30.7.03
L'aigua, altre cop l'aigua.
Amb la calor enganxada a la pell, he mirat al cel cap a llevant. Feia una mica de ventijol que donava esperances de frescor. Al final de l'Avinguda es veien un grup de núvols de cotó, d'aquells que fan un manyoc que s'enlaira cel amunt.
Poc a poc el cel s'ha anat tapant i s'han sentit els primers trons. Bona senyal. La pressió atmosfèrica es feia insoportable i la descàrrega s'endevinava imminent i necessària per apaivagar la tensió que inundava tot l'ambient.
L'hora de plegar, queien les primeres gotes grosses. He fet una mica més de temps tot esperant el xàfec que no ha trigat a arribar.
Aleshores he deixat el rellotge, la cartera, el mòbil i els papers sobre la taula i he marxat caminant cap a casa sota una pluja torrencial que havia enfosquit els carrers.
M'he deixat amarar d'aigua de pluja, sense presses, i en arribar m'he menjat una pera llimonera.
Ara em sento fresc i renovat. Ja no plou. L''instant ha passat.
:-O :-D
Anonymous | Homepage | 02.14.04 - 9:13 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Aquest m'agrada ... moltíssim !!
Com més el llegeixo ... més perfectament senzill el trobo ...
"pell, esperances, frescor, manyoc, trons, insoportable, descàrrega, necessària, tensió, xafèc, deixar, amarar,instant..."
NO s'hi val ...
Segur que vas quedar xop com un ànec expressament ... per poder fer servir aquests mots !!!
Aaaaaggghhhh (enveja sana)
Si jo pogués escriure així ....
Ets un punyetero !!!
Ja t'ho he dit .... ufff... quin descans !!
montserrat | 02.16.04 - 1:53 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Deixar-se amarar d'aigua i d'aire fresc, sense presses... per tal de poder-nos sentir nous i renovats, és un eficaç exercici per dibuixar la pausa que ens permetrà tornar a començar.
I quan fa massa calor... reconforta tant!!!
Gaudeix de la pluja...
Ishtar | 02.06.05 - 9:14 pm | #
Amb la calor enganxada a la pell, he mirat al cel cap a llevant. Feia una mica de ventijol que donava esperances de frescor. Al final de l'Avinguda es veien un grup de núvols de cotó, d'aquells que fan un manyoc que s'enlaira cel amunt.
Poc a poc el cel s'ha anat tapant i s'han sentit els primers trons. Bona senyal. La pressió atmosfèrica es feia insoportable i la descàrrega s'endevinava imminent i necessària per apaivagar la tensió que inundava tot l'ambient.
L'hora de plegar, queien les primeres gotes grosses. He fet una mica més de temps tot esperant el xàfec que no ha trigat a arribar.
Aleshores he deixat el rellotge, la cartera, el mòbil i els papers sobre la taula i he marxat caminant cap a casa sota una pluja torrencial que havia enfosquit els carrers.
M'he deixat amarar d'aigua de pluja, sense presses, i en arribar m'he menjat una pera llimonera.
Ara em sento fresc i renovat. Ja no plou. L''instant ha passat.
:-O :-D
Anonymous | Homepage | 02.14.04 - 9:13 am | #
--------------------------------------------------------------------------------
Aquest m'agrada ... moltíssim !!
Com més el llegeixo ... més perfectament senzill el trobo ...
"pell, esperances, frescor, manyoc, trons, insoportable, descàrrega, necessària, tensió, xafèc, deixar, amarar,instant..."
NO s'hi val ...
Segur que vas quedar xop com un ànec expressament ... per poder fer servir aquests mots !!!
Aaaaaggghhhh (enveja sana)
Si jo pogués escriure així ....
Ets un punyetero !!!
Ja t'ho he dit .... ufff... quin descans !!
montserrat | 02.16.04 - 1:53 pm | #
--------------------------------------------------------------------------------
Deixar-se amarar d'aigua i d'aire fresc, sense presses... per tal de poder-nos sentir nous i renovats, és un eficaç exercici per dibuixar la pausa que ens permetrà tornar a començar.
I quan fa massa calor... reconforta tant!!!
Gaudeix de la pluja...
Ishtar | 02.06.05 - 9:14 pm | #
He perdut el darrer text que havia escrit per posar aquí, i per tant serà qüestió de tornar a començar de cap i de nou. Sort que el teclat m'acompanya fidel en el recorregut pel pensament, per bé que sempre és més lent i no puc evitar encara de mirar algunes tecles a l'hora d'escriure, especialment els accents i l'apòstrof, que no encerto ni a la de tres...
Han passat uns dies, no recordo quants, però l'estada a la platja, una tarda, em va portar unes sensacions que no coneixia, i m'alegra sentir encara que puc percebre noves coses. Un petit i refrescant estímul en la xafagor insoportable de l'estiu.
L'aigua del mar estava càlida, a mitja tarda, cap a les sis, o quarts de set, què més dóna quan el sol és qui marca la pauta del temps. Les onades estaven embravides, mar de fons, i a fora no feia gens de vent. Ningú gosava nedar ni amb prou feines entrar dos o tres metres dins l'aigua.
Estirat arran d'aigua de boca terrosa amb els braços i les cames en creu, deixava passar les onades per sobre meu. Quan l'aigua de l'onada em començava a pujar per les cames agafava aire i amagava el cap. Resseguia el recorregut de l'aigua a mesura que m'anava cobrint el cos, talment una suau manta a l'hivern. En retirar-se, treia l'aire retingut cap als peus, i l'energia alliberada se n'anava amb l'onada fugissera, tot deixant-me la ment en blanc per un petit instant.
La propera onada feia el mateix, i la següent, i l'altra.
Així un temps indeterminat, fins que em vaig sentir lliure.
Assegut en una pedra vaig contemplar una bona estona el joc incessant de les ones i els meus fills, que hi jugaven una i altra vegada, mentre aprenien poc a poc i sense adonar-se'n que amb qui hauran de conviure tota la vida és amb la natura.
Han passat uns dies, no recordo quants, però l'estada a la platja, una tarda, em va portar unes sensacions que no coneixia, i m'alegra sentir encara que puc percebre noves coses. Un petit i refrescant estímul en la xafagor insoportable de l'estiu.
L'aigua del mar estava càlida, a mitja tarda, cap a les sis, o quarts de set, què més dóna quan el sol és qui marca la pauta del temps. Les onades estaven embravides, mar de fons, i a fora no feia gens de vent. Ningú gosava nedar ni amb prou feines entrar dos o tres metres dins l'aigua.
Estirat arran d'aigua de boca terrosa amb els braços i les cames en creu, deixava passar les onades per sobre meu. Quan l'aigua de l'onada em començava a pujar per les cames agafava aire i amagava el cap. Resseguia el recorregut de l'aigua a mesura que m'anava cobrint el cos, talment una suau manta a l'hivern. En retirar-se, treia l'aire retingut cap als peus, i l'energia alliberada se n'anava amb l'onada fugissera, tot deixant-me la ment en blanc per un petit instant.
La propera onada feia el mateix, i la següent, i l'altra.
Així un temps indeterminat, fins que em vaig sentir lliure.
Assegut en una pedra vaig contemplar una bona estona el joc incessant de les ones i els meus fills, que hi jugaven una i altra vegada, mentre aprenien poc a poc i sense adonar-se'n que amb qui hauran de conviure tota la vida és amb la natura.
26.7.03
Aquest matí de dissabte he sortit de casa amb l'esperança de trobar, encara, una mica de la brisa de primera hora, però a cada pedalada l'aire se'm feia més i més insoportable, fins que he dedicit entrar a prendre un tallat al Cafè Central. La bicicleta que m'acompanya tots els dies s'ha quedat xerrant amb l'arbret de sempre, mentre el diari em suggeria multitud de temes sense suc ni bruc per anar-hi donant voltes. Així doncs, quan he arribat davant aquesta pantalla l'actualitat continuava essent aquesta calor xafagosa que aplasta les idees de qualsevol mortal, i això és el que n'he tret, un curt passeig matinal en bicicleta. Avui amb prou feines es sentien els ocells als arbres....
24.7.03
La Núria, viatgera ella, ha estat a Nàpols aquests darrers dies, i m'ha enviat una descripció d'allò més viva de la ciutat, que no em sé estar de penjar aquí. Diu i descriu així:
"La ciutat és encisadora, tant viva! Caòtica i contradictòria. Un centre històric impressionant (al segle XVIII tenia 300.000 habitants!) edificis espectaculars però bruts i deixats, obres d'art arreu i porqueria pels carrers, trànsit embogit però conductors calmats, gent que viu al carrer però que va a la seva, cinc tipus de policia però la camorra ben instal·lada, palaus aristocràtics però ocupats per famílies cridaneres, façanes descomunals amb la roba estesa al davant i una cistelleta per pujar les coses o fer baixar les claus, molta calor però cervesetes fresques! Menjar bo, preus com aquí i pa boníssim, pizzes increïbles, pasta a dojo, gelats superbs i cafès sublims!"
Gràcies Nurieta per aquesta injecció de vitalitat, serà qüestió d'anar-se plantejant seriosament la volta a la Mediterrània!
"La ciutat és encisadora, tant viva! Caòtica i contradictòria. Un centre històric impressionant (al segle XVIII tenia 300.000 habitants!) edificis espectaculars però bruts i deixats, obres d'art arreu i porqueria pels carrers, trànsit embogit però conductors calmats, gent que viu al carrer però que va a la seva, cinc tipus de policia però la camorra ben instal·lada, palaus aristocràtics però ocupats per famílies cridaneres, façanes descomunals amb la roba estesa al davant i una cistelleta per pujar les coses o fer baixar les claus, molta calor però cervesetes fresques! Menjar bo, preus com aquí i pa boníssim, pizzes increïbles, pasta a dojo, gelats superbs i cafès sublims!"
Gràcies Nurieta per aquesta injecció de vitalitat, serà qüestió d'anar-se plantejant seriosament la volta a la Mediterrània!
22.7.03
Iniciar una aventura com aquesta em resulta tan difícil com fascinant, però ben cert que per un lloc o altre havia de començar. El repte de la pàgina en blanc, reconversió del full de paper que malgrat tot no he oblidat -sempre amb tinta negra- continua essent màgic, personal i intransferible. Així doncs em pregunto què hi faig aquí i la resposta no m'és fàcil ni ràpida; malgrat tot continuo abocant lletres al teclat, talment un deliri que m'empeny a dir alguna cosa. On em portarà aquesta petita aventura?
Tant de bo la relectura d'aquestes paraules, d'aquí a un temps, m'ajudi a entendre alguna cosa i doni sentit a l'expressió escrita com a mitjà per arribar a conèixer-se un mateix.
Sigueu doncs benvinguts a aquesta nova casa que avui obre discretament les seves portes a tots aquells que hi vulguin donar un tomb i compartir opinions, somnis, desitjos i aficions.
A veure com me'n surto, analfabet com sóc de les computadores, i us demano disculpes per endavant per les errades i ficades de pota que sens dubte hi trobareu.
Tres quarts de dotze, una bona hora per donar el tret de sortida...som-hi!
Espero tenir prou temps per anar assaborint tots els teus regals...
Després d'un any, tres mesos i un dia...
Et vull felicitar!!
I sobretot et vull donar les gràcies no només pels posts, sinó també per la teva manera de ser.
Un petonet
Ishtar | 10.28.04 - 7:27 pm | #
Tant de bo la relectura d'aquestes paraules, d'aquí a un temps, m'ajudi a entendre alguna cosa i doni sentit a l'expressió escrita com a mitjà per arribar a conèixer-se un mateix.
Sigueu doncs benvinguts a aquesta nova casa que avui obre discretament les seves portes a tots aquells que hi vulguin donar un tomb i compartir opinions, somnis, desitjos i aficions.
A veure com me'n surto, analfabet com sóc de les computadores, i us demano disculpes per endavant per les errades i ficades de pota que sens dubte hi trobareu.
Tres quarts de dotze, una bona hora per donar el tret de sortida...som-hi!
Espero tenir prou temps per anar assaborint tots els teus regals...
Després d'un any, tres mesos i un dia...
Et vull felicitar!!
I sobretot et vull donar les gràcies no només pels posts, sinó també per la teva manera de ser.
Un petonet
Ishtar | 10.28.04 - 7:27 pm | #
