25.10.03
Sovint m'expliques que somnies poc. Gairebé mai. I que no recordes els somnis, quan els tens.
Camines per una platja. La mar al teu costat -quin? ara no ho sé, imagino el dret- i tot de gent banyant-se. El dia és gris. Camines mirant endavant, amb el cap ben alt, sense desviar la mirada. Et sents sola enmig de tanta gent que ignores. La platja és estreta, no gaire gran. Dius que busques algú, amb qui has d'anar a dinar, o a sopar, tampoc ho recordo. El trobaràs al final de la platja, però de moment, només veus la sorra que s'obre davant els teus peus. No percebs la petja que deixes en caminar, tot i que queda gravada a la sorra, potser confosa amb tantes d'altres, però que és la teva.
Portes pantalons texans i una camisa que no pots definir. El calçat, tampoc. Els texans, sí. Són una prenda que et queda bé, des de sempre. I que t'agrada. Van amb tu.
El telèfon t'ha trencat el somni i és el primer que has explicat encara condormida. El deixo aquí mig anotat, tal com l'he entès.
Perquè avui, que és el teu aniversari, camines sola per la platja mirant endavant amb els teus ulls immensos, avellanats, amb la teva eterna mirada de complicitat amorosida. Valenta com sempre, malgrat tot. Amb l'esperança que la companyia de les ones que t'esborren les petjades et porti a la vegada vers nous horitzons al final de la platja. El camí.
Les teves llàgrimes, com les ones, són salades, i no t'enganyen. El teu camí.
I que per molts anys.
Camines per una platja. La mar al teu costat -quin? ara no ho sé, imagino el dret- i tot de gent banyant-se. El dia és gris. Camines mirant endavant, amb el cap ben alt, sense desviar la mirada. Et sents sola enmig de tanta gent que ignores. La platja és estreta, no gaire gran. Dius que busques algú, amb qui has d'anar a dinar, o a sopar, tampoc ho recordo. El trobaràs al final de la platja, però de moment, només veus la sorra que s'obre davant els teus peus. No percebs la petja que deixes en caminar, tot i que queda gravada a la sorra, potser confosa amb tantes d'altres, però que és la teva.
Portes pantalons texans i una camisa que no pots definir. El calçat, tampoc. Els texans, sí. Són una prenda que et queda bé, des de sempre. I que t'agrada. Van amb tu.
El telèfon t'ha trencat el somni i és el primer que has explicat encara condormida. El deixo aquí mig anotat, tal com l'he entès.
Perquè avui, que és el teu aniversari, camines sola per la platja mirant endavant amb els teus ulls immensos, avellanats, amb la teva eterna mirada de complicitat amorosida. Valenta com sempre, malgrat tot. Amb l'esperança que la companyia de les ones que t'esborren les petjades et porti a la vegada vers nous horitzons al final de la platja. El camí.
Les teves llàgrimes, com les ones, són salades, i no t'enganyen. El teu camí.
I que per molts anys.
21.10.03
She's Got A Way
She's got a way about her
I don't know what it is
But I know that I can't live without her
She's got a way of pleasin'
I don't know what it is
But there doesn't have to be a reason
Anyway
She's got a smile that heals me
I don't know why it is
But I have to laugh when she reveals me
She's got a way of talkin'
I don't know what it is
But it lifts me up when we are walkin'
Anywhere
She comes to me when I'm feelin' down
Inspires me without a sound
She touches me and I get turned around
She's got a way of showin'
How I make her feel
And I find the strength to keep on goin'
She's got a light around her
And everywhere she goes
A million dreams of love surround her
Everywhere
She comes to me when I'm feelin' down
Inspires me without a sound
She touches me and I get turned around
She's got a smile that heals me
I don't know why it is
But I have to laugh when she reveals me
She's got a way about her
I don't know what it is
But I know that I can't live without her
Anyway
Billy Joel, 1971
El meu primer disc, la meva primera cançó fora fronteres...
She's got a way about her
I don't know what it is
But I know that I can't live without her
She's got a way of pleasin'
I don't know what it is
But there doesn't have to be a reason
Anyway
She's got a smile that heals me
I don't know why it is
But I have to laugh when she reveals me
She's got a way of talkin'
I don't know what it is
But it lifts me up when we are walkin'
Anywhere
She comes to me when I'm feelin' down
Inspires me without a sound
She touches me and I get turned around
She's got a way of showin'
How I make her feel
And I find the strength to keep on goin'
She's got a light around her
And everywhere she goes
A million dreams of love surround her
Everywhere
She comes to me when I'm feelin' down
Inspires me without a sound
She touches me and I get turned around
She's got a smile that heals me
I don't know why it is
But I have to laugh when she reveals me
She's got a way about her
I don't know what it is
But I know that I can't live without her
Anyway
Billy Joel, 1971
El meu primer disc, la meva primera cançó fora fronteres...
15.10.03
He tornat a posar un vell CD molt conegut, d'aquells que vas escoltant i en segueixes amb precisió cada nota, sense cansar-te'n mai. És una sensació que em resulta infinitament agradable, la de reconèixer una música una i altra vegada. I em pregunto el perquè, on és el secret de les melodies que sempre ens parlen, amb nous matissos, amb detalls subtils, enllaços que no havíem percebut abans, silencis curtíssims que deixen caure la següent nota sobre l'oïda amb una elegància sorprenent.
El meu petit univers personal està ple de música que no em canso d'escoltar una i altra vegada. I hi van arribant carretades de coses noves que el gust personal es cuida de garbellar adequadament, amb alguna que altra sorpresa agradable que passa a formar-ne part.
Ara mateix escolto una peça per a piano de Beethoven (sí, Montse, Beethoven altra vegada) que he escoltat infinitat de vegades sota diverses interpretacions, cadascuna carregada de matisos ben diferents i que m'agrada distingir en la mesura que puc.
És com sentir-te parlar a cau d'orella.
Una conversa personal, on l'un s'expressa amb el llenguatge musical i l'altre l'escolta en silenci. El frassejat flueix de les mans de l'intèrpret de la mateixa manera que la paraula ho fa de qui parla.
I m'agrada escoltar el que em diuen, perquè, malgrat ser una mateixa partitura -que és el de menys- el missatge que m'arriba, aquest sí, és únic i intransferible.
És el secret de la música.
Beethoven's hands, sketch by Kloeber, 1818
Lud ... wig ... van ...
L'ànima engoleix amb delit el degoteig constant de notes ... com un valuós nèctar ... un verí tan necessari com innocu ... No és en va que la terra resplandeix un cop s'ha amarat d'aigua....
montse | 02.05.04 - 9:09 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
.... i l'esperit retroba la pau, i la frescor de l'aire omple el cos de renovades energies!
A veure quin dia fas un blog, pendonet, que en saps un munt d'esciure....
martí | Homepage | 02.05.04 - 4:00 pm | #
El meu petit univers personal està ple de música que no em canso d'escoltar una i altra vegada. I hi van arribant carretades de coses noves que el gust personal es cuida de garbellar adequadament, amb alguna que altra sorpresa agradable que passa a formar-ne part.
Ara mateix escolto una peça per a piano de Beethoven (sí, Montse, Beethoven altra vegada) que he escoltat infinitat de vegades sota diverses interpretacions, cadascuna carregada de matisos ben diferents i que m'agrada distingir en la mesura que puc.
És com sentir-te parlar a cau d'orella.
Una conversa personal, on l'un s'expressa amb el llenguatge musical i l'altre l'escolta en silenci. El frassejat flueix de les mans de l'intèrpret de la mateixa manera que la paraula ho fa de qui parla.
I m'agrada escoltar el que em diuen, perquè, malgrat ser una mateixa partitura -que és el de menys- el missatge que m'arriba, aquest sí, és únic i intransferible.
És el secret de la música.
Beethoven's hands, sketch by Kloeber, 1818
Lud ... wig ... van ...
L'ànima engoleix amb delit el degoteig constant de notes ... com un valuós nèctar ... un verí tan necessari com innocu ... No és en va que la terra resplandeix un cop s'ha amarat d'aigua....
montse | 02.05.04 - 9:09 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
.... i l'esperit retroba la pau, i la frescor de l'aire omple el cos de renovades energies!
A veure quin dia fas un blog, pendonet, que en saps un munt d'esciure....
martí | Homepage | 02.05.04 - 4:00 pm | #
