propostes, com dirien els del ram del disseny- que havia vist fins aquell moment. Més aviat m'havia semblat tot dejà vu, poc original i tan útil com qualsevol altra cosa. No devia tenir el dia Ikea.
Doncs apa, escales avall i cap a veure el parament de la llar. Però abans he vist mare i filla a la secció de mobiliari per nadons. La bona senyora mirava una calaixera tota curiosa amb una mena de safata a sobre, que devia ser un canviador de bolquers, i després de mirar-la per totes bandes li deia a la seva filla: nena, això és la banyera? ...en fi.
Planta baixa. Culleres i forquilles, cassoles, tovallons i setrilleres, tot a punt per semblar necessari, imprescindible, com si no en tinguéssim cap... sí, perdó, he agafat una dotzena de gots, que a casa en trenquem molts, i estaven molt bé de preu. Primera compra.
La secció de llums i cortines me l'he passada sense parar-hi gaire atenció. Els llums, perquè els que hi he comprat han sortit sempre un rave, i les cortines, perquè a casa ja n'hi ha, i tanta roba no deixaria passar la llum.
Bé, sincerament, he sortit del departament d'estores i coixins amb un coixí de pelux que regalarem al nano pel seu sant, una monada amb forma de mussolet. Segona compra.
A la recerca d'alguna mena de caixa útil per emmagatzemar cd's. Quin drama, senyor meu, allí on hi havia qui s'aclarís. Unes capsetes desmuntables de cartró, amb un embalatge digne de menció. d'altres, metàl.liques, i d'altres de plàstic de colorins. Inclús unes de roba amb cremallera. Per a tots els gustos. He optat per les de cartró automontables sense instruccions -bona sort! he pensat- i apa, cap a la bossa groga.
A la secció de làmines i quadres hi havia un matrimoni d'uns seixanta anys. La senyora mirava amb bons ulls uns quadrets petitons, potser per un raconet del menjador, potser per l'entrada. El marit, sense ni tan sols mirar-los, li espeta "como me llenes la casa de cuadros y plantas te echo yo a ti". Sense comentaris.
Afortunadament les plantes no tenen nom propi, a l'Ikea, perquè seria el súmmum del deliri. Quan ja tens el carret ple d'andròmines et fan memòria que les plantetes fan ambient i ajuden a viure i a passar l'estrés metre les cuides, i apa, planteta cap a casa. No, no m'he comprada cap, que se'm moren.
Finalment he aconseguit arribar a la secció que més m'agrada: els saldos d'exposició, al final de la línia de caixes, a mà dreta. Una mena de racó dels mals endreços on pots triar i garbellar a gust, sense complexes i a bon preu.
Allí, flexòmetre en mà, pots prendre mides i pensar amb tota llibertat on enquibiràs aquella prestatgeria que no saps si et fa falta o no, però que està tan be de preu que qualsevol no se l'enduu posada.
I m'he endut una prestatgeria petitona, que posada del revés i amb un anclatge que li faré en un lateral ben dissimulat, em servirà per omplir un raconet del despatx on hi posaré les caixes dels cd's i uns quants llibres. Mentre treballi a l'ordinador em prendré un suc de taronja en un got de vidre de patent sueca, sobre un taulell aguantat amb unes potes cilíndriques, molt resistents, per cert, i còmodament assegut en una cadira de rodes que vaig trobar fa temps a la secció d'ofertes...
de l'Ikea, ho heu endevinat?
Jo hi vaig anar dissabte a buscar un moblet pels DVDs, però en comptes d'això em vaig endur mitja dotzena de plats. El que fa el marketing!, això és el que en diuen 'compra directa'. Ho posen tot tan a mà... Una de les coses que no m'agraden d'aquest establiment es que s'ha de seguir tot el circuit pautat, i per anar d'una secció a una altra t'has de recórrer tot el magatzem. Ja trobava a faltar els teus escrits, Martí. Un petó.
Aura | Homepage | 02.11.04 - 8:23 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
No no Aura. Si vola pots trobar amagatalls secrets, i dreceres que et porten rapidament allà on tu vols. Per exemple, quan entres, a la dreta et queden tots els sofàs, però si mires a l'esquerra hi ha un pas que et porta directament a les cuines, i d'allà amb un salt ja ets al resaturant i després cap avall que fa baixada. Al magatzem també hi ha passos alternatius per no haver de fer tota la volta. Per exemple, al costat dels plats o les estovalles hi ha un pas que et porta directament a les plantes. es una altra forma de visitar ikea, trobant els passos més ràpids....Ja haureu notat que també hi he anat moltes vegades. Per a mi el preu i la qualitat i el multiús de moltes solucions, m'han ajudat a no gastar-me molts diners de forma innecessària. gràcies pels ànims martí.....
mirandamar | 02.12.04 - 5:29 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
ahahaha
és veritat això que dius....
Jo hi he anat poques vegades, m'estressa bastant tot plegat.
I és que .. com s'entèn que marxi de casa, amb una més que meditada llista en mà del què necessito, i surti d'allí cada cop amb un caçapapallones i un kit de "picnic" ???
Un secret (la primera vegada ... saps un d'aquells pots de vidre plens de galets de colors que sol reposar ben tocat i posat sobre una lleixa d'una cuina d'aquelles de mira'm i no em toquis i que fa tanta ràbia ?? doncs el vaig obrir i vaig tombar uns quants galets ... així ... despistant ... com aquell qui no vol la cosa ...
napbuf | 02.12.04 - 7:02 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Ai napbuf! lamento dir-te que els pots de vidre plens de galets de colors ja estan fixats a l'estanteria....
martí | Homepage | 02.13.04 - 4:46 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
És veritat, mirandamar, hi ha algunes dreceres. Però estan una mica amagades, i malgrat que hi he anat bastantes vegades no ho tinc per la mà. Tenen bones solucions i la relació qualitat-preu és bona, aquestes són les claus del seu èxit. Tinc algunes coses d'aquest establiment, ara mateix estic escrivint damunt d'una taula d'Ikea.
Aura | Homepage | 02.13.04 - 5:56 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Jo hi vaig a primera hora, napbuf... a les deu... També m'estressen les multituds.
Aura | Homepage | 02.13.04 - 5:58 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Jo també tinc l'ordinador sobre una taula d'allà, de fet casa meva és bastant catàleg, en fi, potser hauríem de fer una trobada al cafè de baix del magatzem i menjar un mini-frankurt d'aquells suecs, anota-ho martini, jajaja.....
mirandamar | 02.13.04 - 9:41 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Us proposo un joc: a qui tingui la santa paciència de localitzar un exemplar de "Fluffig", li regalo... amb la condició que m'expliqui per a què carai serveix
(no s'hi val a mirar el catàleg!!!)
martí | Homepage | 02.14.04 - 9:14 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Ai, que jo no tinc el catàleg... He anat al buscador d'imatges del Google i he escrit Fluffig però em sembla que no m'ha ajudat pas massa...
http://www.angelfire.com/pa4/lailajunix/images/ laila_fluffig.jpg
Aura | Homepage | 02.14.04 - 6:01 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
ja està !!!!!!
Un orgasnòmetre !!!!
És com un batedor d'ous manual, però obert a l'extrem. Serveix per a col.locar-t'ho a la closca (si te'l posa algú altre funciona millor...) i s'ha d'anar movent suaument ... produeix un benestar - plaer - esgarrifança tal que el primer q se t'acut dir és: fluff...ig !!!
D'això ... me'l envies a casa ? el passo a recollir ? Com ho fem ?
saturn | 02.14.04 - 6:18 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Em sembla que ja sé què són els fluffigs, i sense sortir de casa! Molinets de pebre?
Aura | Homepage | 02.14.04 - 8:10 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
De moment em sembla que només he aclarit que "fluffig" vindria a ser "pelusa". Podria ser un estri per treure la "pelusa" dels jersei????no sé, no em convens la foto que he vits gràcies a l'enllaç de l'Aura.....
mirandamar | 02.14.04 - 10:59 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
http://www.seeiuc.com/recursos/t...rsos/ traduc.htm la pàgina de traduccions, ehem ehem....
mirandamar | 02.14.04 - 11:00 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Molt bé les recerques... encara que el periquito, Aura, no sé no sé.... hahahaha.....
FLUFFIG: "batedor de leche", 2,25 euros, en transparent, verd, vermell i blau. Una mena de molinet de pebre amb mànec giratori a dalt.
Mirandamar, quan vulguis anem a la cafeteria de l'Ikea a menjar galetes i de passada buscarem com es diu en suec "quitapelusa" ....
Saturn, te l'envio amb el proper viatge del "Columbia"
martí | Homepage | 02.15.04 - 10:42 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
ahahah
tic emocionadaaaa ...... no sé què dir !!
Així doncs ... valdrà més que calli !!
))
saturn | 02.15.04 - 5:17 pm | #
Aquest matí m'he permès el luxe d'anar a pasturar -o més ben dit, perdre el temps i alguns calés- a l'Ikea.
Caminant a ritme que cansa sense fer res concret, i amb la remor de l'aire acondicionat com a sintonia de fons amanida amb un fil musical light, observava l'expressió dubtosa dels visitants davant un tamboret estrambòtic de nom inpronunciable, o d'una mena de bossa penjada d'un moble, i que ningú acabava de saber per a què devia servir, però que vés a saber, també ens podria quedar bé en un raconet de casa.
Els primers compassos de la visita a l'Ikea, el magatzem de somnis inútils més gran i de més èxit que conec, comencen amb un bany de comoditat. Segui, segui als nostres sofàs de colors de teletubis, i quan estigui una mica relaxat (...però si acabo d'arribar!) ja li anirem ensenyant més i més coses, i tot li semblarà imprescindible per redecorar la seva bonica llar.
I bé, després de provar uns sofàs la mar de bonics, he continuat l'aventura de buscar res concret. Unes tauletes petitones, un butacó de lectura, un llum amb forma d'aranya galàctica que quan el toques és de plàstic de color d'acer, capses foradades...
Tot intentant evadir el sentit del ridícul que t'acompanya quan et quedes palplantat davant d'una cosa que no t'haguessis imaginat mai de la vida, he anat seguint els itineraris que amb molta subtilesa i amb grans dosis d'enginyeria comercial -això sí, cal reconèixer-ho- et fan passar dels sofàs als llits, dels llits a les prestatgeries, per arribar a les taules de menjador, les cadires, els despatxos domèstics, i tota la pesca.
M'agrada visitar l'Ikea mirant el sostre, què hi farem. Sota la teulada prefabricada s'hi amunteguen les viguetes de formigó entrecreuades, i a sota mateix hi ha un entramat absolutament grotesc de ferralla i cablejat que dóna vida a tot aquell univers fictici. D'allí pengen els llums, les cortines, els plafons, els endolls.
Mirant amunt t'adones de la fantasia que tens al davant.
Dues dones estaven parades davant un model d'habitació, i comentaven que si el llum de la tauleta, que si la vànua, que si el mirall de la paret. I una li diiu a l'altra "en general, nadie es original". Primera perla del dia.
He arribat finalment a la cafeteria. Oh, per fi, un reducte per prendre un cafetó amb tranquil.litat! Sort que demanes un cafè amb llet i te'l serveixen, perquè, sincerament, en suec no sé com es deu dir. Idem del croissant.
Algunes taules veïnes estaven ocupades per gent que comentaven les troballes fetes fins al moment. Això ho posarem aquí, això allà... generalment, un parlava i l'altre escoltava amb cara de resignació, o amb un desinterès mal dissimulat. En alguns casos sí que es donava la coincidència d'interessos, i aleshores la conversa sobre l'enèsima bajanada que acabaven de comprar superava les previsions més optimistes. I això que encara no havien arribat a la planta baixa, el reialme del pica-pica.
Mentre prenia el cafè m'he sentit estrany. No m'havia interessat absolutament cap de les idees -o propostes, com dirien els del ram del disseny- que havia vist fins aquell moment. Més aviat m'havia semblat tot dejà vu, poc original i tan útil com qualsevol altra cosa. No devia tenir el dia Ikea.
Doncs apa, escales avall i cap a veure el parament de la llar. Però abans he vist mare i filla a la secció de mobiliari per nadons. La bona senyora mirava una calaixera tota curiosa amb una mena de safata a sobre, que devia ser un canviador de bolquers, i després de mirar-la per totes bandes li deia a la seva filla: nena, això és la banyera? ...en fi.
Planta baixa. Culleres i forquilles, cassoles, tovallons i setrilleres, tot a punt per semblar necessari, imprescindible, com si no en tinguéssim cap... sí, perdó, he agafat una dotzena de gots, que a casa en trenquem molts, i estaven molt bé de preu. Primera compra.
La secció de llums i cortines me l'he passada sense parar-hi gaire atenció. Els llums, perquè els que hi he comprat han sortit sempre un rave, i les cortines, perquè a casa ja n'hi ha, i tanta roba no deixaria passar la llum.
Bé, sincerament, he sortit del departament d'estores i coixins amb un coixí de pelux que regalarem al nano pel seu sant, una monada amb forma de mussolet. Segona compra.
A la recerca d'alguna mena de caixa útil per emmagatzemar cd's. Quin drama, senyor meu, allí on hi havia qui s'aclarís. Unes capsetes desmuntables de cartró, amb un embalatge digne de menció. d'altres, metàl.liques, i d'altres de plàstic de colorins. Inclús unes de roba amb cremallera. Per a tots els gustos. He optat per les de cartró automontables sense instruccions -bona sort! he pensat- i apa, cap a la bossa groga.
A la secció de làmines i quadres hi havia un matrimoni d'uns seixanta anys. La senyora mirava amb bons ulls uns quadrets petitons, potser per un raconet del menjador, potser per l'entrada. El marit, sense ni tan sols mirar-los, li espeta "como me llenes la casa de cuadros y plantas te echo yo a ti". Sense comentaris.
Afortunadament les plantes no tenen nom propi, a l'Ikea, perquè seria el súmmum del deliri. Quan ja tens el carret ple d'andròmines et fan memòria que les plantetes fan ambient i ajuden a viure i a passar l'estrés metre les cuides, i apa, planteta cap a casa. No, no m'he comprada cap, que se'm moren.
Finalment he aconseguit arribar a la secció que més m'agrada: els saldos d'exposició, al final de la línia de caixes, a mà dreta. Una mena de racó dels mals endreços on pots triar i garbellar a gust, sense complexes i a bon preu.
Allí, flexòmetre en mà, pots prendre mides i pensar amb tota llibertat on enquibiràs aquella prestatgeria que no saps si et fa falta o no, però que està tan be de preu que qualsevol no se l'enduu posada.
I m'he endut una prestatgeria petitona, que posada del revés i amb un anclatge que li faré en un lateral ben dissimulat, em servirà per omplir un raconet del despatx on hi posaré les caixes dels cd's i uns quants llibres. Mentre treballi a l'ordinador em prendré un suc de taronja en un got de vidre de patent sueca, sobre un taulell aguantat amb unes potes cilíndriques, molt resistents, per cert, i còmodament assegut en una cadira de rodes que vaig trobar fa temps a la secció d'ofertes...
de l'Ikea, ho heu endevinat?
Jo hi vaig anar dissabte a buscar un moblet pels DVDs, però en comptes d'això em vaig endur mitja dotzena de plats. El que fa el marketing!, això és el que en diuen 'compra directa'. Ho posen tot tan a mà... Una de les coses que no m'agraden d'aquest establiment es que s'ha de seguir tot el circuit pautat, i per anar d'una secció a una altra t'has de recórrer tot el magatzem. Ja trobava a faltar els teus escrits, Martí. Un petó.
Aura | Homepage | 02.11.04 - 8:23 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
No no Aura. Si vola pots trobar amagatalls secrets, i dreceres que et porten rapidament allà on tu vols. Per exemple, quan entres, a la dreta et queden tots els sofàs, però si mires a l'esquerra hi ha un pas que et porta directament a les cuines, i d'allà amb un salt ja ets al resaturant i després cap avall que fa baixada. Al magatzem també hi ha passos alternatius per no haver de fer tota la volta. Per exemple, al costat dels plats o les estovalles hi ha un pas que et porta directament a les plantes. es una altra forma de visitar ikea, trobant els passos més ràpids....Ja haureu notat que també hi he anat moltes vegades. Per a mi el preu i la qualitat i el multiús de moltes solucions, m'han ajudat a no gastar-me molts diners de forma innecessària. gràcies pels ànims martí.....
mirandamar | 02.12.04 - 5:29 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
ahahaha
és veritat això que dius....
Jo hi he anat poques vegades, m'estressa bastant tot plegat.
I és que .. com s'entèn que marxi de casa, amb una més que meditada llista en mà del què necessito, i surti d'allí cada cop amb un caçapapallones i un kit de "picnic" ???
Un secret (la primera vegada ... saps un d'aquells pots de vidre plens de galets de colors que sol reposar ben tocat i posat sobre una lleixa d'una cuina d'aquelles de mira'm i no em toquis i que fa tanta ràbia ?? doncs el vaig obrir i vaig tombar uns quants galets ... així ... despistant ... com aquell qui no vol la cosa ...
napbuf | 02.12.04 - 7:02 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Ai napbuf! lamento dir-te que els pots de vidre plens de galets de colors ja estan fixats a l'estanteria....
martí | Homepage | 02.13.04 - 4:46 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
És veritat, mirandamar, hi ha algunes dreceres. Però estan una mica amagades, i malgrat que hi he anat bastantes vegades no ho tinc per la mà. Tenen bones solucions i la relació qualitat-preu és bona, aquestes són les claus del seu èxit. Tinc algunes coses d'aquest establiment, ara mateix estic escrivint damunt d'una taula d'Ikea.
Aura | Homepage | 02.13.04 - 5:56 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Jo hi vaig a primera hora, napbuf... a les deu... També m'estressen les multituds.
Aura | Homepage | 02.13.04 - 5:58 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Jo també tinc l'ordinador sobre una taula d'allà, de fet casa meva és bastant catàleg, en fi, potser hauríem de fer una trobada al cafè de baix del magatzem i menjar un mini-frankurt d'aquells suecs, anota-ho martini, jajaja.....
mirandamar | 02.13.04 - 9:41 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Us proposo un joc: a qui tingui la santa paciència de localitzar un exemplar de "Fluffig", li regalo... amb la condició que m'expliqui per a què carai serveix
(no s'hi val a mirar el catàleg!!!)
martí | Homepage | 02.14.04 - 9:14 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Ai, que jo no tinc el catàleg... He anat al buscador d'imatges del Google i he escrit Fluffig però em sembla que no m'ha ajudat pas massa...
http://www.angelfire.com/pa4/lailajunix/images/ laila_fluffig.jpg
Aura | Homepage | 02.14.04 - 6:01 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
ja està !!!!!!
Un orgasnòmetre !!!!
És com un batedor d'ous manual, però obert a l'extrem. Serveix per a col.locar-t'ho a la closca (si te'l posa algú altre funciona millor...) i s'ha d'anar movent suaument ... produeix un benestar - plaer - esgarrifança tal que el primer q se t'acut dir és: fluff...ig !!!
D'això ... me'l envies a casa ? el passo a recollir ? Com ho fem ?
saturn | 02.14.04 - 6:18 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Em sembla que ja sé què són els fluffigs, i sense sortir de casa! Molinets de pebre?
Aura | Homepage | 02.14.04 - 8:10 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
De moment em sembla que només he aclarit que "fluffig" vindria a ser "pelusa". Podria ser un estri per treure la "pelusa" dels jersei????no sé, no em convens la foto que he vits gràcies a l'enllaç de l'Aura.....
mirandamar | 02.14.04 - 10:59 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
http://www.seeiuc.com/recursos/t...rsos/ traduc.htm la pàgina de traduccions, ehem ehem....
mirandamar | 02.14.04 - 11:00 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Molt bé les recerques... encara que el periquito, Aura, no sé no sé.... hahahaha.....
FLUFFIG: "batedor de leche", 2,25 euros, en transparent, verd, vermell i blau. Una mena de molinet de pebre amb mànec giratori a dalt.
Mirandamar, quan vulguis anem a la cafeteria de l'Ikea a menjar galetes i de passada buscarem com es diu en suec "quitapelusa" ....
Saturn, te l'envio amb el proper viatge del "Columbia"
martí | Homepage | 02.15.04 - 10:42 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
ahahah
tic emocionadaaaa ...... no sé què dir !!
Així doncs ... valdrà més que calli !!
))
saturn | 02.15.04 - 5:17 pm | #
